Resultats de la cerca

Estudià matemàtiques i física a la Universitat Lliure de Brusselles, on es doctorà en matemàtiques el 1946 Treballà a l'Institute for Advanced Study de Princeton Nova Jersey 1949-54 i posteriorment al Brookhaven National Laboratory Fou professor a la Universitat d’Utrecht des del 1954 Del 1960 al 1970 dirigí el CERN, i posteriorment en fou director general 1976-80 Entre el 1971 i el 1974 dirigí la Max Planck Gesellschaft de Munic Estudià aspectes de la termodinàmica estadística i la teoria quàntica de camps  És autor de Problems in Quantum Theory of Many Particle Systems 1961

Vida El 1957 començà l’aprenentatge de l’ofici en el taller escola de R von Beckerath, a Hamburg, on romangué durant cinc anys i on fou un alumne destacat Més tard amplià estudis en factories suïsses i austríaques Vers el 1967 entrà en contacte amb l’orguener G Blancafort de Collbató, i fou llavors que descobrí la factura catalana i mallorquina El 1969 s’installà a Mallorca, on començà la seva tasca de construcció i restauració d’orgues, activitat que realitzà fins el 1974 Aquest mateix any construí un taller nou al Papiol, que amplià el 1999 a causa de la demanda estatal i internacional de…

Estudià a la Universitat Tècnica de Munic i a la de Berlin, on es doctorà el 1939 Fou professor a les universitats de Kiel i Gotinga, i des del 1952 exercí la docència a la Universitat de Bonn fins que es retirà l’any 1981, i n'esdevingué professor emèrit Compaginà la docència amb la direcció de la Divisió de Física Nuclear de la CERN Durant la dècada del 1950 experimentà amb camps elèctrics i magnètics fins a aconseguir aïllar ions individuals àtoms amb càrregues elèctriques que en feren possible el seu estudi i mesurament El desenvolupament de la tècnica d’aïllar els ions li…

Catedràtic de física atòmica molecular i nuclear a la Universitat Autònoma de Barcelona Des del 1992 és director de l’Institut de Física d’Altes Energies El 1994 rebé la Medalla Narcís Monturiol pel mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya per les seves contribucions a la física de collisió electró-positró i per la seva tasca de desenvolupament de la física experimental d’altes energies a Catalunya Des del 1999 és membre de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals Des del 2005 és president del Particle and Nuclear Astrophysics and Gravitational Waves…

Construït el 1982 i operatiu fins el 1996, produïa antiprotons amb una energia de 21 MeV i permeté estudiar més a fons les propietats de l’antimatèria i Fou transformat en l’anell d’ions de baixa energia Low Energy Ion Ring, el qual, al seu torn, contribuí a la construcció del Gran Collisionador d’Hadrons, inaugurat el 2007

El 1976 es graduà en física a la Universitat d’Oxford Després de treballar en empreses de telecomunicacions, el 1980 i posteriorment el 1984 feu tasques com a tècnic de software al CERN de Ginebra, on el 1989 desenvolupà el World Wide Web, que entrà en servei el 1991 El 1994 fundà el World Wide Web Consortium W3C al Massachusetts Institute of Technology MIT que dirigeix, organització que coordina el desenvolupament de la xarxa a escala mundial Ha rebut nombrosos guardons, entre els quals el premi Príncipe de Asturias d’investigació científica i tècnica 2002 el premi Millennium,…

Graduat i doctorat 1962 per la Universitat de Califòrnia, el 1963 s’incorporà al California Institute of Technology, on s’ha dedicat principalment al desenvolupament i el disseny d’acceleradors de partícules Investigador principal 1994 i director 1997 del Laser Interferometer Gravitational Wave Observatory LIGO , ha dirigit alguns dels experiments i les observacions més rellevants en aquesta installació, entre d’altres la primera detecció de la fusió de dos forats negres 2015, important en la confirmació experimental de l’existència de les ones gravitacionals Té també una participació…

El web, o teranyina mundial, fou desenvolupat el 1989 per Tim Berners-Lee, del CERN de Ginebra, i conté com a element important el llenguatge HTML Hyper Text Mark Language , ‘llenguatge de marques hipertextuals’, que permet definir pàgines web, en les quals es poden combinar tots els elements multimèdia, més enllaços hipertextuals sobre ells Els elements clau del web són els URL i els hiperenllaços Els primers permeten identificar i localitzar recursos, mentre que els segons permeten referenciar documents entre si i ofereixen a l’usuari la illusió que els documents es troben…

Farà servir dos feixos de partícules, un dels quals, secundari, transmetrà energia al principal D’aquesta manera aconseguiran nivells d’energia de diversos TeV en el feix primari, quantitat superior a la de cap dels acceleradors actuals, incloent-hi l’LHC