Resultats de la cerca
Es mostren 138 resultats
catre
Tecnologia
Llit lleuger per a una sola persona.
És format ordinàriament per dues barres paralleles que formen els costats i sostenen una tela sobre la qual es posa la màrfega, el matalàs, etc, les quals descansen sobre quatre petges encreuats en aspa, tant els dos del cap com els dos dels peus, i subjectes cada parell amb un pern per a poder-se plegar
Un caçador mata dos agents rurals al Segrià
Dos agents rurals moren a Aspa Segrià després que un caçador els dispari Una estona després, ho comunica als Mossos d’Esquadra El conseller d’Interior, Jordi Jané, qualifica els fets d’acció criminal i doble homicidi Investigacions posteriors revelen que l’autor de les morts tenia la llicència caducada i que l’arma li havia deixat un amic, al qual s’obre un expedient per negligència L’autor dels fets declara davant del jutge que no sap per què ho va fer
los Plans
Sector o indret
Sector dels municipis d’Aspa (Segrià) i Castelldans (Garrigues).
creu

Representació d’una tortura d’esclaus a la creu en la via Àpia
Història
Instrument de suplici format per un pal vertical (stipes) i un altre d’horitzontal (patibulum), on hom feia morir certs criminals lligats o clavats per les extremitats.
El seu ús provenia de l’Orient, i els romans l’adoptaren, des de les guerres púniques, per castigar els esclaus era el servile supplicium per excellència A Palestina, segons Josep Flavi, hom la utilitzà sovint, sobretot durant la primera guerra jueva 66-70 Tenien diverses formes, segons la longitud i la disposició dels pals La creu llatina tenia el stipes més llarg que el patibulum , i la creu grega tenia els dos pals de la mateixa longitud N'hi havia en forma d’aspa X creu de Sant Andreu, i unes altres amb el patibulum posat completament a l’extrem superior del stipes creu en…
Andreu
Cristianisme
Un dels dotze apòstols, fill de Jonàs, germà de Simó Pere.
Pescador originari de Betsaida, fou, de primer, deixeble de Joan Baptista i després fou cridat per Jesús entre els primers apòstols Segons antigues tradicions havia predicat a l’Àsia Menor, a Grècia i a Rússia i morí crucificat a Patres, Grècia Més tard sorgí la llegenda que fou crucificat amb una creu en forma d’aspa sautor , i així fou representat a partir dels segles X i XI, especialment fora d’Itàlia Per raons politicoreligioses hom li atribuí igualment la fundació de la comunitat cristiana de Bizanci És el patró d’Escòcia i de Rússia La seva festa se celebra el 30 de…
Esglésies del Segrià anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó Aitona Sant Antolí d’Aitona Sant Joan de Carratalà Els Alamús Sant Martí dels Alamús Santa Maria de Vensilló Albatàrrec Església de Pedrós Alcanó Sant Pere d’Alcanó Alcarràs Santa Maria d’Alcarràs Santa Maria de Montagut Santa Creu de Vallmanya Alcoletge Sant Miquel d’Alcoletge Alfarràs Sant Pere d’Alfarràs Sant Nicolau d’Andaní Alfés Sant Pere d’Alfés Sant Jaume de Vinfaro Alguaire Sant Sadurní d’Alguaire Santa Maria d’Alguaire Mare de Déu de Merli Sant Miquel de Ratera Almacelles Església d’…
riu de Set

El riu Set al seu pas per Albagés (Garrigues)
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Depressió Central Catalana, afluent, per l’esquerra, del Segre, que neix a uns 950 m, al vessant nord de la serra de la Llena, entre els cims de la Tossa i de l’Abella, al límit dels municipis del Vilosell i de la Pobla de Cérvoles (Garrigues), vora l’ermita de Sant Miquel de la Tosca.
Fins més avall de Cervià de les Garrigues i del despoblat de les Besses, el riu continua com a termenal de la Pobla de Cérvoles amb l’Albi i amb Cervià de les Garrigues Passa després per l’Albagés i el Cogul deixa el seu curs encaixat i, formant una vall oberta, entra al Segrià per Aspa, passa per Alfés i Sonadell i, després de regar una zona d’hortes, s’uneix al seu collector vora aquest darrer poble Els seus principals afluents són, per la dreta, la riera de l’Albi o riuet dels Gorgs, la vall Xeca i la vall de Melons, i, per l’esquerra, els barrancs de les Coves, de les…
autogir
Transports
Aerodina en el qual la sustentació és obtinguda mitjançant un rotor, proveït de diverses aspes en funció d’ales, que gira sense acció de motor en virtut del fenomen de l’autorotació; el moviment de translació és aconseguit per qualsevol sistema de propulsió aèria, generalment hèlices.
El motor de l’autogir només acciona l’hèlice i serveix per a iniciar el moviment del rotor, que un cop ha adquirit la velocitat de règim, és desembragat d’aquell El control de l’aparell és fet mitjançant el rotor, l’eix del qual pot inclinar-se respecte a la vertical per tal d’aconseguir moviments ascendents i descendents, o girs a dreta i esquerra El buc de l’autogir conté el motor que acciona l’hèlice, l’estructura-suport del rotor, el tren d’aterratge, un pla vertical de cua per aconseguir l’estabilitat direccional i uns plans horitzontals de cua amb el guerxament necessari per a compensar…
decussació
Anatomia
Encreuament, en forma d’aspa o de X, de fibres o fascicles nerviosos.
Les principals decussacions en el cos humà són la piramidal , de les fibres motores en el pla bulbar, la de Forel , de les fibres dels tubercles quadrigeminats anteriors, i l' òptica , de les fibres nervioses del quiasma òptic