Resultats de la cerca
Es mostren 200 resultats
Marko Tajcevic
Música
Compositor, escriptor musical i director croat.
Estudià a Zagreb amb F Lhotka i B Bersa, a Praga amb V Štepán i a Viena amb J Marx Entre el 1924 i el 1940 ensenyà en algunes escoles de Zagreb, on fundà l’Escola de Música Lisinski Més tard fou professor de teoria i composició a Belgrad 1945-66, mentre dirigia diverses agrupacions corals a Zagreb Exercí una gran tasca com a crític i comentador musical en diaris i revistes de totes dues ciutats És autor també d’obres teòriques i musicològiques La ciència general de la música , Belgrad, 1963 Elements de literatura musical , Belgrad, 1963 La ciència de l’…
Aleksandr Djordjević
Basquetbol
Jugador de bàsquet serbi.
Base format a les categories inferiors del Radnicki, destacà en el Partizan de Belgrad, amb el qual aconseguí una Copa Korac 1989 i una Lliga Europea 1992 Després de jugar a la Lliga italiana amb el Phillips de Milà 1992-94, equip amb el qual aconseguí una segona Copa Korac 1993, i el Fortitudo Bologna 1994-96, el 1996 fitxà pels Portland Trail Blazers de l’NBA S’incorporà aleshores al FC Barcelona, on jugà fins el 1999, i aconseguí dues Lligues ACB 1997, 1999 i una Copa Korac 1999 Jugà també al Real Madrid 1999-2002, a l’Scavolini de Pesaro 2003-05 i a l’Armani Jeans de Milà…
,
Petar Konjovic
Música
Compositor i musicòleg serbi.
Estudià a Praga, i fins a la Primera Guerra Mundial treballà com a professor de música i director de cors a Zemun i Belgrad Acabat el conflicte, s’installà a Zagreb, on s’estrenaren per primera vegada obres seves, i també la primera òpera, Ženidba Miloševa 'El casament de Miloš', 1917 Fou director de l’Òpera de Zagreb 1921-26 i, del 1927 al 1933, també de les d’Osijek, Split i Novi Sad El 1939 se n’anà a Belgrad, on fou professor i rector de l’Acadèmia de Música de la ciutat També fou fundador director de l’Institut de Musicologia de l’Acadèmia Sèrbia És el…
Krešimir Baranovic
Música
Compositor croat.
Estudià a diferents centres de Croàcia i Àustria, dirigí l’Òpera de Zagreb del 1915 al 1943 i fou professor a l’Acadèmia de Música de Belgrad en 1946-61 Compositor nacionalista, desenvolupà un llenguatge d’àmplia diversitat colorística inspirat en elements musicals provinents del folklore croat Del conjunt de la seva obra només l' Obertura de l’òpera Strizeno-koseno 'Cap brillant' s’ha incorporat al repertori orquestral croat
Georg Ostrogorskij
Història
Bizantinista rus.
El 1918 emigrà a Alemanya Professor a la Universitat de Breslau 1928-33, en acabat s’establí a Belgrad, on fundà 1948 l’Institut Bizantí de l’Acadèmia Sèrbia de Ciències, el qual dirigí Excelleixen les seves obres Les débuts de la querelle des images 1930, Geschichte des byzantinischen Staates ‘Història de l’estat bizantí’, 1940 —reeditada i traduïda a diversos idiomes—, Byzantine cities in the Early Middle Ages 1959
Sava

El Sava al seu pas per Belgrad
© Xevi Varela
Riu
Riu dels Balcans, afluent, per la dreta, del Danubi (940 km).
La conca comprèn 95 720 km 2 Neix als Alps Julis, prop de la frontera amb Àustria En direcció NW-SE, passa per Ljubljana, travessa Eslovènia, on el seu corrent té diverses cascades, entra a Croàcia, passa per Zagreb i fa després de límit entre Croàcia i Bòsnia Rega Sèrbia, fins a Belgrad, on conflueix al Danubi És navegable des de Sisak Els seus principals afluents són el Bosna i el Drina
Marina Abramović

Marina Abramović i William Dafoe en la representació de The Life and Death of Marina Abramović, de Robert Wilson
© Teatro Real de Madrid / Javier del Real
Art
Artista sèrbia.
Neta d’un patriarca de l’Església ortodoxa sèrbia i filla d’un heroi iugoslau de la resistència de la Segona Guerra Mundial, rebé una educació extremament estricta que per reacció influí en l’orientació de la seva carrera artística Explora en ella mateixa la recerca dels límits de l’experiència humana tant en el vessant físic com en el psíquic, molt especialment el sofriment Les seves accions l’han convertida en un dels representants del body art i de la performance més reconegudes, i ella mateixa s’autoproclamà “àvia de l’art de la performance ” Després de completar estudis a les Acadèmies…
Josip Slavenski
Música
Compositor croat.
El 1913 ingressà al Conservatori de Budapest i rebé l’ensenyament de Z Kodály Posteriorment assistí a les classes de V Novák al Conservatori de Praga, i enllestí els seus estudis el 1923, any en què retornà a Croàcia Exercí la docència al Conservatori de Zagreb durant aquest any, i el 1924 es traslladà ja a Belgrad, on ensenyà al Liceu 1924-37 i a l’Escola de Música 1937-45 El 1945 fou nomenat professor de composició a l’Acadèmia de Música de la ciutat Fou el primer compositor croat del segle XX que adquirí reputació internacional, malgrat que al seu país hagué de suportar l’…
Ivo Andrić
Literatura
Novel·lista i poeta serbi de Bòsnia i Hercegovina.
Estudià filologia a les universitats de Zagreb, Cracòvia i Viena Abans de la Primera Guerra Mundial, i a causa de la seva activitat a favor de la unitat iugoslava, fou detingut pels austríacs De l’estada a la presó sortí el recull líric Ex Ponto 1918 Ingressà al cos diplomàtic, i fou ambaixador a Berlín Durant la Segona Guerra Mundial, retirat de la política, escriví a Belgrad la trilogia Na Drini ćuprija ‘El pont sobre el Drina’, Travnička kronika ‘La crònica de Travnik’ i Gospodjica ‘La senyoreta’, que publicà en acabar la guerra i el convertiren en una de les figures…
Sèrbia

Catedral de Sant Sava a Belgrad, capital de Sèrbia
© Eurail
Estat
Estat dels Balcans que limita al N amb Hongria, a l’E amb Romania, al SE amb Bulgària, al S amb Macedònia del Nord i Kosovo, al SW amb Montenegro, a l’W amb Bòsnia i Hercegovina i al NW amb Croàcia.
La capital és Belgrad La frontera SW és sotmesa a discussió atès que Kosovo, territori fronterer al S amb Albània, se separà de Sèrbia l’any 2008 proclamant la independència, amb el reconeixement de nombrosos estats, però no d’alguns altres, entre els quals hi ha la mateixa Sèrbia La geografia És un territori de muntanyes i turons que formen part de diversos sistemes muntanyosos, i la vall del Morava, eix de la regió i una de les zones més poblades i riques, divideix Sèrbia en dos sectors L’oriental, més petit, inclou al N els relleus que formen part dels Alps de Transsilvània,…