Resultats de la cerca
Es mostren 3425 resultats
Enric Santamaria
Rem
Remer.
Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, el 1964 es proclamà campió de Catalunya i subcampió d’Espanya d’outrigger de vuit amb timoner
Enric Solbes
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Il·lustrador, pintor i grafista.
Cursà belles arts a València 1978-83, i el 1979 començà a exposar El 1982 realitzà els primers encàrrecs com a illustrador Fou deixeble de Manuel Boix , amb el qual treballà en 1985-87 com a gravador El 1986 inicià les seves collaboracions amb Edicions Bromera , a la imatge gràfica de la qual estigué molt vinculat, i també com a illustrador de diverses obres, entre les quals el Calendari , publicat ininterrompudament des del 1992 i Rondalles valencianes 2008, de Josep Franco, que rebé el 2009 el Premi de la Generalitat Valenciana al llibre millor editat Publicà també els poemes visuals Jocs…
Enric Noëll
Literatura francesa
Escriptor occità en llengua francesa.
Fou magistrat del secretariat general de la presidència del senat, a París Publicà l’antologia Le Roussillon et ses poètes 1923, el recull de poemes L’éternelle chanson 1906, l’assaig Le néoclassicisme et la littérature contemporaine 1910 i obres jurídiques i històriques, com Les Ministres 1911, Les Parlements i Henri II et la naissance de la société moderne obra guardonada per l’Académie Française
Enric Frère
Escultura
Pintura
Teatre
Professor de castellà, escultor i pintor.
Ensenyà a Liborna, Clarmont d’Albèrnia, Limós i, sobretot, Perpinyà En 1941-42 formà un grup de teatre a l’escola normal de Perpinyà que representà pels pobles El vell gelós i La cova de Salamanca , de Cervantes, en català, i Amor de Pardal , de JS Pons Exposà a la Sala Aragó en diverses ocasions i fou docent a la facultat de Belles Arts de la Universitat de Perpinyà Deixeble i amic d' Aristides Maillol , publicà el llibre Conservations de Maillol 1956
Enric Brufau
Història
Política
Polític.
Milità a la Unió Socialista de Catalunya El 1939 s’exilià a França, on participà en la resistència i fou un dels fundadors del Moviment Socialista de Catalunya Dirigí la publicació “Endavant”
Enric Botel
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor alemany, l’activitat del qual a la corona catalanoaragonesa és documentada el 1474 (a Barcelona el 1476,i a Saragossa, el 1476 i el 1478).
Apareix el 1473 i, a Saragossa, el 1478 formant societat amb Georgius vom Holtz i Johannes Planck D’aquestes notícies hom ha deduït la seva possible activitat al capdavant d’un grup d’impressors alemanys com a animador de la primera impremta de la península Ibèrica, que devia funcionar conjuntament a Barcelona i a Saragossa L’edició, sense indicació d’impressor, de l' Ethica , l' Oeconomica i la Politica d’Aristòtil, que havia estat considerada feta per Botel a Saragossa vers el 1477, cal suposar-la, a partir d’un document datat a Barcelona aquest mateix any, feta a Barcelona, fruit del…
Enric Ey
Psiquiatria
Psiquiatre.
Estudià medicina a Tolosa i a París i filosofia a París Fou director de l’hospital psiquiàtric de Bonneval Illa de França del 1933 al 1970 Fundà els congressos mundials de psiquiatria 1950, fou conseller tècnic de l’OMS i delegat per l’Associació Mundial de Psiquiatria a la Comunitat Econòmica Europea Doctor honoris causa de les universitats de Zuric, Lima, Mont-real, Hamburg i Barcelona Publicà Études psychiatriques i Manuel de psychiatrie Collaborà a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada i en la collecció Monografies Mèdiques
Enric Espieu
Literatura
Poeta occità.
Féu de l’exercici quotidià de la poesia, des de Telaranha 1949 fins a Finimond 1966, una ocasió de fulguracions verbals i un humanisme Participà en l’aventura de l’occitanisme polític i poètic Els darrers anys de la seva vida el seu lirisme es feia menys allucinat i més collectiu El 1968 publicà la primera història total d’Occitània
Enric Stuart
Història
Rei consort d’Escòcia (1565-67), duc d’Albany i comte de Darnley i de Ross (1565), fill de Matthew Stuart i de Margaret Douglas.
Catòlic, es casà 1565 amb Maria I d’Escòcia , parenta seva Cobejà de regnar per dret propi si moria la seva muller, i participà en la conjura que assassinà el secretari d’aquesta, Rizzio 1566, però traí els seus còmplices en permetre que la reina fugís Odiat pel seu orgull i la seva arrogància, fou víctima d’un complot i morí assassinat
Enric VII
Història
Emperador romanogermànic (1312-13).
Comte de Luxemburg 1288, fou rei de Germània, en succeir Albert I 1308, i de Romans 1309 El 1310 passà a Itàlia, d’on fou coronat rei 1311, i anà a Roma per ésser coronat emperador pels legats de Climent V 1312, però topà amb l’oposició de les repúbliques urbanes i del rei Robert I de Nàpols Aleshores s’alià amb Frederic II de Sicília i preparà una expedició contra Nàpols