Resultats de la cerca

El 1908 un marxant d’antiguitats suís hi descobrí un fòssil humà l' home de Lo Mostièr , que és de l’espècie de Neandertal La cova conté importants jaciments pertanyents al Mosterià, període al qual ha donat el nom

Estudià dret a Barcelona, on collaborà a La Vanguardia Posteriorment s’establí a Madrid i començà a intervenir en negocis de compravenda d’obres d’art, gràcies als quals féu una gran fortuna Fundà les revistes La España Moderna , Revista Internacional i La Nueva Ciencia Jurídica Arran de la proclamació de la Segona República se n'anà a París i, després, a Nova York Retornà a Madrid a la postguerra i reuní totes les obres d’art que s’havia anat reservant per a ell a la seva casa de Parque Florido, on actualment formen el Museo Lázaro Galdiano inaugurat el 1951 S'hi troben notables…

Republicà i de formació universitària, donà suport des de La Publicidad a Casas i Rusiñol, amb el qual residí a París —juntament amb Ignacio Zuloaga i Pablo Uranga— en 1893-94 allà intervingué en l’adquisició dels quadres d' El Greco del Cau Ferrat Com a crític defensà després els pintors postmodernistes —Pitxot, Nonell, etc— Assidu dels Quatre Gats, participà activament en els seus actes Hom l’ha considerat també un dels principals responsables de l’europeïtzació del món teatral català al primer terç del s XX Traduí, entre altres autors, Ibsen i Hauptmann, en ple Modernisme Collaborà amb el…

Fill d’un fabricant tèxtil Començà a promoure edicions de poesia —"Els Poetes d’Ara"—, les quals dirigia Tomàs Garcés 1923-24 El 1924, a París, feu el seu primer contracte amb un artista, Joan Rebull seguiren Bosch-Roger, Obiols, Prim, Gausachs, Villà, Grau-Sala, Granyer, etc, que exposaven a la sala que duia el seu nom, i presidida per ell des del 1929, dins les Galeries Laietanes Muntà l’“Organització Joan Merli”, que fornia obres d’art a socis que cotitzaven moderades sumes mensuals Creador de revistes i publicacions d’art La Mà Trencada , 1924-25 Quatre Coses , 1925 Les Arts Catalanes ,…

Republicà i de formació universitària, donà suport des de “La Publicidad” a Casas i Rusiñol, amb el qual residí a París —juntament amb Ignacio Zuloaga i Pablo Uranga— en 1893-94 allà intervingué en l’adquisició dels quadres d’ El Greco del Cau Ferrat Com a crític defensà després els pintors postmodernistes —Pitxot, Nonell, entre d’altres— Assidu d’Els Quatre Gats, participà activament en els seus actes Hom l’ha considerat també un dels principals responsables de l’europeïtzació del món teatral català al primer terç del s XX Traduí, entre altres autors, Ibsen i Hauptmann, en ple modernisme…

Dirigí la cobla Els Juncans de Banyoles i escriví més d’un centenar de sardanes, com Apassionada , A la plana de Vic , La filla del marxant , Festivitat i Vora d’un salze Instrumentà nombrosos ballets tradicionals catalans per a cobla i compongué obres religioses i profanes

Fou teixidor a Sóller i, després, marxant de roba per tota l’illa Bé que no freqüentà els combats de glosadors, feu molt popular, sota el nom de Sebastià de Sa Portella , un extens repertori de poesia humorística, religiosa i seriosa, recollit en bona part per Josep Rullan a Literatura popular mallorquina 1900

Participà en algunes edicions del Saló d’Octubre de Barcelona 1955-57 Conreà un figurativisme expressionista i constructiu Arran d’un plet que tingué amb un marxant, des del 1974 cremà tot allò que pintava en senyal de protesta El 2001 s’inaugurà a Montblanc el museu que duu el seu nom, dedicat a la seva obra

Els supermercats d’art sorgiren a partir de la idea de Jean-Pierre Guillemont 1948-90, marxant d’art francès establert a Barcelona, amb la intenció de difondre art contemporani a preus assequibles i en un format diferent del d’una galeria, com un autoservei Fou una idea provocadora els anys vuitanta, però amb el pas del temps es consolidà

Formada a l’Art Institute of Chicago i a l’Art Students League de Nova York Fou llançada l’any 1915 pel fotògraf i marxant Alfred Stieglitz, amb qui es casà el 1924 La seva pintura, nítida i precisa, d’avantguardista independent, cerca formes quasi abstractes partint normalment de flors i altres elements naturals Una gran exposició retrospectiva al Whitney Museum de Nova York 1970 consolidà el seu prestigi