Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
Josep Gomà Carol
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Fou un del impulsors del setmanari Illuro Sport 1965-78 i de Tot esport , publicació que es convertí en el suplement esportiu de Tot Mataró Collaborà amb les revistes Lean i Dicen 1951-83, el diaris Sport i El Periódico i les emissores Ràdio Miramar de Barcelona 1965-78 i Ràdio Mataró 1978-87 Esdevingué un dels cronistes destacats de l’actualitat esportiva de Mataró Publicà Història del Iluro Sport Club de Mataró 1970 En record seu s’ha instituït el Memorial Josep Gomà Carol, que s’atorga al millor periodista esportiu de Mataró Rebé les medalles de la Delegación Nacional de…
Ramon Rossell i Mestres
Música
Intèrpret de tenora i compositor de sardanes català.
Cèlebre virtuós de la tenora, fou solista a les cobles La Principal de Cassà de la Selva i Els Montgrins, i del 1922 al 1924, a La Principal de la Bisbal, en la qual rellevà Albert Martí Posteriorment s’integrà a la Cobla Iluro i a la Unió Artística de Vidreres, i fundà l’Amoga És autor de nombroses sardanes, moltes de les quals obligades, destinades al seu lluïment personal, com Si caic no m’aixeco , Va de tenor , Els nou presoners o Gra-gra El seu estil palesa una notòria influència del pasdoble i ha gaudit d’una important acceptació entre el sardanisme més populista admirador…
Pere Prats i Bosch
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Feu els estudis de grau mitjà a Girona i els de notaria a la Universitat de Barcelona Exercí de procurador causídic a Girona Formà part de l’Associació Literària de Girona i collaborà a la “Revista de Gerona” Escriví un poema en castellà El mártir de Gerona i publicà diversos poemes en llengua catalana, d’evocació històrica el romanç “Lo vell romeu” a la Corona poètica de Montserrat 1881, Les santes d’Iluro , polimètric, premiat en el certamen de Mataró del 1883, i el sonet Bellefonds en 1684 , del 1884 Deixà inèdits Itinerari de Montserrat , L’espiga de blat ,…
Colls
Futbol
Futbolista.
Davanter, jugà a la Unió Esportiva Girona 1921-22 i a la Unió Esportiva Figueres 1922-24, on fou campió provincial de segona categoria el 1923 Posteriorment, jugà al RCD Espanyol dues temporades 1924-26, on assolí el subcampionat de Catalunya També jugà a l’Iluro de Mataró 1926-27 i al Futbol Club Martinenc 1927-28, abans d’incorporar-se al Club Esportiu Europa En l’equip gracienc jugà dues temporades més 1928-30 i fou de nou subcampió de Catalunya Fou un dels pioners de la Lliga espanyola, on debutà en la jornada inicial al camp del Madrid…
Josep Maria Pellicer i Pagès
Historiografia
Literatura
Historiador i literat.
Membre del cos d’arxivers, exercí de mestre a Ripoll, a Girona i a Mataró A Ripoll fundà el setmanari El Ripollès i estudià la història del monestir del qual fou un dels principals promotors de la seva restauració publicà El monasterio de Ripoll 1872, Santa María de Ripoll 1875, Santa María del Monasterio de Ripoll 1878 i La crema de Ripoll, 1839 1896, obres útils però de poca crítica històrica Collaborà a La Revista de Girona i és autor de traduccions una sobre Hero i Leandre i de monografies sobre temes històrics i arqueològics, dins una línia més literària que crítica, però que li donaren…
Cristina Sanz Moreno
Bitlles
Jugadora de bowling de deu.
S’inicià el 2003 al Club Iluro de Mataró i l’any 2006 fitxà pel Club Diagonal de Barcelona, amb el qual guanyà la Lliga en la màxima categoria 2007 Tingué com a entrenadors Marcial Ovide, Antonio Escabias, Sandra Torrents, Lluís Montfort i Luz Adriana Leal Ha estat campiona de Catalunya individual i per parelles, trios i equips de cinc Amb la selecció catalana ha disputat quatre vegades la Copa del Món en l'any 2016 aconseguí la seva millor actuació individual en ser la 21a de 68 participants, la Copa del Mediterrani 2009-12, el Campionat d’Europa individual 2009 i per equips…
laietà | laietana
Història
Individu d’un poble preromà, ibèric, establert a les comarques del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès, documentat a les fonts grecoromanes des del segle III aC.
A la costa, el límit meridional del massís de Garraf sembla segur el del nord podria haver estat més enllà de la Tordera, si, com vol Ptolemeu, Blandae Blanes pertangué als laietans, però alguns autors suposen que la frontera amb els ausetans de la Selva podia haver estat entorn d’Arenys És probable que els límits interiors coincidissin amb els del Vallès, però no és segur que Egara Terrassa fos dels laietans El poblament de tot el territori fou molt intens, un dels més densos de la Catalunya preromana, amb molts poblats situats dalt de turons, i també amb poblament dispers Alguns dels…
Club Esportiu Mataró
Futbol
Club de futbol de Mataró.
Fundat l’any 1939 com a Club Deportiu Mataró, prengué el relleu de l’històric Iluro Sport Club, fundat el 1912 Guanyà la Copa Catalana 1941 i fou campió de primera territorial la temporada 1947-48 En finalitzar la temporada següent, ascendí a la tercera divisió estatal, on debutà la temporada 1949-50 i s’hi mantingué fins a la de 1966-67 Durant aquest període fou subcampió de la categoria la temporada 1952-53, fet que li permeté disputar la promoció d’ascens a segona divisió També guanyà el Trofeu Moscardó 1965 Jugà de nou a tercera divisió en diverses etapes 1969, 1970, 1971,…
Jordi Lluís Boquet Miquel

Jordi Lluís Boquet Miquel
Arxiu J.L. Boquet
Motociclisme
Pilot de motociclisme.
Fill del també pilot Jordi Boquet Blanch Debutà en competicions oficials com a pilot júnior amb 16 anys a la Pujada en costa a Sant Feliu de Codines, amb una Ducson de 50 cc Formant equip amb Miquel Perejuan, aconseguí per primera vegada el Campionat d’Espanya de resistència en 250 cc 1974, campionat que de nou assolí el 1976 fent equip amb José Coronilla Juntament amb Perejuan, va batre el rècord de voltes 665 de la categoria de 250 cc de les 24 Hores de Montjuïc 1974, fita no superada fins el tancament del circuit, i ambdós foren escollits millors esportistes de Mataró el 1974 Guanyà dos…
la Via Augusta

L’arc de Berà, elevat sobre la Via Augusta
calafellvalo (CC BY-NC 2.0)
Via romana
Nom que prengué durant l’Imperi la carretera romana que enllaçava Roma amb la zona de l’estret de Gibraltar (Cadis).
En bona part seguia una ruta ja vella, que havia estat coneguda amb el nom de via Heraclea Travessava els Països Catalans, dels quals era l’eix de comunicació bàsic És coneguda a través de l’itinerari d’Antoní, els vasos de Vicarello i alguns milliaris Passava per Ruscino —Castellrosselló Perpinyà—, la serra de l’Albera, probablement pel Portús, per Gerunda Girona, i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap a Arrahona Sabadell, fins al Llobregat L’altra, pel Maresme, seguint el camí del Mig actual, passava per Iluro Mataró…