Resultats de la cerca

Un grup de 14 pagesos serbis és assassinat a trets a la localitat de Gracko, prop de Pristina, per un grup armat desconegut La matança posa en perill el procés de pacificació a Kosovo, i el president iugoslau Milošević aprofita per a atacar el paper de la KFOR i demanar el retorn dels soldats i la policia iugoslaus per a protegir la població sèrbia de la zona La UÇK nega tenir cap mena de relació amb la matança, sobre la qual el Tribunal Penal de la Haia anuncia l’obertura d’una investigació

A les dotze de la nit acaba oficialment el mandat del Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia, establert el 1993 per a jutjar els diversos crims comesos en les guerres que van acompanyar el desmembrament de l’antiga Iugoslàvia 1992-95 En total es van jutjar 161 acusats, 89 dels quals van ser condemnats 62 serbis, 18 croats, 5 bosnians i 4 d’altres nacionalitats per genocidi o crims contra la humanitat En els judicis s’han interrogat uns 5000 testimonis Els considerats principals responsables van ser el president serbi, Slobodan Milosević, el president de l’autoproclamada…

El 1960 es traslladà a Sarajevo, on freqüentà els cercles literaris, publicà un recull de poesia i fou influït pel nacionalisme serbi de Dobrica Ćosić El 1971 es llicencià en medicina El 1983 fou designat psicòleg de la selecció de futbol de l’antiga Iugoslàvia Estret collaborador de Slobodan Milošević , el 1990 s’integrà al Partit Democràtic Serbi SDS, partit que, davant les creixents reivindicacions de bosnians i eslovens, advocava per la Gran Sèrbia , i del qual esdevingué president En crear-se l’estat independent de Bòsnia i Hercegovina 1992, fou nomenat president de l’autoproclamada…

El Tribunal Penal Especial de la Haia per a l’antiga Iugoslàvia dicta sentència contra Ratko Mladić, el qual, juntament amb Slobodan Milošević i Radovan Karadžić, va ser el principal inductor i planificador de crims contra la humanitat i genocidi en les guerres que van seguir la dissolució de Iugoslàvia Mladić va ser detingut al maig del 2011 prop de Belgrad El Govern serbi el va extradir a la Haia perquè fos jutjat El 16 de maig de 2012 es va iniciar el judici per onze càrrecs referits al setge de Sarajevo i la matança de Srebrenica Després d’un procés llarg i ple d’incidències, la sentència…

Especialitzat en història contemporània dels Balcans i de Turquia, des del 1983 és professor d’història contemporània i actual a la Universitat Autònoma de Barcelona Es doctorà per aquesta universitat el 1987, amb una recerca sobre el feixisme romanès en el període d’entre guerres Dirigeix el Grup de Recerca en Història Actual i la plataforma d’intercanvi d’idees Eurasian Hub Ha publicat diversos llibres sobre l’Europa de l’Est, entre els quals La mística del ultranacionalismo historia de la Guardia de Hierro, Rumanía, 1919-1941 1989 La paz simulada, una historia de la Guerra Fría, 1941-1991…

Fill d’un líder partisà que morí en l’assalt al domicili del cap ústaixa  Ante Pavelić L’any 1965 es graduà a l’acadèmia militar de l’antiga Iugoslàvia socialista, i ascendí en l’escalafó fins a ser nomenat major general de l’exèrcit federal l’octubre del 1991 Durant el desmembrament de l’Estat iugoslau, combaté contra els secessionistes croats en la disputa per emparar-se de la costa dàlmata, operació que finalment fracassà Promogut a tinent coronel general l’any següent, en declarar-se la independència de Bòsnia i Hercegovina  l’abril del 1992 sotmeté la seva capital, Sarajevo, a un setge…

Com a membre de l’oposició democràtica de Sèrbia, tingué un paper molt important en la Revolució d’Octubre que enderrocà Slobodan Milošević L’any 2004 esdevingué el nou líder del Partit Demòcrata i guanyà les eleccions presidencials enfront de Tomislav Nikolić, càrrec que renovà en les eleccions del 2008 S’ha destacat per practicar una política europea prooccidental L’any 2006, acceptà la independència de Montenegro, però no la de Kosovo, proclamada el 2008 Fou el primer polític serbi que expressà una disculpa pública en relació a les guerres dels Balcans que acompanyaren la desintegració de…

Després de la crisi de Kosovo, la tensió entre una Sèrbia afeblida per les tensions internes i un Montenegro de tendències centrífugues portà la federació iugoslava al caire de la ruptura, evitada el març del 2002 per la mediació de la Unió Europea, que aconseguí fer signar als líders federals d’ambdues repúbliques un acord per a mantenir la integritat territorial de l’estat La controvèrsia entre els partidaris de l’acord i els favorables a la independència plena comportà la dissolució del govern a Montenegro Al maig, el parlament federal ratificà la clausura de la República Federativa de…

Combaté els nazis a les ordres de Tito  durant la Segona Guerra Mundial Posteriorment, prengué part activa com a propagandista en l’establiment de la República Socialista Federativa de Iugoslàvia , però el 1963 fou amonestat per unes declaracions en les quals considerava els serbis amenaçats per la resta de nacionalitats de l’estat Exclòs del Partit Comunista 1968 i apartat dels sectors més oficials, des de la mort de Tito 1980 tingué un protagonisme creixent com a impulsor del nacionalisme serbi, molt especialment amb relació a Kosovo El 1992 assumí la presidència de la República Federativa…

Precedits pels bombardeigs aeris de l’OTAN sobre posicions serbobosnianes agost del 1995, a iniciativa dels EUA els tres bàndols en conflicte foren obligats a iniciar negociacions de pau, que tingueren lloc de l’1 al 21 de novembre a la base aèria de Dayton EUA Hi participaren també membres de l’anomenat ‘grup de contacte’ Rússia, Gran Bretanya, França i Alemanya, a més dels EUA i un representant de la UE Dels tres negociadors balcànics, només el de la comunitat musulmana, Alija Izetbegovič, era de representació directa, mentre que croats i serbo bosnians ho foren pels presidents de Croàcia,…