Resultats de la cerca

Avança com un esperó vers l’E, prolongant una plataforma càrstica, actualment urbanitzada per a l’estiueig Amb el cap Negre, al S, tanca la recalada del Portitxol, presidida per l’illa del Portitxol El nom popular és cap Prim , i en la cartografia actual és anomenat també cap de Sant Martí En la tradició oral del país, avui molt periclitada, hom anomenava cap Martí el cap de la Nau dels mariners o de la Carta de Tofiño

Nebot de Joana de Borja germana de Calixt III, muller de Mateu Martí Establert a Roma, prop de Roderic de Borja, era cubiculari pontifici quan el 1473 fou nomenat bisbe de Sogorb, diòcesi que no visità mai Creat cardenal per Alexandre VI el 1496, el 1497 rebé en comenda el bisbat de Bagnorea El 1498 renuncià el bisbat de Sogorb a favor de Joan Marrades, mort el qual 1499 el reprengué, i el tornà a renunciar el 1500 a favor del seu nebot Gilabert Martí Ferran II ennoblí la seva família

Dominicà, entrà en contacte amb Martí Luter, i després amb Ulrich Zwingli intentà de conciliar ambdues doctrines presentant a Augsburg la Confessió Tetrapolitana Cridat per Cranmer, anà a Cambridge, on es dedicà a l’ensenyament

Deixeble de Josep Vicens Xaxu , estudià clarinet amb Porrini, a Barcelona Fou tenora més de vint anys a la cobla La Principal, de la Bisbal El 1923 fundà la Cobla Barcelona més tard Cobla Barcelona Albert Martí Popularitzà les sardanes de Juli Garreta

Monjo jerònim de Santa Maria de la Murtra, fou nomenat bisbe de Sogorb 1500-30 Era nebot del cardenal Bartomeu Martí, amic d’Alexandre VI Les discussions amb el duc de Sogorb, Alfons d’Aragó, foren causa que residís habitualment a València, on, durant les Germanies, tingué una actuació més aviat marginal Restaurà i embellí el palau episcopal i la seu de Sogorb, i també l’església d’Albarrasí

Un dels primers documentats a Mallorca Pertany a la primera fase de la pintura gòtica mallorquina, d’influència italiana Pintor decorador d’escuts per a armadures, fou força considerat a la fi del segle Collaborà amb Cavaller a les pintures de Bellver, el 1309 Decorà la catedral de la ciutat de Mallorca 1328-29 Els seus fills foren també pintors Pere, Bernat i Martí , dit el Jove La seva filla es casà amb el pintor Daurer

D’origen romànic, té la volta esfondrada És un bell edifici del segle XII d’una sola nau capçada per un absis semicircular de la seva mateixa amplada, amb tres finestres de doble biaix A la façana de migdia té una altra finestra del mateix tipus i el portal és emmarcat per tres arquivoltes en gradació La parròquia de Nonsuvelle és mencionada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 839, i el 1037, l’església de Sant Martí de Nansovel apareix documentada en una acta testamentària

Fou vicari de Prada de Conflent i, el 1919, de la catedral de Perpinyà Publicà treballs sobre Sant Miquel de Cuixà, Sant Martí del Canigó i la catedral d’Elna, un llibre sobre sant Galderic i un estudi sobre La chanson de Sainte Foy Com a poeta és autor del recull de poemes  Lliris, roses i violes, collits en les muntanyes del Canigó i oferts a Maria Sanctíssima  1914, de ressonàncies verdaguerianes, La Niçaga del Pelós 1920 i  El Romanceret del Pessebre  1932, entre d’altres Publicà articles a la Revue catalane i a la Revue historique el littéraire du diocèse de Perpignan

Vida i obra Ingressà de jove en el Seminari Tridentí de Barcelona, on estudià gramàtica i filosofia, i el 1755, al monestir de Santa Maria de Bellpuig, en l’època en què Jaume Caresmar era abat per primera vegada Fou nomenat abat del monestir els anys 1795, 1801 i 1804 A diferència dels seus germans d’orde Jaume Pasqual i Jaume Caresmar, passà bona part de la seva existència al cenobi i, en el moment de la seva mort, n’era prior 1806 La relació entre Caresmar i Martí fou molt intensa i, a més de centrar-se en qüestions espirituals i religioses –Martí acostumava a redactar reflexions sobre les…