Resultats de la cerca

Representà el Centro Cultural de los Ejércitos, el Club d’Esgrima La Salle Bonanova i la Sala d’Armes Montjuïc En la modalitat de sabre, es proclamà campió de Catalunya individual 1976 i campió d’Espanya per equips 1972 amb el Centro Cultural de los Ejércitos Amb la selecció espanyola, disputà dos Campionats del Món júnior 1972, 1974 El 1985 es retirà És àrbitre estatal d’espasa, floret i sabre

Tiradora dels clubs Asociación Barcelonesa de Esgrima, Club d’Esgrima La Salle Bonanova, Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, Sala d’Armes Montjuïc i Club d’Esgrima Fides, s’especialitzà en floret Fou sis vegades campiona d’Espanya per equips, tres en categoria júnior 1977, 1978, 1979 i tres en categoria absoluta 1977, 1978, 1979 Amb la selecció espanyola participà en un Campionat del Món júnior 1978 És àrbitra estatal de floret

S’inicià a La Salle Bonanova i completà la seva formació al CE Universitari Fitxà pel Femení Sant Adrià 2005-08 –amb el qual disputà la Lliga Femenina 2– el CBF Cerdanyola 2008-09, el CBF Sarrià 2009-11 i el Joventut les Corts 2011-12 Amb la selecció espanyola, aconseguí dues medalles de plata en el Campionat d’Europa júnior 2004, 2005 i es proclamà campiona d’Europa sub-20 2007

Fill del joier i pintor Emili Armengol i Gall Terrassa, Vallès Occidental, 1911 - Barcelona, 1976, el 1968 féu la primera exposició d’escultures de format mitjà a Barcelona En la seva obra predominen les formes arrodonides de caràcter orgànic, i sovint combina materials diversos Són notables les seves escultures per a espais públics, entre les quals cal esmentar el Monument al gos d’atura  Castellar de n’Hug, 1986 el Monument a la Constitució Andorra la Vella, 1993 la Porta de Sarrià 1992, adoptada el 1995 com a logotip oficial d’aquest districte de Barcelona Olympic flag , del Museu Olímpic…

Jugà a rugbi a la Salle Bonanova de Barcelona i ho deixà per una lesió al genoll Fou responsable de la secció de rugbi del FC Barcelona 2003 Presidí la Federació Catalana de Rugbi 2005-09 Amb el suport de la Secretaria General de l’Esport, negocià amb la Federació Internacional de Rugbi el reintegrament en aquesta de la federació catalana, que n’havia estat fundadora el 1934, però no s’arribà a cap acord Rebé el premi President Companys 2008

Feu fortuna a Amèrica, i en morir deixà mig milió de pessetes per a l’erecció, a Gràcia Barcelona, de l’Asil Duran, un reformatori per a nois 1890 confiat a l’orde de Sant Pere ad Vincula Els internats hi podien aprendre un ofici molts d’ells treballaven per a la Impremta Altés en uns tallers construïts expressament El 1941 l’asil fou traslladat a la Bonanova També llegà una quantitat per a construir l’Asil Duran de Castelló d’Empúries 1898

Començà a la Salle Bonanova Jugà al Reial Club Deportiu Espanyol, al Futbol Club Barcelona, a l’Aismalíbar de Montcada 1955-56, al Real Madrid 1956-58, al FC Barcelona 1958-61, al Joventut de Badalona 1961-62 i, posteriorment, en altres equips com el Club Bàsquet Vic Amb el Real Madrid conquerí dues Lligues i una Copa, i amb el Barça feu el doblet, Lliga i Copa, 1959 Fou vint-i-dues vegades internacional amb la selecció absoluta espanyola

Construït a mitjan dècada de 1880, fou inaugurat l’any 1891 Ubicat al carrer de Provença, al barri de l’Eixample Practicava la gimnàstica higiènica, la natació i oferia classes d’esgrima i de tir al blanc Fou dirigit per Pere Romeu, que hi exercí com a professor d’esgrima La secció de gimnàstica era dirigida per Josep Maria Arandes L’any 1892 impulsà la construcció del velòdrom de la Bonanova També conegut com Gimnàs Catalán, desaparegué al principi del segle XX

Membre del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, de la Salle Bonanova i de la Sala d’Armes Montjuïc, fou campió de Catalunya 1973 en la modalitat de sabre Com a tirador es retirà l’any 1984, tot i que el 1989 tornà a tirar en alguna prova Com a directiu, formà part de la junta de la Federació Catalana d’Esgrima i fou vocal de la Reial Federació Espanyola d’Esgrima També fou el primer president de la Sala d’Armes Montjuïc 1977-80

Es formà a Llotja, i fou deixeble de Rossend Nobas i d’Agapit Vallmitjana La diputació provincial de Tarragona li concedí una beca a París, i l’Escola de Belles Arts de Barcelona una borsa de viatge, el 1884 La seva obra, al principi monumentalista i academicista — Nebrija i Antoni Agustí , a la Biblioteca Nacional de Madrid Lluís Dalmau , a la façana de l’antic Arsenal de la Ciutadella de Barcelona Tercer Misteri de Dolor , a Montserrat—, evolucionà cap a un realisme gairebé sempre de temàtica religiosa Crist en creu , església de la Bonanova de Barcelona