Resultats de la cerca

El 1952 fundà a Lió el Théâtre de la Comédie, que dirigí fins el 1957 Tot seguit es feu càrrec del teatre de Villeurbanne, i maldà per atraure un públic d’obrers El 1972, amb Robert Gilbert, Patrice Chéreau i altres compartí la direcció fins el 2002 del Théâtre National Populaire, installat a Villeurbanne Trobà una escriptura personal a partir de les propostes de Brecht sobre el teatre èpic George Dandin 1958 i Tartuffe 1962, de Molière Edward the Second 1960, de Marlowe  La seconde surprise de l’amour  1959, de Marivaux  Troilus i Cressida 1964, de Shakespeare, i també sobre…

Participà activament en el moviment liberal turc i fou un dels inspiradors de la constitució del 1876 Traductor del francès Molière i Rousseau, és autor de poesies inspirades encara en el gust persa

Germà del metge Mandor, li féu la propaganda dels seus productes per places i mercats Exaltat per La Fontaine i copiat per Molière, fou considerat com el prototip dels comediants del seu temps

Atacà Molière a Le portrait du peintre 1663, i polemitzà amb Boileau a La satire des satires de MBoileau 1669 És autor, també, de Le mercure galant 1683 i Ésope à la cour 1711

Influït per Molière, escriví diverses comèdies i publicà quatre volums de poemes Entre les seves comèdies més reeixides hi ha De wederzijdsch huwelijksbedrog ‘Engany matrimonial recíproc’, 1712-14 i Wistkunstenaars ‘Artista del saber’, 1715

Fundà el cercle literari Zielony Balonik 1905 Amb Studia i szkice z literatury francuskiej ‘Estudis i esquemes de literatura francesa’, 1920, Molière 1924, etc, rompé els cànons de la tradició simbolista Es destacà per les traduccions del francès

Traduí al castellà la tragèdia Merope , de Scipione Maffei, per a la qual escriví un “Discurso del traductor” on defensa la dramatúrgia neoclàssica i blasma el teatre barroc També traduí al català Es malalt imaginari de Molière ms 1469 BC

Calvinista Bossuet, amb qui polemitzà, el convertí al catolicisme el 1682 Escriví comèdies, comparades a les de Molière, primer en collaboració — Le concert ridicule 1689, Le grondeur 1691, Le muet 1693, etc— i després sol — L’important de cour 1694, etc—

Membre de la Comèdie Française 1915-27, es destacà en obres de Molière, Musset, Guitry, Pagnol, Anouilh, etc En el cinema interpretà, entre d’altres, els següents films La grande illusion 1937, L’assassin habite au 21 1942, Monsieur Vincent 1947, Les aristocrates 1955, etc

Capturat per corsaris i dut a Alger 1678, viatjà després 1681 per Europa fins a Lapònia Deixà interessants narracions de viatges Admirador de Molière, escriví nombroses comèdies, entre les quals Le joueur 1696 i Le légataire universel 1708, les dues millors, Le distrait 1697, Les folies amoureuses 1704, etc