Resultats de la cerca

Residí a Espanya 1892-99, i ensenyà literatura i història a Buenos Aires La seva poesia, inspirada en RDarío, Lugones i Antonio Machado, tracta de temes quotidians Las iniciales del misal 1915, Versos de Negrita 1920, Sonetos 1929, Seguidillas 1936, San José de Flores 1943 i Parva 1949 Vida 1957, en prosa, és un recull d’apunts i impressions

Fill del polític  Valentín Alsina Fundà el periòdic La Nueva Era  i fou elegit diputat el 1862 Fou governador de la província de Buenos Aires 1866-68, vicepresident de la república 1868-74 i ministre de guerra i marina 1874-77 en aquest darrer càrrec portà a terme una important campanya contra els indis de la Pampa

El 1922 publicà a Madrid Orto i Bazar , seguint el corrent ultraista De retorn a Buenos Aires conreà una lírica intimista, de tema religiós, entroncat amb la tradició llatina i catòlica, que intenta d’arribar a un classicisme formal El buque 1935, Poemas elementales 1942, Mundo de las Españas 1968, etc Destaca també La ciudad sin Laura 1938, de tema amorós

Durant la seva infantesa residí a Espanya, on fou alumne d’Izalba i P Arrieta al Conservatori de Madrid El 1887 tornà a l’Argentina, on s’interessà per la música popular i es dedicà a l’ensenyament Posteriorment fou secretari del Conservatori de Buenos Aires, membre de la Comissió Nacional de Belles Arts i collaborador, com a crític musical, de diverses publicacions de caràcter nacional Entre les seves composicions destaquen Zamba , opus 40, Rapsodia Argentina i un Nocturn per a violí i piano

Residí a l’Uruguai, Bolívia, Xile i el Perú 1846-51, i el 1852 s’uní a Justo Urquiza contra la dictadura de Rosas, però rebutjà el pla federal d’Urquiza i esdevingué el capitost de l’hegemonisme de Buenos Aires El 1862 fou elegit president tot acceptant la constitució federal del 1853 Dugué a terme una bona política administrativa, malgrat la resistència dels cacics rurals i dels federals Entrà a la Triple Aliança contra el Paraguai 1865, i el 1868 fou substituït per Domingo Sarmiento També es destacà com a escriptor

Fou alumne d’Orestes Castronuovo piano i de Julián Bautista composició Posteriorment estudià al Conservatori Carlos López Buchardo de Buenos Aires, d’on esdevingué professor de composició Fundador de l’Associació de Joves Compositors de l’Argentina, ha compost obres per a soprano i piano Canciones de Altisidora , 1970, per a piano Tango para la mano izquierda , 1985 Dos invenciones , 1960 Tempi, en siete movimientos , 1964, el ballet Camaruco 1964-65, la Cantata para mi país , per a narrador, soprano, cor i orquestra de cambra, i peces per a orgue i cor

Doctor en farmàcia 1904 i medicina 1911, catedràtic de fisiologia de la Universitat de Buenos Aires 1919, fou creador d’una escola de gran nivell Són notables els seus estudis sobre el metabolisme dels glúcids, la fisiopatologia de la diabetis i l’activitat del lòbul anterior de la hipòfisi, pels quals li fou concedit, juntament amb C i G Cori, el premi Nobel de medicina el 1947 És autor de molts llibres, entre els quals el text Fisiología humana 1945 que, publicat en nou idiomes, ha estat un dels llibres bàsics per a l’ensenyament

Estudià dret a Madrid i a Valladolid Formà part de la junta revolucionària que substituí el virrei 1810 Com a militar, el 1813 triomfà a Tucumán i a Salta sobre els reialistes, però fou derrotat a Vilcapujio Fou destituït i substituït en el comandament de l’exèrcit per José de San Martín Després anà a Europa amb Bernardino de Rivadavia, a fi de gestionar a Madrid i a Londres la independència sud-americana Del 1816 al 1819 fou cap de l’exèrcit del Nord, i després pacificador de la província de Santa Fe, que s’havia aixecat contra el govern de Buenos Aires Fou el creador de l’…

Es graduà l’any 1941, després d’iniciar els estudis d’enginyeria i de treballar com a aviador Representà l’Argentina en els congressos internacionals d’arquitectura moderna i dirigí les obres de la casa que Le Corbusier dissenyà per al Dr Currutchet a La Plata La seva breu obra, de gran potència icònica, i molt diversa pel que fa als temes afrontats, fou inscrita sempre en el context argentí mostrant una gran sensibilitat pel seu entorn Els títols de les seves obres mostren sempre relació amb el vol i l’elevació Construí tan sols un edifici, la Casa sobre el Rierol 1943-45 Els seus projectes…

Fill d’un pintor i restaurador d’esglésies italià establert a l’Argentina, estudià enginyeria i en la seva joventut viatjà sovint a Itàlia, on treballà en tasques relacionades amb la seva professió i dedicà una atenció creixent a l’art, formant-se sobretot com a ceramista El 1960 feu a Buenos Aires una primera exposició d’art abstracte i a partir d’aleshores es dedicà sobretot a l’art polític El 1965 presentà una controvertida escultura d’un Crist crucificat en un caça nord-americà Refugiat el 1976 al Brasil fugint de la dictadura argentina que segrestà i probablement assassinà…