Resultats de la cerca

Deixeble de Charles Renouvier, fou professor al collegi de Perpinyà i tingué com a alumnes moltes de les personalitats rosselloneses del seu temps Acabà la Critique de la doctrine de Kant començada per Renouvier i publicà La nouvelle monadologie , Aglaophamos , Kalliklés , Contes pour les métaphysiciens , La religion de l’Harmonie , La logique de l’amour , Les noergies créatrices , De la Nature des Êtres , La fin du sage , Charles Renouvier, sa doctrine et sa vie i la novella d’idees L’initiateur

Fou professor a l’École Polytechnique i s’especialitzà en mecànica Desenvolupà la teoria dels parells i del moviment d’un cos sòlid al voltant d’un punt fix, on introduí el concepte d’inèrcia a la rotació al voltant de certs eixos característics Publicà Éléments de statique 1803 i Nouvelle théorie de la rotation des corps 1832

El 1903 arribà a París, on rebé la influència de l’impressionisme Vers el 1901 fou amic dels pintors cubistes i de GApollinaire, i participà en el cubisme, al qual aportà una obra de colors vigorosos i intensos, particularment el vermell, i enginyoses formes plàstiques Natura morta 1912, Tall de síndria 1926 Cal destacar-ne també l’obra gravada, especialment els Alcohols d’Apollinaire

Conreà diversos gèneres, des de la comèdia Zazie dans le métro , 1960 Viva María , 1965, fins al reportatge Calcutta , 1969, on mantingué la constant d’un profund sentit crític Ha dirigit també Ascenseur pour l’échafaud 1957, premiat a Canes, Les amants 1958, Le feu follet 1963, Le voleur 1965, Le souffle au coeur 1970, Pretty Baby 1978, Atlantic City 1980, My Dinner with André 1981, Au revoir les enfants 1987, Lleó d’Or de Venècia, Milou en Mai 1989, Damage 1992 i Vanya on 42nd Street 1994

Formà part de l’escola de Nancy, i obrí un taller, la Maison Majorelle, per a la fabricació de mobles Art Nouveau El seu estil, inspirat primerament en els estils Lluís XV i Lluís XVI, esdevingué d’inspiració naturalista, especialment floral, fins a arribar a una simplificació, els anys 1920-30 Dissenyà l’escala monumental de les Galeries Lafayette, de París

Estudià arts i participà en la Primera Guerra Mundial amb l’exèrcit francès Entre les seves obres, destinades al consum del gran públic, destaquen Early Autumn ‘Tardor primerenca’, 1926, The Rains came ‘Arribaren les pluges’, 1937 i Mrs Parkington 1943

Féu estudis de medicina Amb André Breton, Philippe Soupault i Paul Éluard participà en l’origen del superrealisme, al qual aportà els llibres de poemes Feu de joie 1920, Le mouvement perpétuel 1926 i La grande gaîté 1929 L’extens poema en prosa Le paysan de Paris 1926, considerat una de les obres mestres del moviment, palesa un amor per la seva ciutat que és una constant de la seva producció, com ho serà també més endavant l’amor que, per la seva muller, Elsa Triolet que conegué el 1928, proclama fins i tot en el títol d’alguns llibres La seva adhesió al partit comunista 1927, que no fou…

Establert a París, malgrat l’ajut de Rossini no assolí èxits amb les seves òperes, com Stradella 1836 i Marie Stuart 1844 El 1853 reorganitzà l’antiga acadèmia musical d’AEChoron i la batejà amb el nom d’École Niedermeyer En sortiren un gran nombre de compositors, com Gabriel Fauré, André Messager, Edmond Audran i altres

Almirall britànic Fill del príncep Ludwig von Battenberg Ingressà en la Royal Navy 1913 i participà en la Primera Guerra Mundial Durant la Segona Guerra Mundial fou cap de les operacions aeronavals combinades 1942-43, i el 1943 fou nomenat comandant en cap de les forces aliades del SE asiàtic, on aconseguí la victòria sobre les forces nipones Fou virrei de l’Índia 1946 i governador general 1947-48 Nomenat primer lord de l’almirallat 1955 i cap de l’estat major naval 1955-59, el 1956 fou també almirall de la flota, i després cap de l’estat major de la defensa 1959-65 Morí en un atemptat…

Pintor, deixà aquesta faceta quasi del tot per escriure El Missatge retrobat , on desenvolupà la idea del romanticisme segons la qual l’obra d’art ha de ser una via de coneixement de l’esperit de l’home La seva obra té un sentit moral, filosòfic i ascètic, però també cosmogònic, místic i iniciàtic, i destaca també per la seva vinculació a la tradició hermètica i la seva orientació envers l’alquímia i la cerca de l’Absolut