Resultats de la cerca

Germà de Paul Margueritte, collaborà en totes les obres d’aquest del 1896 al 1908 Tot sol escriví Jeunes filles 1909, La garçonne 1922 i Ton corps est à toi 1927, novelles i narracions fortament marcades per la preocupació social

Professor universitari a Grenoble 1935, s’exilià a Amèrica durant la Segona Guerra Mundial i exercí la docència en diverses universitats 1942-45 Participà en la conferència de Bretton Woods com a representant de la França lliure Les seves aportacions pertanyen a dos vessants fonamentals els problemes monetaris, tractats, entre altres obres, a Le système international de Bretton Woods 1948 i a La politique monetaire 1971, i els problemes de l’economia socialista L’économie socialiste 1968

El 1877 estrenà a Perpinyà el drama Une révolte en Roussillon, sobre les conseqüències de l’annexió del Rosselló a França, i el 1880 Le Roussillon en 1793 Fundà “Le Réveil des Pyrénées-Orientales”, periòdic republicà de combat Diputat el 1881, fou un dels líders radicals i lluità per l’arranjament del problema vitícola

Fou classicista, modern, amb tendència manierista Autor del monument a Miquel Servet Viena, 1907-10 i de La jeune fille à la draperie Musée d’Art Moderne, París 1913

Afluent, per l’esquerra, del Roine, neix als Alps del Delfinat

Mounier, diputat pel Delfinat, proposà que l’Assemblea jurés que no es dissoldria fins a l’establiment i la consolidació de la Constitució

Se li ha atribuït el gran camafeu anomenat Gemma Augustea , de Viena del Delfinat 22 per 18 cm Bibliothèque Nationale de París, i també la Gemma Blacas British Museum de Londres

El 1402 entrà a la cartoixa de Portaceli, d’on fou prior 1414-23 El 1419 fou delegat per a obtenir la unió de les cartoixes hispàniques amb la Grande Chartreuse, separades pel Cisma d’Occident obtingut l’èxit, escriví una relació llatina de les gestions publicada el 1890 Cridat a endegar la nova casa de Montalegre Maresme, en fou el primer administrador i prior des del 1423 El 1425 passà a regir Valldecrist, i fou visitador de la província, sense deixar l’administració de Montalegre, càrrec que tingué fins el 1437 Nomenat coadjutor del general de l’orde, Guillaume de la Motte, el representà…