Resultats de la cerca

Ja des del s XVII era venerada la imatge de la Mare de Déu en un altar secundari de la petita església de Sant Gervasi, convertida el 1842 en un nou i important santuari marià destruït el 1936, ha estat reedificat posteriorment El 1850 fou iniciada la urbanització del sector de Sant Gervasi pròxim al santuari, i el 1857 hom constituí aquest sector en un dels tres districtes en què fou dividit el municipi Al llarg del s XX ha esdevingut barri residencial de l’alta burgesia barcelonina El passeig de la Bonanova l’uneix amb Sarrià

Es començà a urbanitzar a partir del 1845 i a causa de l’expansió urbana de Gràcia s’hi construïren torretes, on visqueren personatges del món de l’art i les lletres Carles Riba, Josep Amat, Olga Sacharoff, i grans casals de burgesia barcelonina, com el de la família Bertran i Musitu Donà nom a un dels tres districtes de Sant Gervasi 1857 En els darrers anys ha estat edificada gran part de la muntanya substituint les antigues formes per cases de pisos que han densificat extraordinàriament aquest sector El 1970 fou inaugurat el parc municipal del Putxet 3,97 ha, on hi ha les installacions d’un…

Fou professor de matemàtiques 1850 i secretari 1851 i director 1869 de l’Escola de Nàutica, de Barcelona També ensenyà a l’Escola Industrial i fou membre de l’Acadèmia de Ciències de Barcelona 1866 S'interessà per problemes d’instrucció popular i participà 1864 en la comissió encarregada pel Collegi de l’Art Major de la Seda, del qual fou president, de conferenciar amb el ministre de finances per tal de resoldre la crisi fabril del Principat Publicà diversos tractats i memòries sobre temes d’astronomia i trigonometria

Vida i obra Orfe des de molt petit, quedà sota la tutela del seu oncle, Domènec Sala, canonge de Tarragona Estudià llatí i humanitats al collegi dels pares escolapis d’Alcañiz Terol i els dos primers cursos de filosofia al Reial Estudi Literari de Tarragona 1818-19 El 1820 es traslladà a Barcelona, on realitzà el tercer curs de filosofia amb el prevere Francesc Garrós, i el 1821 s’incorporà a la restaurada universitat barcelonina, en la qual cursà els dos primers anys de dret El 1823 es traslladà a Saragossa, on acabà tercer de lleis i cànons, i dos anys després, finalitzats els estudis,…

Començà a jugar al Frente de Juventudes de Barcelona i després ho feu al SEU de Barcelona i a la Unió Atlètica Sant Gervasi de la mateixa ciutat La seva posició era la de mig Amb el SEU fou campió de Catalunya i Espanya el 1948, i amb el Sant Gervasi aconseguí els mateixos títols el 1950 Jugà cinc partits amb la selecció espanyola i alguns partits amistosos amb la selecció catalana

El sector més característic correspon al sector sud, que comprèn els antics barris dels Josepets, Jesús, els Caputxins Vells, el Camp de la Granada, el Camp d’en Tuset, el Camp d’en Vidalet, el Camp d’en Grassot i la Salut El 1984 fou creat el districte de Gràcia 115 753 h 1996, que a la major part del barri antic incorporà Vallcarca, el Coll i els Penitents, que pertanyien a Horta La part SW de l’antiga vila a partir de la Via Augusta fou agregada als districtes de Sarrià-Sant Gervasi de la vorera de muntanya de la Diagonal fins a la Travessera de Gràcia i a l’Eixample per la vorera de mar…

Amplià estudis a París amb PMarie i Babinski El 1935 fundà a Barcelona l’Institut Neurològic Municipal d’Urgències Catedràtic de neurologia a la Universitat Autònoma 1933-39, fou fundador de la Societat Catalana de Neurologia 1934, i de la Societat Espanyola de Neurologia 1949, director de l’escola lliure de neurologia i de la secció d’homes del manicomi de Sant Boi, el 1956 ingressà a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona Publicà molts treballs de neurologia i impulsà la investigació de la seva especialitat a Catalunya

Catedràtic d’ensenyament tèxtil a l’Escola Industrial de Vilanova i la Geltrú, més tard fou director de l’Escola d’Indústries Tèxtils de Barcelona Independentista, fou diputat per la Mancomunitat, s’afilià a Acció Catalana i, processat per la Dictadura de Primo de Rivera, s’exilià el 1923, a París Dugué a la Societat de les Nacions un document, en nom d’un gran nombre de diputats catalans, defensant els drets de Catalunya Establert a Buenos Aires, el 1925 el govern argentí li encarregà un projecte d’escola d’indústries tèxtils i tints Autor d' El moment actual polític de Catalunya 1928,…

Es doctorà en filosofia i lletres, i el 1911 estrenà la seva primera tragèdia, Tribut al mar , seguida d' Epitalami 1912 adaptada per a òpera el 1936, El fill de Crist 1912, Periandre 1913, La núvia verge 1915, Clitemnestra 1916 etc influït de primer per Hauptmann i D’Annunzio, evolucionà cap a una sobrietat d’arrel hellènica Periandre  i  Clitemnestra  foren publicades en català però estrenades en castellà per exigències empresarials Adaptà a l’escena catalana obres d’Èsquil, Goldoni, Shakespeare i Musset, i escriví Cap de flames 1918, La miraculosa 1920,  El fogueral 1925, Niobe 1928, L’…