Resultats de la cerca

Infant precoç, a tretze anys guanyà una beca per a estudiar al Trinity College, a setze anys era organista a Saint John Wimbledon i quan en tenia vint-i-dos ocupà el càrrec de director musical del Vaudeville Theatre Les seves primeres composicions per a piano foren publicades amb el pseudònim d’Anton Vodorinski Tot i que gaudí d’un cert reconeixement per part de la crítica gràcies a les seves obres corals i de cambra, l’èxit li vingué per les peces descriptives per a orquestra, plenes d’evocacions exòtiques, com ara In a Monastery Garden 1915, In a Chinese Temple Garden o In a Persian Market…

Féu estudis i investigacions sobre meteorologia, metodologia estadística, antropologia, psicotècnia i herència biològica, especialment dels caràcters físics i psíquics de l’home, i creà l' eugenèsia Establí l’anomenada ogiva de Galton , corba representativa de la funció de repartició de la llei de probabilitat normal Les seves obres més importants són Hereditary Genius 1860, Natural Inheritance 1889 i Essays in Eugenics 1909

Diputat, fou ministre de finances 1903-06 i 1918-21 Secundà la política proteccionista del seu pare i establí una severa política fiscal, molt criticada, com també ho fou la seva actuació a favor d’Irlanda 1921 Ministre d’afers estrangers 1924-29, sostingué la Societat de Nacions, promogué el pacte de Locarno 1925 i secundà el de Briand-Kellog 1928 Fou premi Nobel de la pau 1925

Es formà a Cambridge, on fou professor de teologia 1870, i és autor de The Elements of the Gospel Harmony 1851 i de diverses obres sobre la Bíblia És famosa la seva edició crítica del Nou Testament grec 1881 Fou bisbe de Durham 1890

Professor en diverses universitats, la seva influència fou notable com a portaveu a Anglaterra del rigorisme que Durkheim volgué imprimir a les ciències socials Les seves expedicions a les illes Andaman 1906-08 i a la regió occidental d’Austràlia 1910 li proporcionaren abundant material per als seus estudis sobre les relacions de parentiu i el totemisme a les societats primitives És considerat el fundador de l’antropologia social britànica En destaquen les obres The Andaman Islanders 1922, The Social Organization of Australian Tribes 1930, i Structure and Function in Primitive Society 1952

Collaborà amb Dante Gabriele Rossetti en els frescs de l’Oxford Union 1857 i fou l’epígon de la germandat prerafaelita Enemic declarat del realisme i de tot el que és anecdòtic en l’art, pretenia de reflectir només el que és típic o simbòlic De tots els prerafaelites fou el que aconseguí d’apropar-se més a l’art de Mantegna, Carpaccio o Botticelli King Cophetua and the Beggar Maid , 1884, Tate Gallery, Londres, i alhora establí, amb el seu decadentisme i el seu arabesc ondulant, un pont entre l’art dels membres de la germandat i el dels modernistes anglesos Sidonia von Bork 1560, 1860, Tate…

Estudià a Cambridge i després a Princenton EUA Amb Fred Hoyle , descobrí l’hidrogen interestellar 1939 i als primers anys quaranta explicà la generació d’energia estellar a partir de principis de la física nuclear El 1945 fou nomenat catedràtic de la Universitat de Cambridge Feu també algunes aportacions en geofísica, entre les quals la demostració de l’estabilitat de les masses líquides en rotació, que aplicà al nucli de la Terra, i proposà una controvertida teoria sobre la formació de les muntanyes Estudià també els cometes És autor, entre d’altres, de The Comets and their Origin 1953, The…

Autor d’operetes i comèdies musicals, es féu cèlebre amb les peces orquestrals In a Persian Market i In a Monastery Garden

La publicació del seus escrits sobre teatre, quan era universitari a Oxford, He That Plays the King ‘Ell que fa el paper del rei’, 1950 representà un revulsiu pel teatre convencional de després de la Segona Guerra Mundial Fou qui més ajudà la generació dels angry young men a través de les revistes on publicava les seves crítiques Director literari del Teatre Nacional britànic, fou contrari a la censura, i ideà una de les comèdies eròtiques de més èxit dels anys setanta, Oh, Calcutta 1969

Contribuí decisivament en el renovellament del cinema anglès a partir del 1926 Descobridor de Hitchcock i aliat de Robert Flaherty, la seva influència augmentà durant la Segona Guerra Mundial, i, a través de l’Ealing Studio, tingué el seu apogeu en la dècada 1945-55 Fundador de la Bryanston Films i directiu del British Film Institute El 1969 publicà la seva autobiografia A life time of films