Resultats de la cerca
Es mostren 219 resultats
Guido Gozzano
Literatura italiana
Escriptor italià.
Té dos reculls poètics La Via del Rifugio , 1907 I colloqui, 1911, contes i un llibre de viatges a l’Índia Verso la cuna del mondo , 1917 Pertangué al grup dels Crepusculars
Guido Schützendorf
Música
Baix alemany.
Estudià música al Conservatori de Colònia i ingressà com a solista en la Companyia d’Òpera Alemanya, amb la qual feu gires arreu del país i viatjà als Estats Units la temporada 1929-30 Extraordinari actor, compaginà la seva dedicació escènica amb incursions cinematogràfiques el 1919 protagonitzà una versió fílmica de L’holandès errant S’especialitzà en papers d’òpera alemanya, amb una particular dedicació a les òperes de R Wagner El 1916 actuà amb els seus tres germans — Alfons , Leo i Gustav — a Bremen en Els mestres cantaires de Nuremberg
Guido Depoorter Lodewyckx
![](/sites/default/files/media/EEC/Depoorter_Lodewyckx_Guido.jpg)
Guido Depoorter Lodewyckx
Club de Vela Sant Antoni
Vela
Dirigent esportiu vinculat a la vela.
Promotor del patí de vela, fou l’autor del primer llibre publicat sobre el tema El patín a vela 1974 Fou el primer president del Club de Vela de Palamós i fundà el Club de Vela Sant Antoni 1972, de Calonge Introduí el patí català a Bèlgica, país que té ara la flota més important de patins a l’estranger
Guido W. Imbens
![](/sites/default/files/2021-12/guido_imbens.jpg)
Guido W. Imbens
© Stanford Graduate School of Business
Economia
Economista nord-americà, d’origen holandès.
Llicenciat en econometria per la Universitat Erasme de Rotterdam 1983, màster en economia i econometria 1986 per la Universitat de Hull Gran Bretanya i màster 1989 i doctor 1991 en economia per la Universitat de Brown EUA Ha estat professor a les universitats de Tilburg 1989-90, Harvard 1990-97 i 2006-12, UCLA 1997-2001 i Berkeley 2002-06 Des del 2012 és professor d’econometria aplicada i d’economia a la Stanford Graduate School of Business Des del 2002 és editor associat de la revista Econometrica i el 2019 en fou nomenat redactor en cap Ha publicat Re-employment Probabilities over the…
mà de Guido
Música
Dibuix d’una mà en la qual hi ha escrites les notes del sistema medieval complet amb les corresponents síl·labes de la solmització hexacòrdica ideada per Guido d’Arezzo.
Es tracta d’una eina pedagògica que tenia com a objectiu l’aprenentatge de les relacions entre els noms de les notes en notació alfabètica amb les síllabes de solmització ut-re-mi-fa-sol-la Tot i que no apareix en cap de les obres de Guido, diversos tractats l’atribueixen al monjo italià Fins al segle XIII apareix amb el nom de manus musicalis i en l’obra Musica practica 1482, de B Ramos de Pareja, consta amb el nom de manus Guidonis També ha estat anomenada ’mà harmònica' Fou utilitzada fins als segles XVII o XVIII
Guido Ascanio Sforza
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Fill de Bosio II, comte de Santa Fiora i de Cotignola, i de Costanza, filla d’Alessandro Farnese Pau III Bisbe ja de Montefiascone-Corneto 1528-48, tot i ésser encara estudiant a Bolonya, fou elegit cardenal Bisbe de Parma 1535-60, camarlenc de l’Església 1537, legat a Bolonya 1537-38 i administrador dels bisbats de Narni 1537-38 i Chiusi 1538, el 1540 fou enviat com a legat a Hongria per obtenir un ajut contra els turcs L’any següent rebé en administració el patriarcat titular d’Alexandria Fou un dels cardenals del partit imperial en el conclave del 1550, on fou elegit Juli III, el qual l’…
Carlo Guido Mor
Història
Història del dret
Professor de dret italià a Pàdua, es dedicà a la història del dret romà durant l’edat mitjana.
A més d’estudis i d’edicions de texts jurídics i de dos volums sobre L’età feudale 1955, investigà els orígens dels Usatges de Barcelona 1957-59, que cregué reunits, i en gran part redactats, a partir del regnat de Ramon Berenguer IV
Guido delle Colonne
Literatura
Escriptor sicilià.
Jutge de la cúria de Messina És autor de poesies i de l’adaptació en prosa llatina del Roman de Troie , de Benoît de Sainte-Maure, i d' Historia destructionis Troiae 1287, que tingué molta difusió Fou traduïda al català 1367 per Jaume Conesa