Santa Maria de Sarroqueta (el Pont de Suert)

Situació

Vista del sector sud-oest d’aquesta arruïnada església, precedida d’un campanar el pis inferior del qual fa de porxo.

ECSA - M.À. Font

L’església de Santa Maria, avui totalment arruïnada, es troba a llevant del petit poble de Sarroqueta (o Sarroca de Barravés), vora l’antic camí que duu a Llesp.

Mapa: 32-10 (213). Situació: 31TCH132015.

Per a anar a Sarroqueta des del Pont de Suert, cal seguir la carretera N-230 en direcció a Vilaller i poc després d’un trencall a mà dreta que porta a Barruera i la vall de Boí, hi ha, també a la mateixa mà, una pista que mena a Sarroqueta. Poc abans d’arribar-hi, s’ha d’agafar una pista nova que s’ha obert per a comunicar amb el poble de Llesp, i aviat trobem, a l’esquerra, les restes de l’edifici. (MAF-XFG)

Història

L’indret de Sarroca és citat en una escriptura de l’any 1015, quan Gamisa i la seva muller Sança, conjuntament amb llur fill Isarn, feren donació al monestir de Santa Maria de Lavaix d’una vinya a l’indret de Sarroca. De l’any 1083 hi ha notícia de l’existència d’uns castlans a Sarroca i a la darreria del segle XII es documenta el llinatge dels Sarroca; així, hi ha referència que Artau Sarroca, poc abans del 1183, lliurà a la comanda hospitalera de Siscar el capmàs d’Arnau Guillem d’Albor.

Hi ha notícies de l’església de Santa Maria a partir del segle XIV; així, com a església inclosa dins l’ardiaconat de Tremp, al bisbat d’Urgell, hi ha referència que fou visitada l’any 1314 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona. Posteriorment, en 1372-73 fou visitada també pels delegats enviats pel papa Gregori XI, i segons es relaciona, tenia unides les esglésies de Santa Maria de Casterner de Noals i de Bibils. (JBP)

Església

Planta de l’església, modificada per la supressió de l’absis i altres additaments posteriors.

X. Fresneda i M.À. Font

L’església de Santa Maria és un edifici romànic molt modificat, que consta d’una sola nau amb absis carrat, orientat vers el NE. Molt possiblement, el temple tingué en origen un absis semicircular, el qual, en el transcurs de les reformes, fou enderrocat i substituït per l’absis actual aprofitant els carreus de l’anterior.

La nau era coberta amb volta de canó, de la qual es conserva solament l’arrencada. Adossades a banda i banda de la nau, hi ha sengles capelles laterals, ambdues sobrealçades; la del costat nord és coberta amb volta de canó, mentre que la de migjorn es cobreix amb volta d’aresta.

La porta d’entrada, situada al mur sud, és feta amb un arc rebaixat i segurament correspon a una reforma d’època moderna. Prop d’ella, a l’interior, es pot veure encara un pilar adossat al mur, el qual es correspon amb un altre al mur de tramuntana. Ambdós suports indiquen l’existència d’un arc toral pròxim als peus de la nau.

Al costat oest de l’església s’alça una torre campanar de dos cossos. El pis inferior fa de porxo al que sembla que fou una primitiva porta d’accés, d’arc de mig punt, avui dia tapiada.

Per l’estat de conservació que presenta l’edifici es fa difícil establir una datació clara; tanmateix, les parts més antigues que conserva, corresponents a les filades de carreus més baixes dels murs perimetrals, denoten una construcció d’avançat el segle XII o fins i tot ja dins el segle XIII. (MAF-XFG)

Bibliografia

  • Puig, 1984, doc. 5, pàgs. 62-63