Resultats de la cerca

Fins el 1942 fou el centre d’un municipi que tenia agregats des al s XIX el terme de Gavarrós i, separat pel terme de Bagà, el de Gréixer, que fou fusionat amb el de Sant Julià de Cerdanyola per tal de formar el nou de Guardiola de Berguedà El barri de Guardiola situat a l’esquerra del Llobregat és anomenat barri de Brocà , per tal com, a diferència del nucli principal, era dins l’antic terme de Brocà Havia format part de la baronia de Pinós L’església parroquial de Sant Martí, consagrada el 1151, és romànica Al s IX hom anomenava vall de Brocà la vall de Bastareny i, probablement, tota la…

Neix al massís de Mogrony sota el coll de la Bona, al límit amb la vall de Ribes, segueix la direcció NE-SW fins prop del llogaret ripollès d’Aranyonet i és termenal entre els municipis de Castellar de N'Hug i la Pobla de Lillet Berguedà i el de Gombrèn Ripollès Segueix després la direcció SE-NW, i, a la Pobla de Lillet, aflueix, per l’esquerra, al Llobregat La carretera de la Pobla de Lillet a Ripoll travessa aquest riu pel pont d’Arija , prop del coll de Merolla

Vallcebollera és una caseria que es troba al sud-est d’Osseja, a la capçalera de la Llavanera La seva església depengué de la parròquia de Sant Pere d’Osseja i, a través d’aquesta, de la canònica de Santa Maria de Lillet És mencionada per primera vegada en l’acta de consagració de l’església de Sant Pere d’Osseja del 2 de novembre de 1219 Segons aquest document, el bisbe de la Seu, Pere de Puigverd, pregat per Berenguer, prepòsit de Santa Maria de Lillet, subjectà la parròquia de Sant Pere amb les seves sufragànies Sant Feliu de Vallcebollera i Sant Hilari del Puig,…

Mapa del Berguedà amb la senyalització dels castells dels quals tenim notícia anteriors a l’any 1300 MD Santandreu-R Serra Avià Castell d’Avià Torre de defensa d’Obiols Castell de Clarà Bagà Bagà Vila de Bagà Castell de Faia Berga Castell de Berga Castell de Madrona o Castellberguedà Casserres Castell de Casserres Castell de l’Areny Castell de l’Areny Castellar del Riu Castell d’Estela Castell de Tersà Castellar de n’Hug Castell de Castellar de N’Hug Castell de Meranges Cercs Castell de Blancafort Castell de Puigarbessós L’Espunyola Castell de l’Espunyola Fígols Vell Castell de Fígols Castell…

S'inicia amb un escarpament tectònic, els cingles de Vilardell, que domina, a uns 200 m per damunt, el Llobregat, el qual fa canviar, a la Pobla de Lillet, en E-W la direcció N-S seguida des de Castellar de N'Hug Allargassada uns 3 km, s’enlaira fins a 1 288 m alt a llevant del santuari de Falgars 1285 m, i a l’extrem d’una calma d’uns 1250 m d’altitud on se situa la collada de Falgars Hom ascendeix a aquest replà resistent de calcàries cretàcies per un branc de la pista que mena de la Pobla de Lillet a la serra del Catllaràs

Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i jugà al primer equip 1925-33 Extrem esquerre, ha passat a la història com l’autor del primer gol del Barça a la Lliga, el 12 de febrer de 1929, a Santander Disputà 183 partits i marcà 47 gols Guanyà una Lliga 1929, dues Copes 1926, 1928 i sis Campionats de Catalunya 1926, 1927, 1928, 1930, 1931, 1932 Al gener del 1934 fitxà pel Centre d’Esports Sabadell, amb el qual jugà fins a la temporada 1935-36 i fou subcampió de Copa 1935 Després, jugà amb el Girona 1936-37 i el Badalona 1940 Defensà diverses vegades la selecció catalana,…

Comprenia els termes de Mogrony Gombrèn, Castellar de N'Hug i Lillet i les parròquies i agregats de Brocà i Saus, Sant Vicenç de Rus i Maians, Santa Cecília de Riutort, Sant Jaume de Frontanyà, Palomera i Aranyonet A mitjan s XIII s’hi afegí —pel casament de Blanca de Mataplana amb Galceran d’Urtx— la vall de Toses El terme apareix configurat al llarg del s XII, i rebé el nom de baronia vers el 1350 El 1373 Jaume Roger de Pallars la vengué a Pere Galceran de Pinós, que el 1376 en revengué una part —els termes de Mogrony i Gombrèn i Aranyonet— a l’abat de Sant Joan, que era el senyor alodial…

Desenvolupà tota la seva tasca com a dirigent a les comarques de Girona Vinculat amb el bàdminton a Catalunya des dels seus orígens, el 1983 fou secretari tècnic de la delegació provincial a Girona de la Federació Espanyola de Bàdminton El 1984 fundà el Club Bàdminton Girona, primer club de bàdminton gironí, i el 1987, el Club Bàdminton Salt L’any 1986 fou un dels principals impulsors de la Federació Catalana de Bàdminton i durant els anys noranta fou secretari tècnic i delegat de la delegació de Girona També fou un dels organitzadors del primer Campionat de Catalunya, disputat a Salt

Monjo de Sant Pere de Galligants, professà a Sant Pau del Camp Barcelona el 1686 Nomenat abat de Sant Esteve de Banyoles 1703 per Felip V, li foren confiscades les rendes de l’abadia 1706 pels partidaris del rei arxiduc Carles III, i hagué d’emigrar a Itàlia Acabada la guerra de Successió, tornà a Catalunya i féu restaurar el seu monestir, que regí fins a la mort

Propietari rural, conegué a fons la vida pagesa i la vida dels pastors, temes que, sota el guiatge de Tomàs Raguer , ressenyà en diversos articles apareguts a Catllar i a Scriptorium , publicacions ripolleses anteriors a la guerra civil Recollits i editats en forma de llibre Vida dels pastors , 1935 La vida a pagès , 1966 per l’impressor Daniel Maideu, els seus escrits constitueixen un document preciós sobre la vida i els costums de la ruralia, narrats amb un agradable lirisme i amb un llenguatge popular altament evocador