Resultats de la cerca

Els primers exemples de nu són les anomenades Venus esteatopígiques paleolítiques i també les representacions de la deessa mare o de divinitats de la fecunditat, que hom troba entre els sumeris i d’altres pobles mesopotàmics, com ara els assiris, que aportaren al nu masculí un veritable estudi anatòmic de la musculatura A Egipte fou utilitzat en moltes representacions, especialment d’esclaus o subalterns Escriba assegut , però és a l’època amarniana que el nu apareix en la seva plenitud naturalista i són representats nus el faraó i la família reial A Grècia la representació del nu és més…

Fill del tinent general Felipe Nicolás Ricardos, governador de Caracas, i de Leonor Carrillo de Albornoz y Antic, d’origen català Lluità a Itàlia 1744-48 En tornar a la península Ibèrica, estudià l’organització militar prussiana El 1764 fou enviat a Mèxic per reorganitzar l’exèrcit, malmès per la guerra dels Set Anys Fou ascendit a tinent general 1771 i dirigí una expedició a Algèria que fracassà Nomenat inspector de l’arma de cavalleria 1773, fou molestat per la inquisició per les seves idees innovadores Suspecte de simpaties pel partit del comte d’Aranda, Floridablanca el desterrà a…

Format a l’Acadèmia de Sant Carles i a Madrid, on obtingué un primer premi de la de San Fernando Començà a fer retrats de l’alta societat cortesana vers el 1778 Després d’una etapa d’influència de Mengs, el 1794 ja tenia relació amb Goya El 1800 esdevingué pintor de cambra i acadèmic de Sant Carles El 1808 s’independitzà de la influència de Goya —de qui havia copiat nombroses obres— i continuà amb un estil tou i fàcil, propi, fins el 1815, any que ja fou eclipsat per Vicent López Poc abans de morir tornà a València Dèbil i delicat, fou influït per la força del color…

S'exilià a França el 1933, i s’installà als EUA el 1941 Escriptor de tendència realista, amb una tècnica virtuosa, escriví novelles sobre temes històrics Jud Süss , ‘El jueu Süss’, 1926, i la trilogia Josephus , de la qual forma part Der jüdische Krieg, 'La guerra jueva’, 1932 i sobre problemes polítics de l’època del feixisme Erfolg , ‘Èxit’, 1930 Die Geschwister Oppenheim , ‘Els germans Oppenheim’, 1934 Exil , ‘Exili’, 1939 Simone , 1944, publicada en anglès Els darrers anys de la seva vida escriví una biografia novellada de GoyaGoya oder der Weg der Erkenntnis…

Després d’estudiar periodisme, el 1986 fundà una productora especialitzada en publicitat, camp en el qual creà més d’un centenar d’espots Posteriorment fundà una altra productora Películas Pendelton dedicada al cinema Debutà el 1995 com a realitzador amb els curts El secdleto de la tlompeta 1995 i Aquel ritmillo 1995, guardonat amb un Goya al millor curtmetratge El seu primer llargmetratge, El milagro de P Tinto 1998 fou premiat als festivals de Peníscola, Locarno i rebé un premi sant Jordi a la millor òpera prima i un Goya als efectes especials 1999 Seguiren, a més…

Després d’intervenir en diversos curtmetratges, es convertí en una estrella local gràcies a la telenovella gallega Mareas vivas 1998, i començà a destacar en el cinema a la pellícula Flores de otro mundo 1999, d’Icíar Bollaín, amb qui ha treballat sovint Després accedí a papers de protagonista ha interpretat, entre d’altres, Los lunes al sol 2002, premi Goya al millor actor de repartiment, Te doy mis ojos 2003, premi Goya al millor actor, La flaqueza del bolchevique 2003, La vida que te espera 2004, Inconscientes 2004, Miami Vice 2006, el seu paper parlat en anglès…

Fill d’un jueu alemany enginyer de la Telefónica a Madrid, es formà en aquesta ciutat i als EUA, on fou deixeble de Post a Harvard Fou catedràtic de la Universitat de Michigan Publicà a The Art Bulletin 1943-48 treballs sobre Agustí Esteve, Esteve Marc i Zurbarán, i a Archivo de Arte Valenciano sobre Sarinyena 1956 Collaborà també a Burlington Magazine , The Art Quartely , Cobalto , Goya i, especialment, a Archivo Español de Arte 1953-59, sempre sobre temes de pintura espanyola des del s XVI fins a Goya Publicà l’important catàleg de The Paintings of Zurbaran Londres…

Tant en les pròpies narracions Los ilusos , 1958 Los europeos , 1960 com en els guions cinematogràfics es caracteritzà inicialment per la utilització de l’humor negre Fou collaborador com a dibuixant de la revista humorística “”La Codorniz” i s’inicià com a guionista amb Marco Ferreri El pisito , 1958 El cochecito , 1960 L’ape regina , 1963, amb Lluis Garcia Berlanga Plácido , 1962 El verdugo , 1964 Tamaño natural , 1973 La escopeta nacional , 1978 i amb Carlos Saura Peppermint frappé , 1967 El jardín de las delicias , 1970 La prima Angélica , 1973 El 1981 rebé el Premio Nacional de…

Fill de l’actiu Pilar Bardem i nebot del realitzador Juan Antonio Bardem , debutà en sèries de televisió Aconseguí la popularitat amb pellícules de JJ Bigas Luna Las edades de Lulú , 1990 Jamón, jamón , 1992, premi Sant Jordi al millor actor Huevos de oro , 1993 La teta i la lluna , 1994, P Almodóvar Tacones lejanos , 1991 Carne trémula , 1997, M Barroso Éxtasis , 1996 Los lobos de Washington , 1999 i M Gómez Pereira Boca a boca , 1995, premi Goya El amor perjudica seriamente la salud , 1996 Entre las piernas , 1999 Ha interpretat també Días contados 1994, premi Goya, d’I…

Estudià a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya ESCAC i començà la seva activitat professional amb anuncis de televisió i videoclips Dirigí també els curtmetratges Mis vacaciones 1999 i El hombre esponja 2002 Amb el seu primer llargmetratge, el film de terror El orfanato 2007, obtingué un premi Goya al millor director novell l’any 2008 El 2012 estrenà Lo imposible , ambientada en el tsunami del sud-est asiàtic del 2004 i, inscrita en el gènere de pellícules de catàstrofes, que aconseguí un gran ressò internacional fou nominada a l’Oscar 2013 i guanyà cinc premis…