Resultats de la cerca
Es mostren 164 resultats
pinsà borroner

Pinsà borroner
Marion Zaller iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 15 cm, que té el pili, la barbeta, la cua, les ales i el bec negres, una franja alar i el carpó blancs, i és d’aspecte rodanxó, amb el coll curt i ample i el bec robust.
El mascle té les parts superiors de color gris blavenc i les inferiors vermell rosat, i la femella les superiors castany grisenc i les inferiors bru rosat Habita a gairebé tot Europa, fins al nord de la península Ibèrica, l’Àsia septentrional fins al Japó, i el nord de Turquia i Pèrsia És comú als Pirineus
caracal

Caracal
© Fototeca. cat - Corel
Mastologia
Mamífer carnívor de la família dels fèlids semblant al linx, d’uns 75 cm de llargada i 45 cm d’alçada a la creu.
El crani és petit, i les orelles, grosses, rectes i punxegudes, acaben en un floc típic El pelatge és curt i de color castany rogenc S'alimenten d’ocells i mamífers petits antílops, rosegadors, etc Viuen en terrenys oberts a l’Àfrica, a Aràbia i a l’Índia, lloc on són domesticats per a la caça de petits mamífers
ànec cullerot

Ànec cullerot
© Andreas Trepte
Ornitologia
Avicultura
Ànec de superfície, que es distingeix pel gran bec eixamplat a l’extrem en forma de cullera.
El mascle té el cap verd, el pit blanc i l’abdomen castany La femella es distingeix per tenir dues plomes blavoses a les ales Nia als països nòrdics i hiverna al sud, i arriba a l’Àfrica, a l’Amèrica del Sud, a Oceania i a l’Àsia del Sud Hom el troba a l’hivern també als Països Catalans
òliba

Òliba vulgar (Tyto alba)
© Steve Garvie
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels titònids, que fan de 35 a 45 cm i tenen els discs facials units formant-ne un de sol en forma de cor, a l’interior del qual també hi ha el bec.
De les 10 espècies que componen el gènere, només n'hi ha una d’europea, l' òliba vulgar Talba , de 35 cm, que té les parts superiors de color castany daurat clar, finament puntejat, les inferiors més clares o completament blanques i la cara blanca, amb els ulls negres S'alimenta, bàsicament, de petits rosegadors Habita i és sedentària a tot Europa, llevat de l’Escandinàvia
francolí
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels fasiànids, d’uns 30 cm de llargada, semblant a la perdiu i actualment extingit a Europa.
Presenta les parts superiors negrenques amb taques i llistes falbes o d’un blanc groguenc, el pit negre amb ratlles blanques i el coll també negre amb una franja ampla de color castany És gregari i s’alimenta d’insectes, gra i brots tendres Nia a terra, i la posta és de 6 a 12 ous Habita a Xipre i a l’Àsia Menor
gratapalles

Gratapalles
© Paco Gómez
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 16 cm.
Els mascles del qual presenten, a la primavera, el cap d’un color verd d’oliva, molt fosc al pili, llistes grogues a sobre i a sota dels ulls, i negres la gola, la barbeta i una franja ocular, les parts inferiors grogues, una franja pectoral verdosa, els flancs llistats i el dors castany Habita a l’Europa occidental i meridional i hiverna a l’Àfrica septentrional
ocapi

Ocapi
© Xevi Varela
Mastologia
Mamífer remugant de l’ordre dels artiodàctils
, de la família dels giràfids.
Ateny 160 cm fins a la creu, té el dors marcadament descendent, el coll robust, les potes llargues, és de color castany fosc amb la part superior de les potes ratllada de blanc i negre, amb la part inferior blanca i els costats de la cara de color gris clar Els mascles tenen banyes curtes És herbívor i de costums nocturns Habita a les selves denses del Congo
gaig blau

Gaig blau
Paul Cools (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels coraciformes, de la família dels coràcids, d’uns 40 cm i amb un plomatge d’un blau verdós pàl·lid.
Presenta el dors de color castany brillant i les ales d’un blau viu, amb els extrems més foscs i les puntes negres És essencialment insectívor i nia a les cavitats dels arbres o en forats a les roques o a les parets Habita a la Mediterrània occidental, gairebé a tota l’Europa oriental i a l’Àsia i és comú al Principat i al País Valencià a l’estiu i passatger a les Illes
boscarla

Boscarla de canyar (A.scirpaceus)
© Biopix
Ornitologia
Nom aplicat a diversos moixons del gènere Acrocephalus (família dels muscicàpids), que fan uns 13 cm, insectívors i de bec fi, bons cantaires i típics de maresmes i iguamolls.
La boscarla d’aigua Apaludicola és centreeuropea i italiana, migratòria a la península Ibèrica La boscarla de canyar Ascirpaceus té el dors castany i el ventre blanquinós, amb bandes ocràcies fa nius en forma de cistell i viu a gairebé tota l’Europa temperada nia i és estival a la península Ibèrica i a les Illes Balears La boscarla dels joncs A schoenobaenus és centreeuropea i nord-europea, rarament mediterrània, però migratòria als Països Catalans
caracarà
Ornitologia
Ocell de rapinya de la família dels falcònids, d’uns 70 cm de llargada i una envergadura de més d’un metre.
El dors és de color castany amb fines ratlles blanques, el coll i el ventre, blancs, i la part superior del cap, negra, amb un plomall erèctil característic El bec és de color clar, gros, allargat, i les potes són de color groc S'alimenten de petits mamífers, sobretot rosegadors, d’ocells i de rèptils, així com de carronya Viuen en grups, en llocs de vegetació rasa Són propis del continent sud-americà