Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
Víctor Manuel II d’Itàlia
Història
Darrer rei de Sardenya (1849-61) i primer rei d’Itàlia (1861-78).
Fill i successor de Carles Albert I de Sardenya, portà el títol de duc de Savoia A desgrat d’ésser tradicionalista i poc obert als corrents constitucionals, fou un home dúctil i polític Signà amb Àustria la pau de Milà 1849 Malgrat alguns desacords, secundà la política de Cavour acord de Plombières 1858, annexió de la Itàlia central 1859 i expedició de Garibaldi de conquesta de Sicília i Nàpols 1860 Prengué el títol de rei d’Itàlia 1861 i continuà la campanya d’unificació amb l’annexió de Venècia 1866 i l’ocupació de Roma 1870
Josep Borges
Història
Militar
Militar carlí, fill d’Antoni Borges
.
En morir aquest 1863 es retirà a Àger i reorganitzà la partida del seu pare El 1839, amb el grau de coronel, es convertí en un dels principals collaboradors del comte d’Espanya, i actuà a l’expedició de la Vall d’Aran Emigrà a França, i el 1847 tornà a Catalunya com a general de brigada al capdavant del nou alçament carlí, però fou batut 1849 pel general Quesada a Selma Alt Camp Passà a Itàlia, al servei de Francesc II de les Dues Sicílies Destronat aquest per Garibaldi, desembarcà a Calàbria i es posà al capdavant de les guerrilles legitimistes, però fou fet presoner i afusellat…
Miquel Arcàngel Baltà i Botta
Història
Política
Químic, farmacèutic i activista polític.
Per branca materna descendia d’uns piemontesos, refugiats a Catalunya a l’època de Garibaldi Era cunyat de Josep Maria Batista i Roca i d’Alfons Maseras i deixeble de Ramon Turró Regentà una farmàcia, a Barcelona, que fou centre de reunions polítiques Fou un dels fundadors, principal dirigent i instructor de l’entitat clandestina Societat d'Estudis Militars Fou empresonat 1925-27, però la causa, sorprenentment, fou sobreseguda i s’exilià a França El 14 d’abril de 1931 fou un dels caps de la guàrdia cívica del president Macià El 1939 tornà a exiliar-se, i aviat s’establí a Cuba,…
Giorgio Grassi
Arquitectura
Arquitecte italià.
Durant els anys seixanta formà part de la Tendenza italiana Ha combinat la pràctica arquitectònica amb la teoria, amb texts com La costruzione logica dell’architettura 1967 o Architettura, Lingua morta 1988, en els quals reivindica el paper de l’ofici en la tasca de l’arquitectura i on es fan palesos els principis de la Neue Sachlichkeit ‘Nova objectivitat’ Entre les obres més rellevants es troben una residència d’estudiants, a Chieti 1976-79, la Biblioteca Pública Central, a Groningen 1989-92, els projectes urbanístics com la reordenació de l’àrea Garibaldi-Republica, a Milà…
Ippolito Nievo
Història
Militar
Literatura
Història del dret
Escriptor, advocat i militar vènet.
Molt jove encara, lluità per la independència de la república de Venècia, ocupada pels austríacs, i, acusat de conspiració, se n'anà a Milà Lluità amb Garibaldi al nord i a les Dues Sicílies a la tornada a Sicília, el vaixell naufragà i Nievo morí ofegat Escriptor pròdig, malgrat la seva mort prematura, produí poemes Lucciole , 1858, pamflets, assaigs, drames i, sobretot, obra narrativa Il barone di Nicastro, Il conte pecoraio 1857 però la seva obra cabdal és Confessioni di un italiano , publicada pòstumament i censurada amb el títol de Confessioni di un ottuagenario 1867,…
Gaeta
Ciutat
Ciutat de la província de Latina, al Laci, Itàlia, situada al golf de Gaeta, al peu de l’Orlando, promontori que separa aquest golf del de Terracina.
És formada per dos nuclis urbans diferents la Gaeta pròpiament dita, al SE, i Elena, al NW És un port de pesca Hi ha indústria derivada de l’activitat pesquera, construcció d’embarcacions lleugeres i indústria del vidre L’antiga Caieta dels romans fou celebrada pel seu port i per les seves villes, entre les quals la de Ciceró i les de diversos emperadors Depengué de Fòrmia, però després de la destrucció d’aquesta 874 adquirí més importància Al s IX esdevingué bisbat i cap d’un ducat, que s’independitzà de l’imperi Bizantí El 1140 passà a formar part del…
Foggia
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Pulla, Itàlia.
La seva situació al centre del Tavoliere di Puglia, lloc d’encreuament de vies de comunicació, n'ha afavorit el desenvolupament, fins al punt que ha esdevingut el primer centre distribuïdor de gra blat del Mezzogiorno adriàtic italià És una ciutat d’aspecte modern, reconstruïda després del terratrèmol del 1731 L’àrea central és compresa entre la Via Arpi i el Corso Garibaldi, amb el centre administratiu a la Piazza Cavour i el comercial al Corso Giannone Cap a l’est hi ha el Piano delle Fosse on és emmagatzemat el blat, que separa del nucli urbà una àrea d’eixample modern A més…
Vittorio Vidali
Història
Política
Polític italià.
Militant comunista, actuà als EUA com a agent del Komintern 1923-27 i, després d’haver residit a diversos països d’Europa i Amèrica, el 1934 arribà a l’Estat espanyol portant l’ajut del Socors Roig Internacional a les víctimes de la repressió d’Astúries Esclatada la Guerra Civil, sota els pseudònims d' Arturo Sormenti , Carlos JContreras o comandant Carlos , participà activament en l’esforç bèllic i propagandístic del PCE, fou assessor militar de les milícies comunistes, comissari polític del famós Cinquè Regiment, i publicà, a València, el llibre La Quinta Columna Cómo luchar contra la…
Pietro Nenni
Història
Polític italià.
Membre del partit socialista, fou redactor i director d’ Avanti fins el 1926 Amb motiu de la dictadura feixista s’exilià a França, i intervingué, amb la brigada Garibaldi, en la Guerra Civil Espanyola El 1942 fou detingut pel govern de Vichy, però tornà a Itàlia, on fou empresonat fins a la desfeta del govern de Mussolini 1943 Començà llavors una agitada i brillant carrera política secretari general del Partito Socialista Italiano 1944, els anys 1945-46 fou vice-primer ministre, i el bienni següent, ministre d’Afers Estrangers Refusà la collaboració amb els comunistes, però no…
Como
Como La catedral
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Llombardia, Itàlia.
Situada a la vora del sector sud-oest del llac de Como, és la principal ciutat de la regió del llac El seu emplaçament, al contacte entre els Alps i la plana del Po, en fa un centre comercial, turístic i industrial filats i teixits de seda, indústries mecàniques Entre els seus edificis sobresurten la catedral, de marbre, començada el 1396 i acabada als s XV i XVI, i el Broletto , antic palau municipal És l’antiga Comum Ocupada pels romans 196 aC, fou convertida posteriorment en colònia Durant l’edat mitjana patí les invasions de gots, bizantins, llombards i francs, els quals hi fundaren un…