Resultats de la cerca

Formà part de l’equip iniciador de la revista Presència de Girona Autora dels llibres de poesia Cançons del color del temps 1949, Muriendo en el silencio 1953, Retrobar-me en la terra 1958 i Immortal 1960 i la novella autobiogràfica Vocació de viure 1993 L’any 1959 va ser la guanyadora de la flor natural dels Jocs Florals de l’exili celebrats a París

Biografia Estudià les primeres lletres als escolapis de la seva població i entrà a l’Escola Pia el 19 de setembre de 1900 Acabat el noviciat cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe i a Terrassa Exercí el magisteri de primària i de comerç successivament a Vilanova i la Geltrú, Puigcerdà, Morella i Nostra Senyora de Barcelona Passà sis anys a Cuba 1920-26, on ensenyà assignatures de batxillerat, sobretot matemàtiques Tornà a Catalunya i fou destinat a Igualada, on impartí filosofia a batxillerat Tenia qualitats per a la pintura i per això s’encarregà de dissenyar i pintar els…

És autor del volum de narracions Sala d’espera 1996, premi Modest Sabat, de Perpinyà, del mateix any, i de les novelles Notes finals 1999, L’últim tren 2001, premi Joanot Martorell 2000 i la novella juvenil Els silencis de Marc 2005

Fou sacerdot i exercí a Sóller Mallorca Com a articulista, collaborà a les publicacions Sóller , Lluc  i Correo de Mallorca La seva poesia s’emmarca en el corrent estètic de l’Escola Mallorquina Entre els diversos reculls poètics que publicà destaquen Cançons de primavera 1940, Càntic de muntanya 1957 i Càntic Nou 1959 Fou inclòs a l’antologia Els poetes insulars de postguerra 1951 de Manuel Sanchis i Guarner

Les castanyes seques amb un 12-15% d’aigua, bullides 70% d’aigua o torrades 40% d’aigua tenen nombroses aplicacions culinàries i en pastisseria farina, marron-glacés Són també consumides com a fruita seca la part comestible representa del 21 al 25% del pes del fruit, i es caracteritza per la quantitat relativament baixa de greix que conté i per l’elevat percentatge de glúcids totals

Conté saponines, tanins, fècules i olis, productes que són extrets i emprats industrialment les castanyes d’Índia tenen propietats vasoconstrictores han estat emprades en el tractament de varices, hemorroides i foren uilitzades pels turcs en l’alimentació dels cavalls i altre bestiar i com a substitutives del sabó

Iniciat el 18 de maig de 1935 publicà 17 números després d’una breu interrupció reaparegué el 28 de març de 1936 i en publicà 4 més N'era director Josep Castanyer i Fons i hi collaboraven Miquel Duran, Vicent Garcés, Maximilià Thous i Llorenç, Enric Valor, Angelí Castanyer i Fons, Josep Mascarell i d’altres Representà la continuïtat de la línia d' Avant de servei al republicanisme valencianista, al marge dels partits, però favorable a la política del Front Popular

Als Països Catalans n'hi ha, plantats en parcs i jardins, dos representants el castanyer d’Índia Aesculus hippocastanum i la pavia A pavia