Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
Neus Pujol Banús
Rem
Piragüista.
Membre del Club Nàutic Mig Segre, destacà adjudicant-se el Campionat de Catalunya júnior en K1 2002 i participà en diverses edicions del Campionat d’Espanya en categoria sènior A més, guanyà la medalla de plata en el Campionat d’Espanya de ràfting 2002, juntament amb Anna Pujol, Imma Latorre i Assumpta Latorre
el Turbó

Vessant sud del Turbó
© Carolina Latorre Canet
Massís
Massís muntanyós que forma part de les Serralades Interiors dels Prepirineus, al límit entre l’Alta i la Baixa Ribagorça i amb la zona actualment aragonesa de la vall de l’Éssera.
Culmina a 2556 m, al pic del Turbó , termenal dels municipis de la Vall de Lierp Baixa Ribagorça i la Vall de Bardaixí Aragó els municipis de Bissaürri i de les Paüls Alta Ribagorça, el de Beranui i el de Torlarribera Baixa Ribagorça inclouen també part del massís Vers el N davallen ràpidament les valls del Rialbo Vall de Bardaixí i de Gavàs vall de Sant Feliu de la Múria vers el S, les valls dels torrents d’Espluga vall de Lierp i de Vilacarle vall de l’Isàvena S'alça destacat de les serralades veïnes, a les quals s’uneix, vers el N muntanyeta de Gavàs, 1674 m alt, pel port de la Múria i…
la Vallhiverna

Vista de la Vallhiverna
© Carolina Latorre Canet
Vall de la Ribagorça, afluent per l’esquerra a la capçalera de l’Éssera.
Aigua amunt de l’Éssera resta separada de la vall de Cregüenya per les crestes d’Estatats i d’Aragüells, que voregen els 3000 m alt, prolongades per la Maladeta i la cresta de les Tempestats aigua avall, la separa de la vall de Penyascaró la muntanya de la Roda, el pic obac de Vallhiverna 2511 m alt i l’Estiba Freda 2680 m, mentre que la serra Negra 2757 m, els pics de Vallhiverna Oest , 3062 m alt Est , 3067 i la collada de Vallhiverna 2730 m comuniquen la vall de Benasc, drenada per l’Éssera, i la de Barravés La vall és enfondida pel riu de Vallhiverna , que neix a uns 2700 m conca de…
Pardinella

Vista del poble de Pardinella
© Carolina Latorre Canet
Poble
Poble del municipi de Beranui (Ribagorça), de poblament disseminat, a l’esquerra de l’Isàvena, al peu del tossal del Cis.
La seva església SantPere depèn de la de Beranui
torre Luengo

Aspecte de la torre Luengo
© Carolina Latorre Canet
Torre
Torre situada a uns 2 km d’Alginet (Ribera Alta) que centra una antiga gran masia de la partida de l'Horteta.
Construïda a la segona meitat del segle XIX, aquesta obra civil comparteix estil amb altres obres coetànies de l'alta burgesia valenciana Té set plantes, amb una habitació cadascuna La torre acaba en una terrassa plana on hi ha una estructura metàllica que conté una campana Les finestres són de maó, i d'arc escarser a les cares S i E, i en totes les cares dels dos últims cossos Algunes tenen reixes de ferro forjat, i les de la penúltima planta tenen un balcó Exempta, hi ha la masia del segle XVIII, amb capella El 1861 consta com a propietat de Juan Baltasar Luengo, que va introduir el conreu…
el Barri de Serradui

Vista del Barri de Serradui
© Carolina Latorre Canet
Llogaret
Llogaret del municipi d'Isàvena (Baixa Ribagorça), dins l’antic terme de Serradui, situat al vessant meridional de la serra del Cis.
Hi ha l'església de Sant Martí, d'origen romànic, avui en ruïnes La llunyania del riu Isàvena fou la causa que els habitants d'aquest nucli es traslladessin majoritàriament al barri del Pont de Serradui, avui anomenat Serradui
Visalibons

Vista del poble de Visalibons
© Carolina Latorre Canet
Poble
Poble del municipi de Tor-la-ribera (Ribagorça), al SE del massís del Turbó.
La seva església Santa Maria és annexa de la de Vilacarle, municipi del qual depengué al segle XIX Prop seu hi ha, aturonada a 1163 m alt, l’ermita de Sant Sadurní
Josep Lozano i Lerma

Josep Lozano i Lerma (1981)
© Carolina Latorre Canet
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Es llicencià en lletres modernes a la Universitat de París 1976, i es doctorà per la Universitat de València 2008 Començà l’activitat literària en l’àmbit de la poesia amb la publicació de Poemes Home-Terra 1972 i altres composicions que foren incloses en antologies, com ara Carn fresca 1970 i Els darrers 1973 Posteriorment es dedicà a la narrativa El 1979 guanyà el premi Andròmina de narrativa amb la novella Crim de Germania també premi Crítica Serra d’Or 1981 i de la Crítica del País Valencià 1980, que constituí una veritable fita dins la narrativa moderna al País Valencià Ha…
,
Manuel Sanchis i Guarner

Manuel Sanchis i Guarner
© Arxiu Ismael Latorre Mendoza
Folklore
Historiografia catalana
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg, historiador i folklorista.
Vida i obra Es dedicà especialment a la llengua i la literatura catalanes, des de l’època ibèrica fins a l’actualitat Fou professor universitari La seva trajectòria intellectual quedà molt marcada pels orígens familiars El seu pare, Manuel Sanchis i Sivera, era metge i amic de Teodor Llorente, a qui assistí en els seus darrers moments La mare, Maria Guarner i Aguiló, procedia, per via paterna, de la Pobla del Duc la Vall d’Albaida d’aquí li ve el parentiu molt llunyà amb el poeta Lluís Guarner i Pérez , a qui Sanchis s’adreçà sempre com a “tio” L’avi matern, Ricard Guarner i Franco, era…
, ,
Diario Patriótico de la Ciudad de Valencia
Periodisme
Diari liberal, publicat a València del març del 1822 al juny del 1823 (423 números), sufragat per la Societat Patriòtica de València, per combatre l’absolutisme.
Hom l’anomenava popularment la Candileta per la vinyeta que l’encapçalava una llàntia voltada per la llegenda " Da vida y esperanza” A la seva redacció figuraren Antoni Domínguez i Joan de Latorre