Resultats de la cerca

Treballà amb Campomanes a Madrid després fou rector d’Aramunt, canonge i provisor d’Urgell, i conservà sempre lligams d’estreta collaboració amb el seu condeixeble Jovellanos Amb articles al “Memorial Literario” i uns altres treballs La física del clero, El padre de su pueblo testimonià un afany de regeneració del clericat i de l’ensenyament i una fe en el progrés científic com a fonament de canvis econòmics i socials, doctrina illustrada que posà en pràctica a Barcelona des del seu càrrec d’inquisidor, de membre de l’Acadèmia de Ciències 1788, i en el govern de la diòcesi, on es distingí,…

Germà de dos generals franquistes, el 1930 ingressà a la Companyia de Jesús i el 1943 s’ordenà de sacerdot Doctorat en dret per la Universitat de Madrid i en teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana, exercí la carrera docent, entre altres, com a professor d’ètica a la Universitat d’Alcalá de Henares 1955-61 L’any 1972, la publicació de Yo creo en la esperanza sense passar per la censura prèvia, llibre en el qual qüestionava afirmacions de l’ortodòxia catòlica del moment, comportà la seva exclaustració Passà a viure aleshores a El Pozo del Tío Raimundo, barri marginal de Madrid on es…

Secretari del sindicat miner asturià i membre del comitè nacional de la UGT, fou el dirigent de la revolució del 1934 a Sama de Langreo Elegit diputat durant la República, fou governador d’Astúries 1936 i comissari general de l’aire 1938 Després de la guerra civil s’exilià

Estudià filosofia a la Universitat d’Oviedo i debutà en la literatura a vint-i-sis anys amb la collecció de relats Los desposeídos 1997, premi Asturias Joven de Narrativa, a la qual seguiren les novelles La filosofía en invierno 1999, Panóptico 2001, Los arrebatados 2003 i La noche feroz 2006 Amb Los caballos azules 2005, un altre recull de narrativa breu, obtingué el Premi de la Crítica d’Astúries Director editorial del segell KRK Edicione Collaborador de mitjans com El Comercio , La Nueva España o Babelia , entre el 2007 i el 2009 presentà l’anomenada Trilogia del Mal , composada per La…

Fet presoner durant la guerra contra Napoleó, tornà a Astúries el 1814 Liberal entusiasta, compongué la lletra de l' Himno de Riego , derrotà els batallons insurgits de la Guàrdia Reial juny del 1822, fou ministre d’estat 1822 i, en produir-se la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís , passà a Catalunya, com a cap d’estat major d’Espoz Mina, on fou ferit i fet presoner Alliberat a França el 1824, passà a Anglaterra Tornà a França després de la revolució del 1830 i intentà, endebades, d’organitzar una força armada per tal d’entrar a Catalunya Tornà a Espanya arran de l’amnistia del 1833 i…

Llicenciada en Geografia i Història, es dedicà al periodisme i en 1985-86 presentà el telenotícies de Televisió Espanyola i un programa d’entrevistes Ha collaborat també a la ràdio i en mitjans escrits Des de la meitat dels anys noranta es dedica a l’escriptura de manera gairebé exclusiva El volum de la seva obra és format per les novelles El peso de las sombras 1994, El mundo visto desde el cielo 1997, El resto de la vida 1998, El verano de Lucky 1999, Un largo silencio 2000, premi Fernando Lara i Contra el viento 2009, premi Planeta És també autora de les biografies Elisabeth, emperatriz de…

Començà la seva actuació parlamentària com a republicà oposant-se al govern Maura 1902-03 El 1912 fundà el Partido Reformista, que propugnava l’ accidentalisme amb el qual justificà l’entrada en el joc de les forces monàrquiques Amb tot, participà en l’assemblea de parlamentaris i mantingué relacions amb el comitè de la vaga general del 1917 Presidí el congrés en 1922-23 i s’oposà al cop d’estat de Primo de Rivera Instaurada la república, convertí el seu grup en partit liberal-demòcrata Diputat el 1933, prestà suport a la política del bloc de dretes i a la repressió dels fets del 1934…

Quedà quart en el V Gran Premi d’Espanya-XI Internacional de Barcelona de 125 cc, organitzat pel Reial Moto Club de Catalunya 1954 Morí en un accident, participant en un campionat El 1957 es creà, en les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc, el Trofeu Joan Bertrand, que s’atorgava a l’equip més ràpid en les dues primeres voltes

Estudià primer amb Pedro Martínez a Bilbao i després, en el període comprès entre el 1927 i el 1930, amb J Zamacois, JB Lambert i J Lamote de Grignon a Barcelona Fou director de la Schola Cantorum de Comillas 1924-27, 1932-69, on prosseguí la tasca iniciada per Nemesio Otaño Fou, a més, professor d’harmonia a l’Institut Pontifici de Música Sacra a Roma 1954-60 i director del Coro de la Universidad de Madrid 1969-73 Destacà sobretot com a compositor de música religiosa

Com a musicòleg es dedicà fonamentalment a la música de cort i de les capelles reials espanyoles, des de Felip II fins a Carles IV Compongué nombroses sarsueles, i és autor del Cancionero Asturiano