Sant Feliu de Vallcebollera

Vallcebollera és una caseria que es troba al sud-est d’Osseja, a la capçalera de la Llavanera. La seva església depengué de la parròquia de Sant Pere d’Osseja i, a través d’aquesta, de la canònica de Santa Maria de Lillet. És mencionada per primera vegada en l’acta de consagració de l’església de Sant Pere d’Osseja del 2 de novembre de 1219. Segons aquest document, el bisbe de la Seu, Pere de Puigverd, pregat per Berenguer, prepòsit de Santa Maria de Lillet, subjectà la parròquia de Sant Pere amb les seves sufragànies. Sant Feliu de Vallcebollera i Sant Hilari del Puig, a Santa Maria de Lillet, a la qual en feu donació perpètua.

L’any 1288, R. de Canavelles i la seva muller Beatriu van vendre a Arnau de Llorà, per cinc anys, tots els seus delmes de Valezabolera i del vilar i la parròquia de Sant Feliu de Vallcebollera per 625 sous barcelonins.

L’església de Sant Feliu és un edifici molt restaurat l’any 1867, amb un campanar d’espadanya de tradició romànica. Part de les parets de la zona central de la nau semblen encara d’època romànica. A l’interior hi havia hagut una Mare de Déu alletant.