Resultats de la cerca
Es mostren 115 resultats
L’ Ham de Foc
Música
Grup musical.
Els seus inicis daten del 1998 Des d’aleshores han enregistrat tres discs U 1999, Cançó de dona i home 2002, i Cor de porc 2005 Fan una música nodrida d’influències gregues, turques, balcàniques, àrabs, iranianes i afganeses mesclades amb una forta identitat valenciana, amb els instruments originals de cadascuna d’aquestes cultures Els bordons i les percussions són la base per als texts i les melodies La seva música reprodueix fidelment tota aquesta complexitat de sonoritats i riquesa tímbrica amb vuit músics i més de quaranta instruments, tots ells acústics
esquí
Esport
Cadascuna de les llenques de material dur (fusta, fibra sintètica, alumini, acer, etc) terminades anteriorment en punta corbada que se subjecten a cada peu i que serveixen per a lliscar sobre una superfície coberta de neu.
La sola de cada llenca és travessada longitudinalment per un o més canals que permeten de mantenir la direcció, i els cantells respectius van proveïts d’uns bordons metàllics que “mosseguen” la neu i permeten un major domini dels moviments Llur longitud, altura i elasticitat varien segons l’especialitat a practicar, l’estatura i el pes de qui els utilitza i les condicions de la neu Les fixacions que subjecten els peus a cada esquí van proveïdes de ressorts automàtics que alliberen el peu en cas de caiguda violenta
música de Solsona
Música
Música desenvolupada a Solsona (Solsonès).
Ha estat seu episcopal del 1593 al 1851 i a partir del 1895, any que el bisbat de Solsona fou restaurat Prèviament a la seva erecció com a seu episcopal, el conjunt catedralici acollí un monestir regit per la regla augustiniana Es té constància de l’existència dels càrrecs de xantre i organista al servei de la collegiata des del 1340 El 1585 està documentada la presència de l’organista Mateu Torres, encara que no se sap en virtut de què ni quant de temps hi restà El memorial presentat a Felip II el 1590, ponderant la idoneïtat de Solsona com a nova seu episcopal, mostra una consolidada…
sac
Sac
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En la cornamusa, recipient o dipòsit flexible on s’emmagatzema l’aire que fa sonar l’instrument.
L’aire insuflat per l’intèrpret a través del bufador és forçat a sortir pels tubs melòdics i bordons -atès que entre el bufador i el sac hi ha una vàlvula que impedeix el seu retrocés- tot posant en vibració les llengüetes corresponents La pressió de l’aire es regula en prémer el sac des de l’exterior amb un braç o tots dos braços, tècnica que possibilita el control de l’afinació, l’atac i el final de les notes La reserva d’aire en alguns instruments permet tocar una estona sense necessitat de tornar a bufar
Els bacteris troposfèrics de la pluja i la neu
Meteorologia
A l’alta troposfera viuen bacteris que poden influir en la formació de núvols, pluja i neu Aquests microorganismes tenen la capacitat de catalitzar la formació de cristalls de gel, un procés clau per a la precipitació La ciència atmosfèrica està redescobrint el paper essencial del microbioma troposfèric, perquè és més abundant que els fongs i pot actuar com a “llavor” per a la condensació, fins i tot a temperatures properes als 0°C Llegeix a Divulcat l’article “ Els bacteris troposfèrics de la pluja i la neu ”, del biòleg Albert Bordons, dins el seu blog Microbis…
caixa

Caixa d’una bateria
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió de so indeterminat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon tubular de percussió directa que es fa sonar percudint amb baquetes de fusta una de les seves membranes Té els seus orígens en el tambor militar tambor i s’usa tant en l’orquestra com en la banda i en formacions de música lleugera El nom deriva del llatí capsa i de l’occità caissa a causa de la seva forma Les caixes configuren una família variable i de confusa classificació que inclou instruments amb noms i mides diferents, com per exemple el bombo , el redoblant , diversos tipus de tambors militars i de marxa i el tom-tom de jazz sense…
Tomás de Santa María
Música
Teòric, compositor i organista castellà.
Pertanyia a l’orde dominicà i exercí com a organista del convent de San Pablo de Valladolid La seva principal contribució a la teoria musical fou la publicació del tractat Libro llamado Arte de tañer fantasía Valladolid, 1565 En realitat és un tractat de caràcter pràctic sobre la interpretació de la música per a tecla, i també per a viola de mà, que es beneficià dels consells de Juan i Antonio de Cabezón Dividit en dues parts, la primera es dedica a aspectes teòrics i a la tècnica interpretativa dels instruments de tecla, mentre que la segona estudia els procediments de la…
redoblant
Redoblant
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument musical de percussió, de cos tubular, que consta d’un cilindre i dues membranes subjectades al cos mitjançant dos cércols.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa Si bé antigament les membranes es tensaven mitjançant cordes en ziga-zaga, més modernament s’han incorporat noves tècniques i nous materials de construcció El redoblant és una de les variants de la nombrosa família dels tambors, amb el cos lleugerament més alt que el de la caixa i sense bordons, tot i que en algunes àrees de la Península Ibèrica se’n poden trobar amb lleugeres diferències Es percudeix amb dues baquetes i el nom fa referència a la seva funció principal en l’acompanyament rítmic de músiques…
Félix Máximo López
Música
Organista, compositor i teòric castellà.
Fou organista de la capella reial des del 1775, i el 1805 ocupà -en el mateix centre- el càrrec de primer organista com a successor de José Lidón A la Biblioteca Nacional de Madrid es conserven obres per a orgue, majoritàriament per a les funcions litúrgiques, que són versos, falsos bordons, sonates, caprichos i fugues, en un estil a cavall del Classicisme vienès i l' stile antico Les sonates de diversos moviments d’estil clàssic i les variacions de melodies hispàniques constitueixen les obres conservades per a clavicèmbal L’esmentada biblioteca conserva també el…
gaita
Música
Instrument aeròfon, del grup dels de doble llengüeta, com l’oboè, i afí a la cornamusa.
Com aquesta, presenta, en totes les variants, un dipòsit d’aire, generalment de cuir L’aire hi és introduït pel gaiter mitjançant un tub o, en algunes variants, com la musette francesa, amb una manxa a l’estil de la d’un acordió La pressió del braç damunt el dipòsit, o sac, fa eixir l’aire per un nombre variable de tubs o bordons d’una llargària variable, per tal de poder-los ajustar al to de la melodia i per un altre tub, proveït de forats, que permet de fer la melodia Hom troba variants de gaita per tot Europa i bona part d’Àsia la més coneguda és la dels highlands d’Escòcia,…