Resultats de la cerca

El seu disseny acústic és obra d’Higini Arau La titularitat i la gestió corresponen al Consorci de l’Auditori i de l’Orquestra, format a parts iguals per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya Disposa d’una sala simfònica amb una cabuda de 2 319 seients on és previst que s’hi installi un orgue, una sala polivalent amb 350 localitats i una de cambra amb 700 butaques És la seu de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, i fou projectat també per a acollir les installacions del Conservatori Superior de Música de Catalunya i del Museu de la Música…

Vida Estudià teoria, piano, clavicèmbal i musicologia a Londres, Amsterdam i Leipzig Més tard anà a Barcelona a estudiar clavicèmbal i clavicordi amb Joan Gibert i Camins i musicologia amb Higini Anglès 1930-36 El 1933 s’establí a Lisboa i el 1947 esdevingué professor al conservatori de la capital portuguesa i fou nomenat membre de l’Instituto Español de Musicología Efectuà gires per Europa i els Estats Units com a intèrpret i professor de clavicèmbal i clavicordi Era considerat un expert en la música hispànica per a teclat de tots els períodes, però especialment dels segles XVI-…

Format musicalment a la seu metropolitana de València, la seva pertinença a l’escolania de la catedral el 1585 és perfectament documentada Pel novembre del 1600 fou proposat com a mestre de capella de la seu de Lleida arran del cessament del seu anterior detenidor, Josep Casadell Tot i que la documentació lleidatana esmenta que Felipe era fins llavors mestre de capella de la Seu d’Urgell, no hi ha cap més font que ho provi Higini Anglès esmenta Pere Riquet com a mestre d’Urgell entre el 1598 i el 1600 A la seu de Lleida hi romangué fins pel desembre del 1604, i l’any següent fou…

Té el seu origen en l’antic Institut Espanyol de Musicologia IEM , fundat a Barcelona el 1943 pel prestigiós musicòleg Higini Anglès , amb l’objectiu d’impulsar oficialment els estudis i la investigació musicològica a Espanya Des del 1968, forma part del Departament de Ciències Històriques de la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats IMF creada amb la finalitat d’agrupar en una sola institució tots els centres d’humanitats que el CSIC tenia a Barcelona  Té com a funcions principals conservar, investigar i inventariar la música històrica hispana —tant la culta com l…

Vida Inicià els estudis musicals a Algemesí, probablement amb Onofre Guinovart, i els prosseguí a la catedral de València, tot i que el seu nom no consta als registres dels escolans de cant El 1665 fou nomenat segon organista de l’esmentada catedral, en substitució de Jeroni de la Torre, i com a assistent d’Andreu Peris, l’organista titular L’any següent es convertí en primer organista, càrrec en el qual es mantingué fins a la fi dels seus dies ―des del 1703, acompanyat d’un ajudant― Del 1675 al 1677, i de manera excepcional fins que Teodor Ortells fou nomenat per al càrrec, fou mestre de…

Vida Fill del comte Teobald III de Xampanya i de Blanca de Navarra, fou rei de Navarra 1234-53 i comte palatí de Xampanya Teobald IV, 1201-53 i de Brie Nasqué quan el seu pare ja era mort, i fou educat a la cort de Lluís VIII, a qui ajudà en la campanya contra els albigesos 1226 Mal grat que havia jurat vassallatge al rei francès, abandonà el monarca durant el setge d’Avinyó del 1226, es negà a assistir a la coronació de Lluís i, quan aquest morí, liderà un grup de nobles en contra de la regent Blanca de Castella Teobald fou coronat rei de Navarra el 1234, després de la mort del seu oncle…

Amb el terme polifonia també es denota una combinació de veus en què no n’hi ha cap que, de manera sistemàtica, ocupi una posició predominant per sobre de les altres En aquest sentit, la polifonia es distingeix tant de la monodia música formada per una sola línia melòdica com de l’homofonia música formada per la combinació d’una part principal i d’un acompanyament Totes tres representen les principals possibilitats de combinacions contrapuntístiques Cal remarcar, però, que el fet que l’estudi del contrapunt s’hagi concentrat principalment en el tram polifònic ha originat que les dues paraules…

Es formà musicalment als seminaris de Ciudad Rodrigo i Salamanca i més tard es traslladà a Madrid, on estudià amb C del Campo i J Gómez L’obtenció, el 1955, del Premi de Roma de composició li permeté llicenciar-se en cant gregorià amb Bertolucci i Higini Anglès, i amplià els estudis de composició amb G Turchi i G Petrassi Installat a Roma, fou mestre de capella de l’església de Montserrat De retorn a l’Estat espanyol, exercí com a consultor de música sacra a la Comissió Episcopal El 1971 fou nomenat director del Departament de Música en el Secretariat Nacional de Litúrgia i a…

Estudià filosofia i teologia Passà llargues temporades en monestirs benedictins, com ara el de Montserrat, Santo Domingo de Silos o Solesmes, per estudiar cant i paleografia gregoriana Posteriorment estudià música sacra i musicologia a l’Istituto Pontificio di Musica Sacra a Roma 1952-55 i es doctorà el 1967 sota la guia d’Higini Anglès Fou mestre de capella i organista del monestir d’El Escorial en 1939-59 i en 1971-72, i a partir d’aquest darrer any ensenyà musicologia al Conservatori de Madrid Centrà la seva recerca en els moments més importants de la història de la música…

Clergue de la diocèsi de Màlaga Succeí Juan de Valdolivos com a mestre de capella de la catedral de Màlaga Es mantingué actiu a la seu de Màlaga en 1507-51 i hi exercí diversos càrrecs musicals, entre d’altres el de capellán contralto 1513 L’any 1537 veié rebutjada la seva decisió de preparar només sis chanzonetas per a la missa de la nit de Nadal i el capítol catedralici li exigí que en compongués nou En canvi, però, en atenció a la seva edat avançada li permeteren tenir un mestre substitut per a ensenyar els nens del cor de la seu El seu successor com a mestre de capella fou Cristóbal de…