Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Aigües Baixes
Caseria
Caseria del municipi del Campello (Alacantí) al sector oriental del terme, antiga façana marítima del municipi d’ Aigües de Busot
.
les Cases de Marco
Barri
Antiga finca agrícola i barri residencial del municipi de Campello (Alacantí), al sector septentrional de la platja de Sant Joan.
mossàrab
Lingüística i sociolingüística
Parlar romànic que empraven els mossàrabs i també els muladís o indígenes renegats del cristianisme.
Els autors àrabs l’anomenaren lisan al-'aǧam i, més concretament, 'aǧamīyya ‘llengua dels estrangers’ L’heterogeneïtat etnicocultural i lingüística de la península Ibèrica motivà que no fos uniforme el llatí vulgar que s’hi propagà, diversitat que s’accentuà encara pel fet que no hi hagué cap pauta cultural durant la dominació sarraïna No hi hagué, doncs, una llengua mossàrab peninsular, sinó diversos dialectes regionals La societat mossàrab fou afectada de diglòssia, puix que, per bé que colloquialment emprés un parlar romànic, mai no l’escrivia, i totes les vivències culturals les rebia en…
tramvia
tramvia El Tramvia Blau del Tibidabo, a Barcelona
© Fototeca.cat
Transports
Ferrocarril, generalment de tracció elèctrica, instal·lat en una via pública per on poden circular al mateix temps tota mena de vehicles o en un sector exclusiu del vial, que circula per uns carrils, de perfil especial, encaixats en el paviment i que rep el corrent elèctric generalment, mitjançant el tròlei o pantògraf, d’una catenària.
Els primers tramvies, que eren de tracció animal, foren posats en servei a Nova York el 1842 Entre l’establiment dels tramvies de tracció animal i el dels de tracció elèctrica, foren installats, en diverses ciutats, tramvies de tracció de vapor A causa de l’augment constant del trànsit a les ciutats, els tramvies va ser substituïts, gairebé arreu, pels troleibusos, primerament, i pels autobusos, després, més fàcils de maniobrar i, teòricament, més ràpids Als Països Catalans el primer tramvia primer també de l’Estat espanyol, de tracció animal, fou el de Carcaixent a Gandia, projectat el 1861…
Fabraquer
Barri
Barri del municipi del Campello (Alacantí), al sud del poble, al sector septentrional de la platja Mutxavista i de la de Sant Joan.
L’església del Roser depèn de la parròquia de Sant Joan d’Alacant
la Font Mesquida
Urbanització
Urbanització del municipi de Sant Joan d’Alacant (Alacantí), situada a 3 km al N de la població, vora el terme del Campello.
el Palmerar
Estació del ferrocarril de Dénia a Alacant, dins el terme d’Alacant (Alacantí), al límit amb el del Campello, que serveix la platja de Mutxavista.
Mutxavista
Urbanització
Platja
Platja i urbanització turística (hotels i nombrosos apartaments) del municipi del Campello (Alacantí), al sector meridional del terme, al centre de l’extensa platja dita de Sant Joan
.
Hi passa el ferrocarril de Dénia a Alacant
la Venta de Llanussa
Estació del ferrocarril d’Alacant a Dénia, dins el municipi del Campello (Alacantí), prop de la costa, al límit amb el terme de la Vila Joiosa (Marina Baixa).
cala de les Coves
Cala
Cala de la costa, al límit entre l’Alacantí (el Campello) i la Marina Baixa (la Vila Joiosa), on desemboca el barranquet de les Coves, que davalla de la serra del Cabeçó.
Constituí la frontera meridional del Regne de València fins el 1304 i que fou, des d’aleshores, límit entre les governacions d’Oriola i de Xàtiva