Resultats de la cerca

Pastor en la seva joventut, ingressà en el convent de San Millán de la Cogolla, d’on fou prior Enemistat amb García de Navarra, es refugià a Burgos per no renunciar als béns cedits al monestir de San Sebastián de Silos 1041, on romangué fins a la mort L’impuls que li donà féu que més tard el mateix monestir fos anomenat Santo Domingo de Silos La seva festa se celebra el 20 de desembre

La divisió administrativa de l’Estat espanyol del s XIX donà el nom de Castella la Vella a la regió que comprenia les províncies de Santander, Burgos, Logronyo, Sòria, Segòvia, Àvila, Valladolid i Palència Amb la divisió politicoadministrativa establerta després de la Constitució del 1978 hom suprimí aquesta regió i creà les comunitats autònomes de la Rioja uniprovincial, abans Logronyo, Cantàbria uniprovincial, abans Santander i Castella i Lleó la qual a més, incorporà les províncies de Lleó, Zamora i Salamanca

Llicenciada en filologia francesa per la Universitat de València, es dedicà a l’ensenyament S’inicià en el món de la poesia amb l’obra Polsim de lluna 1983, i posteriorment publicà els poemaris Arbres de l’exili 1988, la plaquette Traç 45 1990,  La meitat fosca 1994, Com si tornés d’enlloc 1999,  Serenitat de cercles 2004,  El pes de la llum 2007, premi Rosa Leveroni de poesia, 2006 i Teranyines 2010, premi Ausiàs Marc i premi de la Crítica També ha traduït del francès, i destaquen els Petits poemes en prosa i Els paradisos artificials , de Charles Baudelaire, a més de traduccions d’obres de…

Aprengué l’ofici a l’inici de la dècada de 1940 a l’estudi fotogràfic de la família Pérez de Rozas a Barcelona A partir del 1942 feu fotografies pel setmanari Destino , i durant els anys cinquanta collaborà en El Diari de Barcelona, Vida Deportiva , la revista Barça, RB Revista Barcelonista i d’altres El 1954, amb Carlos Pérez de Rozas i Ramon Dimas, creà un equip de filmació per a oferir notícies esportives a Televisió Espanyola, on treballà com a filmador i fou director de TVE a Catalunya 1981 Posteriorment fou conseller de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió

Presidí el Reial Club Deportiu Espanyol 1947-58 Durant el seu mandat es resolgué el litigi que el club mantenia per la compra de Sarrià amb la família De la Riva, propietària del terreny, per la qual cosa l’Espanyol tingué camp propi per primera vegada a la seva història El 1951 construí la grada al gol sud, amb capacitat per a mil espectadors, i el 1956 edificà la nova tribuna La federació catalana li atorgà, a títol pòstum, la medalla al mèrit esportiu

Es formà al Club Egara, amb el qual jugà en la màxima categoria 2000-05 i guanyà una Copa del Rei 2002 Marxà a l’equip holandès Larensche Mixed Hockey Club 2005-06 i al KHC Leuven de Bèlgica 2006-09, amb el qual guanyà una Lliga 2008 Fitxà pel Reial Club de Polo de Barcelona 2009-11 i la temporada següent retornà a l’equip belga L’any 2016 anuncià el seu retorn al primer equip del Club Egara, amb el qual es proclamà campió de Lliga el 2019 Amb la selecció espanyola, obtingué el diploma olímpic en els Jocs Olímpics de Londres 2012 i de Rio de Janeiro 2016 i fou medalla de plata als Campionats…

Migcampista, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1987-91 procedent de la Real Sociedad Amb l’equip espanyolista disputà 90 partits de Lliga, inclosa una temporada a segona divisió 1989-90, i marcà 4 gols Fou finalista de la Copa de la UEFA 1988 Després passà a ser entrenador i, entre altres equips, dirigí la Unió Esportiva Lleida la temporada 2007-08

Graduat per la Universitat de Navarra el 1973, fou corresponsal als Estats Units i, del 1975 al 1980, analista polític del diari ABC El 1980 fou nomenat editor en cap de Diario 16 , que contribuí a reflotar gràcies, en bona part, a la cobertura que féu del Vint-i-tres de febrer  1981, tot i que posteriorment fou expulsat del grup per desavinences amb el consell d’administració Creà aleshores 1989 El Mundo , que en poc temps se situà com una de les capçaleres de més difusió a l’Estat Dirigit per ell, des d’una posició autodenominada liberal i sota el seu lideratge indiscutit, els anys noranta…

Jugava de centrecampista i arribà al FC Barcelona en el mercat d’hivern de la temporada 1994-95 procedent de l’Osasuna Sota les ordres de Johan Cruyff disputà 21 partits Posteriorment marxà al Betis

Llicenciat en medicina i cirurgia Coordinador d’ Izquierda Unida a Astúries, en la VI Assemblea Federal d’Izquierda Unida de l’octubre del 2000 fou elegit coordinador general en substitució de Julio Anguita González Després d’una etapa de mals resultats electorals, fou reelegit coordinador general d’Izquierda Unida el desembre del 2004 en la VIII assemblea general de la formació, caracteritzada per una forta divisió interna Superà el principal candidat alternatiu, Enrique Santiago, que tenia el suport del PCE, i un mes després el consell polític d’IU el ratificà en el càrrec En aquesta etapa…