Resultats de la cerca

Catedràtic d’enginyeria química de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1977 i doctor en química per la Universitat de València S'especialitzà en enginyeria bioquímica Ha publicat prop de 130 treballs de recerca i ha estat director de diversos projectes d’investigació Fou rector de la Universitat Autònoma de Barcelona 1994-2002, president de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles CRUE 1996-1998 i membre de diversos organismes universitaris internacionals L’any 1999 fou proclamat doctor honoris causa en ciències per la Universitat de Southampton Gran Bretanya Actiu…

En la seva infantesa i primera joventut residí a Cuba, on estudià pintura a l’Escola d’Arts i Oficis de l’Havana De nou a Catalunya, es matriculà a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell i es formà amb  Joan Vila i Puig i  Josep Serra i Santa Continuà els estudis a la Llotja de Barcelona fins a l’inici de la Guerra Civil, durant la qual serví en l’Exèrcit Popular Republicà com a tinent d’artilleria Acabada la guerra, patí la depuració i la presó Després s’establí a Lleida, ciutat que ja no abandonà mai més, i formà la seva família En aquesta ciutat fundà, entre d’altres, el Cercle…

Format a Sant Carles i amb Antoni Marzo Estudià també a l’Escuela de San Fernando de Madrid 1865-69 Succeí Felip Farinós com a professor d’escultura a Sant Carles 1890, on donà un gran impuls a aquells estudis Especialitzat en talla de fusta, es dedicà a la imatgeria religiosa i al retrat Hi ha obres seves a nombroses esglésies del País Valencià

Llicenciat en teologia, a Tarragona, i en arqueologia a Roma Professor a Barcelona i a Salamanca Autor de les monografies marianes El santuario del Hort 1940, La basílica de la Merced i La Virgen del Vinyet 1941, dels llibres Iconografía de los santos 1950 —molt consultat—, Los primeros cristianos 1955 i Simbología cristiana 1958 i del capítol de l’art paleocristià de L’art català 1955 Ja abans del concili II del Vaticà promogué la dignitat de l’art litúrgic i de l’art nou a les esglésies Normas eclesiásticas sobre arte clásico , 1940 El arte religioso actual en Cataluña , 1952 Construcción…

Estudià música i filologia hispànica Actualment és professor titular de performance i art intermèdia de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València És el performer més important de l’Estat espanyol Ha participat en certàmens i festivals arreu del món Itàlia 1984, Canadà 1987, Mèxic 1993, Dinamarca 1997 i Xile 2002 Formà part dels grups Música Mundana, Flactus Vocis Trio de poesia poètica i Rojo de música improvisada Fundà la revista “Texto Poético'' 1977-1989 en la qual escriu Escrigué l’assaig Hacia una poesía del hacer 1980 i La mirada móvil 2000, entre d’altres Ha…

Es llicencià en història a València Ingressà per oposició al Cos d’Arxivers, i fou destinat a la Biblioteca Universitària de Barcelona, a l’Arxiu d’Hisenda i a la Biblioteca Provincial de Girona, fins que, el 1920, fou destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, del qual fou director del 1940 al 1961 Millorà notablement les installacions de l’Arxiu i planejà un ambiciós projecte de modernització i d’ampliació, que començà a executar Fou un bon escriptor en prosa, autor de contes i narracions curtes i d’una novella, Una dona s’atura en el camí , que guanyà el premi Crexells el 1935 Publicà la…

Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València i el 1914 es llicencià en història Després de guanyar les oposicions al cos d’arxivers, fou destinat a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona i, després d’una breu estada a Girona, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1920 D’aquests anys són les primeres publicacions articles d’actualitat i culturals en diaris de València i Barcelona, traduccions literàries i científiques, i, sobretot, un seguit de reculls de contes que li proporcionaren un considerable prestigi en els cercles literaris barcelonins Interessat des de sempre…

El seu cognom també apareix escrit en la forma Ferrando de la Càrcer Fou algutzir reial de Mallorca a partir del 1608, i en aquest càrrec sobresortí pel zel en la persecució de bandejats Partidari de la facció dels Canavall , l’empresonament 1619 dels integrants de la colla de la Selva, involucrats en l’assassinat del jutge Jaume Joan de Berga, donà lloc a un enfrontament continuat amb el jutge de l’Audiència Agustí Albanell, partidari dels Canamunt i enemic personal seu Relacionat amb el mateix conflicte, la detenció per ordre del virrei de l’algutzir major de la Inquisició…

Vida i obra Llicenciat en història per la Universitat de València, l’any 1915 ingressà al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs Els primers anys treballà a la Biblioteca Universitària de Barcelona i a la Biblioteca Provincial i Arxiu de Girona, fins que l’any 1919 fou destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó Després d’ocupar el càrrec amb caràcter accidental en substitucióde Ferran Valls i Taberner, fou nomenat director de l’Arxiu des del 1940 fins a la seva jubilació 1961 El 1963 tornà a València, on morí al cap de poc temps La seva activitat literària es desenvolupà, sobretot…

El nacionalista valencià Eduard Martínez Ferrando publica Solidaridad y Regionalismo