Resultats de la cerca

Derrotat per l’emir al-Ḥakam I, fugí a Alexandria i es dedicà a la pirateria fins que fou expulsat pels abbàssides Passà aleshores a Creta, en foragità els bizantins 827 i hi construí la fortalesa d’al-Handaq, d’on procedeix l’actual ciutat de Càndia

Era tresorer de la catedral de Tortosa quan fou elegit bisbe pel capítol Impulsà la fàbrica de l’església arxiprestal i féu construir una capella a càrrec seu Convocà dos sínodes, el 1311 i el 1314 Rebé sepultura a la capella de Santa Càndia a la seu

Exercí les carreres d’advocat i de jutge Fou un dels fundadors de l’Agrupació Catalana d’Itàlia 1960 i un dels organitzadors dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’Alguer 1961 Collaborà a Estampes de Sardenya , de Manuel Pagès, i a Alghero, Cara de roses , d’Antoni Ballero de Càndia

Els enfonsaments terciaris i quaternaris foren l’origen de la cubeta i de les nombroses illes d’aquesta mar arxipèlags de les Espòrades i les Cíclades Al NE de Creta hom troba les màximes profunditats 2298 m Els ports més importants són el Pireu, Tessalònica, Bólos, Mitilene, Càndia i Esmirna Hi és important la pesca d’esponges

Els seus membres, a partir del s XIII, adquiriren fama com a estrategs i enginyers militars —Nestore 1548-~ 1630, i el seu cosí Gerolamo, constructor del bastió Martinengo a les muralles de Càndia— i condottieri — Cesare Martinengo , mort el 1461, i Francesco Martinengo Colleoni 1548-1621— al servei de Milà i de Venècia Dividida en diverses branques a la fi del s XIV, la família assolí la màxima esplendor durant el s XV

Visqué una vida aventurera i s’adherí a les idees revolucionàries franceses Caiguda la república veneciana, tornà a Itàlia, d’on hagué de fugir davant la invasió austrorussa Havent tornat a Milà, fou membre del cos legislatiu de la república italiana 1802 Escriví rimes polítiques i patriòtiques, com Le ombre napolitane , evocació dels màrtirs del 1799 Excellí, però, com a autor tràgic amb obres d’esquema influït per Alfieri, amb alguns ecos shakespearians Mastino I della Scala, I coloni di Candia, Agripina, Ginevra di Scozia , etc

Constitueix una regió administrativa de Grècia, dividida en quatre nomoí Càndia, Canea, Lasíthion i Réthymnon La capital és Càndia És de forma allargada d’oest a est té 260 km de longitud i uns 60 d’amplada El relleu és muntanyós, format per tres massissos calcaris separats per depressions, parallels a la costa meridional D’oest a est hi ha el mont Levkà 2 452 m, l’Ida 2 456 m i el Diktē 2 148 m La plana costanera més gran és la de Messarà, a la part meridional La costa meridional és abrupta i espadada, i la septentrional és retallada per profundes badies El clima és mediterrani…

Fill de Marc Antoni Cotoner i de Santmartí, el 1608 ingressà a l’orde, del qual fou comanador 1631, castellà de Malta 1640-42, capità de la galera de Sant Llorenç 1642-44, batlliu de Mallorca i, finalment, elegit gran mestre 1660 en el moment de la represa de les operacions venecianes per a l’alliberament de Càndia del poder turc Féu restaurar i pintar l’església prioral de Sant Joan per l’artista calabrès Mattia Preti, i amplià la Sacra Infermeria Morí de pesta, i li fou erigit un magnífic mausoleu a la capella de la llengua d’Aragó, a Malta El succeí en el càrrec el seu germà…

Situació i presentació El terme municipal d’Orpí té una extensió de 15,23 km 2 i els seus límits coincideixen amb els de l’antiga senyoria del castell i terme d’Orpí Limita al S amb la Llacuna, a l’W amb Santa Maria de Miralles, al N amb els municipis de Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí, a l’E amb el terme de Carme i a tocar un punt al pujol d’Orpinell, al SE, amb el municipi penedesenc de Mediona Alt Penedès És situat al sector meridional de la comarca i de la Conca d’Òdena, a la vall mitjana de la riera de Carme, que corre en direcció W-E pel centre del territori, entre les…

Descendent d’una família noble de l’Alguer, emprengué la carrera militar, però, aconsellat a París per G Meyerbeer, començà a estudiar cant amb Ponchard, G Bordogni i Michelot El 1838 debutà en Robert le diable , de Meyerbeer, a l’Òpera de la capital francesa El 1839 substituí GB Rubini al Théâtre Italien, i interpretà Lucrezia Borgia al Her Majesty’s Theatre de Londres, al costat de Giulia Grisi, amb la qual es casà el 1844 Cantà als teatres europeus més importants i conclogué la seva carrera el 1873 després d’una gira amb A Patti, amb qui havia triomfat durant moltes temporades amb el Faust…