Resultats de la cerca

La seva filla Damiata del Milà es casà amb el seu oncle Hug del Milà , i foren pares d' Andreu del Milà i del Milà , senyor de la baronia de Massalavés, que en la guerra de la Unió lluità a favor de Pere III El seu fill Joan del Milà i la seva muller Geraldona de Centelles procrearen Joan i Lluís del Milà i de Centelles , que formà la línia secundària de Nàpols , i fou pare d' Ausiàs del Milà , cambrer d’Alfons IV, que es casà a Nàpols amb Luisa d’Alagno, germana de Lucrezia, l’amant del rei Foren pares de Jaume del Milà i d’Alagno , senyor de La Scala Calàbria, la descendència del qual…

L’església de Sant Joan conté un retaule i diverses pintures sobre fusta, del segle XV

L’objectiu declarat als seus estatuts és l’estudi i la divulgació de la història, l’art, la geografia, l’arqueologia, la sociologia, els costums, etc de l’antic Maestrat de Montesa és a dir, el Maestrat històric i no tan sols les actuals comarques de l’Alt i el Baix Maestrat Dins d’aquest criteri essencialment territorial i no temàtic, destaca el predomini dels treballs d’investigació històrica sobre la resta d’enfocaments A les comarques de Castelló, el Centre d’Estudis del Maestrat ha estat l’única associació d’estudis comarcals que ha aconseguit consolidar-se i mantenir una notable…

Presenta tres sectors ben definits fisiogràficament el muntanyenc 24 km 2 , el raiguer 21 km 2 i la marjal 7 km 2 El muntanyam mostra un predomini calcari cretaci amb alguna intercalació margosa vindoboniana els contraforts de la serra de Segàrria l’Ombria del Moro i la penya del Migdia formen el flanc oriental d’una ferradura que culmina a la serra del Cavall 713 m alt i segueix al S per l’Ombria de Bodoix 556 m i acaba al NW amb la serra de Mostalla 359 m i la més avançada dels Racons 94 m El raiguer va dels 80 als 5m d’alçada, i limita amb la Marjal, compartida amb els termes d’Oliva i…

Els autors àrabs l’anomenaren lisan al-'aǧam i, més concretament, 'aǧamīyya ‘llengua dels estrangers’ L’heterogeneïtat etnicocultural i lingüística de la península Ibèrica motivà que no fos uniforme el llatí vulgar que s’hi propagà, diversitat que s’accentuà encara pel fet que no hi hagué cap pauta cultural durant la dominació sarraïna No hi hagué, doncs, una llengua mossàrab peninsular, sinó diversos dialectes regionals La societat mossàrab fou afectada de diglòssia, puix que, per bé que colloquialment emprés un parlar romànic, mai no l’escrivia, i totes les vivències culturals les rebia en…

Passà als Orense i als Tamarit