Resultats de la cerca
Es mostren 704 resultats
marquesat de Castellnou
Història
Títol concedit el 1639 a Alfons de Cardona-Borja i Milà d’Aragó, virrei de Mallorca, novè baró de Castellnou (Alt Palància).
Passà als Solís, ducs de Montellano, als Gutiérrez de los Ríos, ducs de Fernán-Núñez, als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, marquesos d’Almonesir La baronia de Castellnou havia estat vinculada per Beatriu de Borja, que el 1503 la llegà al seu besnebot Roderic de Borja i de Montcada, baró de Vilallonga i d’Anna a la mort de la besneta d’aquest darrer, Beatriu de Borja, passà al seu cosí germà Antoni de Cardona i de Borja
Dalmau de Castellnou
Història
Senyor de Montbram, Vall de Sant Martí i de Montferrer, fill i hereu de Dalmau de Castellnou.
El 1324 prestà homenatge al rei Sanç de Mallorca Fou el veritable cap de la família Castellnou —frustrat ja el títol vescomtal— i el capitost dels contraris, nombrosos entre els nobles, al regent Felip de Mallorca Aquest establí per la força nous castellans a Montbram i a Vall de Sant Martí, i Dalmau, des de Montferrer, entrà en revolta oberta contra el regent i prengué part activament en la guerra civil que tingué lloc al Rosselló La rebellió fou sufocada el 1327 però, no obstant això, restà sense efecte la citació de Dalmau a la cort del veguer de Perpinyà Present el 1328 a les…
Castellnou de Bassella
![](/sites/default/files/media/FOTO/A079656.jpg)
Vista general del poble de Castellnou de Bassella (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Antic poble
Antic poble del municipi de Bassella (Alt Urgell), des del 1999 submergit sota les aigües del pantà de Rialb
..
Pocs anys abans, la població, que el 1996 era de 44 persones, havia desatllotjat el poble Hom traslladà també el dolmen dit del Perotillo, i les restes de la necròpoli medieval exhumades el 1999 El nucli era situat a l’esquerra del Segre, a la part extrema d’un meandre, enfront de la Clua d’Aguilar De la seva església parroquial Sant Simeó depenien les de Bassella, Guardiola i Mirambell Al s XIX formà un municipi amb Aguilar de Bassella i la Clua d’Aguilar
Guillem de Castellnou
Història
Vescomte de Castellnou (1268-84).
Succeí el seu germà Jaspert IV al vescomtat La seva muller Ava de Vernet li aportà en dot la senyoria de Ceret Fou un seguidor fidel de Pere II de Catalunya-Aragó, a qui l’uní una estreta amistat El rei l’ajudà a aixecar el setge que una lliga de nobles havia posat al seu castell de Montboló 1276 El 1282 acompanyà el rei al setge d’Alcoi, a l’emirat de Constantina, i d’allí fou enviat prop del papa Martí IV per demanar ajuda El mateix any fou designat com a cap dels cent cavallers catalans que havien de prendre part en el desafiament de Bordeus entre Pere II i Carles d’Anjou Fou, segons Ramon…
Udalgar de Castellnou
Cristianisme
Ardiaca d’Elna (1051).
Fill del vescomte Guillem I de Castellnou Entrà en conflicte obert amb el bisbe d’Elna, Berenguer Elegit bisbe Ramon d’Empúries 1064, fou acusat d’haver-se apoderat dels béns de la mensa capitular amb l’ajuda del seu germà, el vescomte Jaspert I Fracassats tots els intents de conciliació per part del comte del Rosselló Gausfred II, fou mort en un combat Els béns confiscats foren retinguts pels Castellnou, fet que provocà un entredit sobre el bisbat Amb tot, el 1064 el seu nebot Guillem II rebé l’envejada dignitat d’ardiaca d’Elna
Arnau de Castellnou
Història
Mestre del Temple a Catalunya i a Aragó.
Potser fill petit del vescomte de Castellnou Guillem V Figura com a mestre del Temple el 1268 i el 1269 El 1271 arbitrava, amb Jaspert de Botonac, abat de Sant Feliu, potser concunyat seu, una controvèrsia entre Jaume I i els templers rossellonesos, relativa als drets que aquests reivindicaven al Rosselló, al Vallespir i a la Cerdanya
Joan de Castellnou
Arts decoratives
Escultura
Escultor i argenter documentat del 1426 al 1490.
Fou l’autor de la magnífica custòdia de la seu de València 1442-56, d’or o de bronze daurat, de catorze pams d’alçada, que el 1812 fou fosa o exportada a Anglaterra A la catedral de València hom en conserva la Mare de Déu de la Cadira 1465, d’alabastre El seu germà o fill Jaume de Castellnou fou també argenter
Dalmau de Castellnou
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra És autor d’una dansa Dompna, de mi merce us prenya de tema amorós inclosa a l’anomenat Cançoneret de Ripoll No es coneix la seva biografia, però sembla que cal identificar-lo amb Dalmau III de Castellnou 1305/42, cavaller des del 1328, o amb el seu pare Dalmau II, mort el 1323 durant la conquesta de Sardenya Bibliografia Badia, L 1983 Poesia catalana del segle XIV Edició i estudi del “Cançoneret de Ripoll” Barcelona, Quaderns Crema
,
Pere de Castellnou
Cristianisme
Bisbe de Girona (1254-79).
Era fill de Guillem V, vescomte de Castellnou Canonge de Girona 1239, fou elegit bisbe pel capítol el 1254 Celebrà diversos sínodes 1256, 1261, 1274 Tingué una actitud liberal respecte als jueus el 1265 permeté a Bonastruc de Porta, gran rabí de la sinagoga, d’escriure un tractat en defensa de la religió judaica i, acusat aquest davant Jaume I de Catalunya-Aragó, n'aconseguí l’absolució El 1274 el rei l’elegí com a àrbitre en el seu conflicte amb els nobles catalans
Udalgar de Castellnou
Cristianisme
Arxipreste d’Elna (1009), germà del primer vescomte de Castellnou, Guillem (I).
Signà les actes de consagració de Sant Martí del Canigó 1009, de Santa Maria i Sant Miquel de Montoriol d’Amunt 1010 i de Sant Pau de Pi 1022 Fou el principal collaborador del bisbe d’Elna, Berenguer de Gurb 1019-30, i amic de l’abat Oliva de Cerdanya Participà al capdavant del capítol d’Elna —el bisbe era absent— en el sínode de Toluges, que proclamà la Treva de Déu 1027