Resultats de la cerca

Situació Aspecte actual de les ruïnes del conjunt de Conques A la façana de ponent, ara aterrada com es veu en la fotografia, es podien veure encara l’any 1967 traces d’una porta i una finestra de doble esqueixada que corresponien a l’església Arxiu Gavín Les ruïnes de l’església del castell de Conques són al cim d’un turó que domina la població de Conques JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG357652 Història El castell de Conques és conegut des de l’any 1007 Tanmateix, les notícies de l’església són més tardanes L’any 1314, en la visita dels…

Dos conjunts d’altiplans i serralades es despengen dels contraforts dels Pre-pirineus orientals i, en direcció N-S, penetren profundament en àrees que, latitudinalment i altitudinalment, ja són plenament mediterrànies, tot abraçant entre ambdós la gran conca del Llobregat-Cardener Aquests dos sistemes vertebren el territori anomenat auso-segàrric, el sector ausònic l’un, el més oriental, el sector segàrric l’altre, el més occidental Els dos sectors són semblants i ben diferenciats dels territoris que els envolten, però una continentalitat netament més acusada de l’occidental hi introdueix…

Al S de les muntanyes diàniques s’obre una zona litoral plana, escassament afectada pels darrers contraforts bètics Es tracta d’un territori vertebrat per les conques de dos rius de natura prou diferent, el Segura i el Vinalopó, extrem meridional del País Valencià i pòrtic de les molt àrides terres del territori murciano-almerià Hom designa aquesta zona amb el nom de territori lucèntic, manllevant la denominació del primitiu nucli romà d’Alacant El territori lucèntic queda delimitat al N pel front meridional de les muntanyes diàniques, des de la desembocadura del riu Montnegre o…

El govern de la Generalitat remet al Ministeri d’Obres Públiques, per tal que sigui aprovat per reial decret, el Pla Hidrològic de les Conques Internes de Catalunya PHCIC

Monjo del monestir, en vestí l’hàbit el 17 d’octubre de 1637 Exercí el càrrec de sagristà i excellí com a cantor Segons el Breu diccionari biogràfic del pare Ireneu Segarra, fou condeixeble del pare Joan Cererols al voltant dels anys 1630-37 i deixeble del pare Joan Marc Es desconeixen els anys en què exercí de mestre de capella i de l’Escolania possiblement fou a conseqüència de substitucions temporals dels pares Cererols o Marc, imposades pels altres càrrecs que aquests exercien al si de la comunitat La data de mort que en dona el pare Ireneu, el 1671, no ha pogut ser confirmada Les seves…

Aproximadament coincideix amb la línia de carenes o d’altituds màximes d’una serralada Hi ha divisòries principals, que separen dues conques totalment independents, i laterals, que separen dos rius d’un mateix vessant Les divisòries són línies sinuoses i variables per la intensitat de l’erosió

D’origen obscur, hom sol assimilar-hi els bora o miranha , els andoke , els orejón , els filita , els araye i altres grups menors establerts a les conques del Putumayo, l’Apaporis i el Caquetá En constant regressió, actualment no sobrepassen de gaire el miler Entre els elements característics, es destaquen les hamaques d’escorça, la nuesa de les dones, la manca de teixits, les deformacions cranials i el canibalisme ritual a costa dels enemics morts Habiten en cabanes collectives i practiquen el xamanisme

És inclosa dins el parc nacional d'Aigüestortes i de Sant Maurici És el resultat d’una intrusió granítica potent incrustada en el Paleozoic, en contacte amb el qual originà una aurèola metamòrfica L’erosió mecànica ha esportellat les crestes Donen nom a la serra els dos “germans” Encantats, situats a l’angle nord-est el Gran Encantat , de 2745 m alt, al sud escalat el 1901 per Fontan de Negrín i Isidre Romeu, i el Petit Encantat , de 2725 m, al nord no escalat fins el 1902, i fins el 1911 per un català, Jaume Oliveres, separats per una enforcadura Les glaceres quaternàries afaiçonaren…