Resultats de la cerca

Aquest mot, que ja era usat oralment, fou recollit al s XIV per l’inquisidor Nicolau Eimeric al preàmbul de Fascinatio lullistarum

D’una intelligència i energia insignes, governà el vescomtat durant més de cinquanta anys, i el guardà dels atacs dels vescomtes de Besiers i de Carcassona, com dels potents comtes de Tolosa Alfons Jordà i Ramon V, gràcies a l’ajuda dels seus parents Ramon Berenguer IV i Alfons I El 1166 concloïa un tractat de comerç amb Gènova, el 1173 amb Pisa Prengué part moltes vegades en expedicions guerreres i adquirí prou prestigi per a ésser sovint elegida com a àrbitre pels prínceps i els senyors veïns A Narbona tenia una cort brillant, força acollidora per als trobadors A la fi del 1192, renuncià al…

Doctor en teologia i en drets per la Universitat de València Anà a Roma, on Felip II l’elegí com a auditor de la Rota per la corona catalanoaragonesa 1588 Fou prelat domèstic, jutge apostòlic delegat i promotor dels processos de canonització, entre d’altres, de Ramon de Penyafort Fou degà de la Rota del 1604 al 1612 Publicà diversos tractats de dret canònic, allegacions jurídiques, decisions de la Rota 1648-50, biografies de sants, com la Vita Sancti Raymundi de Peñafort 1601, edició d’una biografia antiga anònima que illustrà i completà amb la relació de la seva canonització Reedità, per…

Profetitzà que l’Anticrist vindria el 1360, que s’acabarien els sagraments i que l’Església, a causa de la duresa dels mals cristians, fora formada només per jueus, sarraïns i infidels convertits L’opuscle on expressava aquestes profecies fou cremat per la Inquisició 1376 per ordre de Nicolau Eimeric

Aquesta església era al voltant del monestir de Santa Maria d’Alaó Hom en té una única notícia, del 977, any en què el bisbe Eimeric va anar al monestir d’Alaó i va consagrar l’església de Santa Maria el 29 de maig i l’endemà, la de Sant Pere

Profetitzà que l’Anticrist vindria el 1360, que s’acabarien els sagraments i que l’Església, a causa de la duresa dels mals cristians, fóra formada només per jueus, sarraïns i infidels convertits L’opuscle on expressava aquestes profecies fou cremat per la inquisició 1376 per ordre de Nicolau Eimeric

Fou fundada per J Marín i dirigida per ell amb J Juste i comptà amb collaboradors com ara G Fernández Díez, J Serrano, M M Barbeito, L Capdevila, M Aguilar, W Fernández Flórez, F Madrid, C Eimeric i L Salinas En sortiren 74 números em què es reflecteix el canvi del cinema mut al sonor

Filla d’Alfons I de Catalunya-Aragó i de Sança de Castella Es casà amb Eimeric I d’Hongria, de qui restà vídua el 1204, i el 1208 amb el rei de Sicília i després 1220 emperador del Sacre Imperi, Frederic II, del qual tingué un fill, Enric Des del 1209 residí a Sicília

Baró de Sant Boi i comanador de l’orde de Sant Jaume Fill del duc de Cardona Joan Ramon Folc IV, es casà amb la filla dels comtes de Trivento, Maria de Requesens Durant la seva lloctinència tingué lloc la persecució de les famílies Arquer, Eimeric i Sabata i el pas de Carles V 1535, camí de Tunis

El primer director fou Melcior Font A la redacció literària figuraven Carner, Riba, Carles Soldevila, Carles Capdevila, CA Jordana, Marià Manent i Armand Obiols, i a l’artística, Lola Anglada, Apa, Ricart, Torné Esquius, Quelus i Josep Obiols, que en dibuixà la capçalera En els números darrers hi collaborà Clovis Eimeric Deixà de publicar-se per manca d’èxit de públic