Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
Caldes de Boí

Caldes de Boí (Alta Ribagorça)
© Fototeca.cat
Balneari
Balneari, santuari i centre turístic de la vall de Boí, a Barruera (Alta Ribagorça).
És a 1 470 m d’altitud, a la dreta de la Noguera de Tor dita també riu de Caldes , prop de la confluència amb el barranc de Sallent, sota el pic de Comaloforno Al costat del balneari, d’origen romà, fou bastida a l’alta edat mitjana l’església de la Mare de Déu de Caldes imatge romànica, l’original de la qual fou destruït el 1936 una nova capella renaixentista substituí l’antiga, i al segle XVIII foren bastides les dependències del santuari, centre de beneficència eclesiàstica de la mitra d’Urgell, administrat per la Consòrcia i Junta de Sant Roc de Boí, formada per veïns de la vall de Boí i…
Durro

Durro
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1 386 m alt.) del municipi de Barruera, a la Vall de Boí (Alta Ribagorça).
Situat damunt la riba dreta del riuet de Durro n'és notable l’església parroquial de la Nativitat de la Mare de Deu o de Santa Maria , romànica, amb un campanar massís quadrat i un porxo de grans arcs, obra del primer quart del segle XII, feta pels mateixos constructors de les veïnes esglésies de Boí i Taüll Pertangué, com tota la Vall de Boí, als barons, després comtes, d’Erill Prop del poble hi ha l’ermita de Sant Quirc , on per la festa del sant, tenien lloc les anomenades falles de Durro , grans fogueres de troncs llargs resinosos Nativitat de la Mare de Déu o Santa Maria de Durro Fou…
la Vall de Boí

Vista del poble de Boí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Ribagorça, situat a la zona axial pirinenca.
Situació i presentació El municipi de la Vall de Boí té una extensió de 219,49 km 2 després de l’annexió, el 1965, del terme municipal de Durro Fins el 1996 el municipi rebé el nom de Barruera i aquest any passà a denominar-se la Vall de Boí En la seva configuració actual, el terme llinda al N amb els de Salardú i Viella Vall d’Aran, al NE amb Espot Pallars Sobirà, a llevant amb la Torre de Cabdella Pallars Jussà, al S amb el Pont de Suert i a ponent amb Vilaller El terme és molt muntanyós i apareix articulat en diverses valls La principal i la que forma l’eix del terme és la vall de Boí,…
Falles dels Pirineus
Folklore
Celebració popular i tradicional de les festes del foc, coincidint amb el solstici d'estiu, a diverses localitats de les comarques dels Pirineus.
La celebració té un origen ancestral, íntimament lligat als cicles agraris i solars Es relaciona amb els ritus primitius de regeneració de la vida natural, de fecunditat i d’agraïment als déus per l’èxit de les collites i l'arribada del bon temps Arrencar el foc símbol del sol de la muntanya i baixar-lo cap al poble servia per a purificar els camps i els boscos i per a protegir la població, perquè la preservava dels mals esperits El ritual de córrer o baixar falles s'inicia dies abans amb la construcció de les falles, torxes d’uns dos metres que poden ser fetes amb teies de pi unides amb…
estany Llong
Estany
Estany de capçalera del riu de Sant Nicolau (1.990 m), a la vall de Boí (Alta Ribagorça), dins el terme de Barruera.
És al peu del gran tuc de Colomers i del portarró d’Espot, i és inclòs al parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Hi ha el refugi de l’estany Llong
el Pessó
Coma
Coma de la vall de Boí, al municipi de Barruera (Alta Ribagorça), que aflueix per la dreta a la riera de Sant Martí.
És limitada per la línia de crestes que uneix el tuc des Carants , el pic Roi , Gran Pic del Pessó al límit amb la vall Fosca i el pic petit del Pessó i és centrada pels estanys del Pessó
Santa Maria de Sarroqueta (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Vista del sector sud-oest d’aquesta arruïnada església, precedida d’un campanar el pis inferior del qual fa de porxo ECSA - MÀ Font L’església de Santa Maria, avui totalment arruïnada, es troba a llevant del petit poble de Sarroqueta o Sarroca de Barravés, vora l’antic camí que duu a Llesp Mapa 32-10 213 Situació 31TCH132015 Per a anar a Sarroqueta des del Pont de Suert, cal seguir la carretera N-230 en direcció a Vilaller i poc després d’un trencall a mà dreta que porta a Barruera i la vall de Boí, hi ha, també a la mateixa mà, una pista que mena a Sarroqueta Poc abans…
Castell de Boí (la Vall de Boí)
Art romànic
L’antic castell de Boí era emplaçat al turó rocós conegut encara amb el nom del Castell, proper a l’església de Sant Joan, flanquejant la porta d’accés a la vila closa Sols s’observen alguns minsos vestigis del castell En canvi s’ha conservat força bé l’entrada al recinte baix-medieval de la vila Romanen restes d’una torre i de muralles, com també d’un portal La vila de Boí és coneguda des de l’any 1064, en què Artau I i la seva esposa Llúcia, comtes de Pallars Sobirà, vengueren i bescanviaren a Ramon IV de Pallars Jussà i a la seva esposa Valença, junt amb el castell d’Erill i altres…
Nativitat de la Mare de Déu de Durro

Església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu
© Fototeca.cat
Església
Església romànica de Durro (la Vall de Boí), situada a la banda S del poble; s’hi accedeix per una pista asfaltada que surt de Barruera.
L’edifici És una església molt reformada i de notables proporcions De nau única capçada a l’est per un absis trapezial, que actualment fa les funcions de sagristia, bastit amb els carreus d’un altre de semicircular que va ser enderrocat La nau té la volta de canó de mig punt, de perfil una mica apuntat, dividida en quatre trams per arcs torals Al mur nord, prop de la capçalera, se situa el campanar Consisteix en una torre de planta quadrada i s’estructura en cinc pisos, diferenciats seguint els esquemes decoratius dels campanars de les esglésies de la vall, és a dir, amb arquets…
coma de Colieto
L’estany de Colieto, a la coma de Colieto , amb el Contraig a la dreta
© Fototeca.cat
Coma de la vall de Boí, dins el terme de Barruera (Alta Ribagorça), a la capçalera de la Noguera de Tor, aigua amunt de l’estany Negre.
Limiten el circ de Colieto les agulles de Travessani al nord, el port de Colomers que comunica aquesta vall amb el circ aranès de Colomers i la Creu de Colomers a l’est, el pic de Colieto 2803 m alt, el coll de Contraix pas vers la coma de Contraix, el pic de Contraix i les crestes de Colieto 2967 m alt al sud, i els pics de Comalesbienes i Comalespasa a l’oest Els estanys de la Roca, Glaçat i Tort, els estanyets de Colieto , l' estany gran de Colieto format per dos grans llacs gairebé units a 2200 m alt i l' estany de Colieto el més baix, a 2140 m alt en constitueixen el sistema lacustre
