Resultats de la cerca

Alcide d’Orbigny afegí al postulat de les catàstrofes succesives el de les creacions successives corresponents Els treballs de darwin i de lyell la refutaren definitivament cataclisme, uniformitarisme

Participà en diversos viatges per l’hemisferi austral i recollí més de 100 000 mostres, entre les quals aportà més de 2 500 espècies noves d’animals Publicà nombrosos treballs que foren utilitzats més tard per Darwin

Dedicà la seva vida a l’estudi dels fòssils animals i a les investigacions sobre anatomia comparada No acceptà les idees de Darwin sobre l’evolució Escriví, entre altres obres, On the Anatomy of Vertebrates 1866-68

Crític de Darwin, escriví llibres i pronuncià conferències procurant de rebatre la teoria de la selecció natural Entre les seves obres es destaquen On the Genesis of Species 1871, Nature and Thought 1882 i The Origin of Human Reason 1889

A les Galápagos no hi ha pinsans Però Darwin, en el seu “ Journal of Researches during the Voyage of HMS ‘ Beagle ’” 1845, escrigué “Els altres ocells terrestres pertanyen a un grup singular de pinsans semblants els uns als altres per la configuració del bec, la seva cua curta, la forma del seu cos i el seu plomatge … En considerar aquesta diversitat de conformacions dins d’un petit grup d’ocells tan semblants, podria bé creure’s… que una sola espècie s’ha modificat per tal d’atendre missions distintes” Els “pinsans” de Darwin eren geospizins, un grup de fringíllids…

Després d’estudiar medicina es traslladà al Brasil, on féu estudis sobre els crustacis i escriví nombrosos articles defensant les doctrines de Darwin i la idea que l’ontogènia és una recapitulació de la filogènesi, idea que fou desenvolupada més tard per Haeckel

Guanyà la medalla d’argent 2009 amb l’embarcació Arco de Darwin del Club de Pesca el Masnou en el Campionat del Món de clubs de pesca d’altura També fou medalla de bronze 2009 amb la selecció espanyola en el Campionat del Món

És conegut sobretot per la seva classificació dels rèptils fòssils i pels seus treballs sobre la paleontologia dels mamífers, com també pels seus estudis generals sobre evolució, entre els quals cal esmentar From the Greeks to Darwin 1894 i Origin and Evolution of Life 1917

Fou catedràtic de zoologia a la Universitat de Jena Defensor de Darwin, féu una interpretació monista de l’univers i explicà tots els fenòmens naturals per les lleis de l’evolució Fou un dels primers a indicar que l’ontogènesi reprodueix la filogènesi Les seves obres principals són Generelle Morphologie der Organismen 1866, Natürliche Schöpfungsgeschichte 1868 i Anthropogenie 1874

Quatre anys d’actuació mèdica al vaixell “Rattlesnake” despertaren la seva vocació de naturalista Amic de Darwin, intervingué en les polèmiques que seguiren la publicació de l' Origin La defensa de l’evolucionisme el portà a escriure Man's Place in Nature 1863 Admirador i biògraf de David Hume, fou també autor de nombrosos treballs sobre embriologia contraris a la teoria de Goethe sobre la formació del crani, zoologia i paleontologia