Resultats de la cerca

Vida i obra Germà del metge Baltasar Pijoan i Soteras Estudià lletres i arquitectura titulat el 1902, carrera que exercí poc temps Estudiant, freqüentà els ambients artístics i literaris i el Centre Escolar Catalanista i intervingué en el món de la política i la cultura des de la seva militància en els cercles catalanistes i collaborà a La Renaixença , amb articles en què formulà una ideologia capaç de superar el nacionalisme historicista, i a Pèl & Ploma , on publicà els primers poemes Greument malalt, el 1901 feu una llarga estada de convalescència a la Figuera, una masia del Pla de la…

Professor de física a Basilea, Zuric i Brusselles, efectuà diferents ascensions en balons aerostàtics de la seva invenció, i després de la Segona Guerra Mundial planejà la construcció d’un aparell per a la immersió submarina, el batiscaf , que, construït a Itàlia amb el nom de Trieste 1953, permeté l’exploració de fons marins a més de 10000 m de profunditat

General de l’exèrcit tsarista 1910 i ajudant de camp de Nicolau II 1912, en ésser proclamada la independència de Finlàndia, després dels fets revolucionaris del 1917, dirigí les formacions de guàrdies blancs que s’imposaren als bolxevics finlandesos Regent del país 1918-19, féu construir la línia Mannerheim a la zona fronterera amb l’URSS de l’istme de Carèlia Nomenat mariscal de Finlàndia 1933, dirigí la defensa a la guerra d’hivern 1939-40 contra l’URSS El 1941 tornà a declarar la guerra a l’URSS, al costat d’Alemanya però el 1944, ja cap de l’estat, signà l’armistici amb l’URSS i declarà…

Filla del príncep Heinrich von Battenberg i de la princesa Beatriu d’Anglaterra, filla petita de la reina Victòria I, el seu nom de fonts era Ena, i la seva padrina fou l’emperadriu de França Eugènia Es casà el 1906 amb el rei Alfons XIII d’Espanya Maldà per no immiscir-se en política, i hagué d’exiliar-se el 1931, quan tingué lloc la proclamació de la Segona República Tornà a Espanya, uns quants dies, el 1968, per a ésser padrina del seu besnet l’infant Felip El 1985 les seves despulles foren dipositades al monestir d’El Escorial

Diputada pel Partit Radical a les Corts Constituents de 1931-33 El 1936 publicà El voto femenino y yo , on recollia les seves intervencions a les Corts defensant el dret de vot per a les dones Desplegà una gran activitat a favor dels drets de les dones i aplegà algunes conferències en el llibre El derecho de la mujer 1936 Més tard publicà la biografia de Concepción Arenal i de Sor Juana Inés de la Cruz

Inicià la seva carrera professional com a ballarí a la segona meitat dels anys quaranta en les companyies de Janine Charrat, Roland Petit i a l’International Ballet de Londres El 1954 fundà a París, amb el crític Jean Laurent, els Ballets de l’Étoile 1954, anomenats Ballet Théâtre de Maurice Béjart des del i Ballets du XXe Siècle des del 1959, en els quals s’inicià com a coreògraf i dels quals fou director El 1960 fou nomenat director de ballet del Théâtre Royal de la Monnaie, de Brusselles El 1970 fundà, a la mateixa ciutat, l’escola Mudra de dansa i acció corporal El 1987 creà i dirigí el…

El 1922 emigrà a França, i formà part 1923-29 dels Ballets Russos de Diaghilev, amb els quals actuà a Barcelona el 1925 hi tornà sovint, més tard, com a primer ballarí de l’Opéra de París 1940, 1944, 1951 El 1945 fundà el Nouveau Ballet de Montecarlo Autor de la coreografia de més de 200 ballets i de llibres, com La danse 1938, Giselle 1942, etc

Estudià violí amb el seu pare i amb Ljerko Spiller A disset anys es traslladà a Europa, on el 1955 fou guardonat al Concurs Reina Elisabet de Bèlgica A Brusselles conegué Yehudi Menuhin, de qui fou deixeble i el qual l’introduí en el circuit internacional Feu una carrera internacional com a solista amb les orquestres més importants del món, amb gires per Europa, els Estats Units, la Xina, el Japó i la Unió Soviètica Collaborà amb Nadia Boulanger, Pau Casals i Gaspar Cassadó El 1955 fou nomenat director de l’Accademia Nazionale di Musica de Camera de Roma, càrrec que deixà el 1977 en posar-se…

Dedicat primerament al periodisme, des del 1928 conreà la novella, sota diversos pseudònims, amb una temàtica molt variada autobiografia, problemes socials, costums de vida provinciana, novella psicològica, etc, però excellí sobretot en la novella policíaca, gènere que renovà i dotà de qualitat literària, aprofondint en l’anàlisi psicològica dels personatges, amb el qual aconsegueix veritables creacions Una de les més populars és la de l’inspector Maigret, protagonista d’una llarguíssima sèrie Del conjunt de la seva obra cal destacar Maigret 1934, Le chien jaune 1936, L’homme qui…

És conegut, sobretot, per les seves temptatives notables de trasplantació de testicles animals a l’home a fi d’obtenir un rejoveniment Estudià també l’activitat hormonal i el càncer