Resultats de la cerca
Es mostren 162 resultats
baròmetre aneroide
Esquema de baròmetre aneroide
© Fototeca.cat
Física
Baròmetre l’element sensible del qual és una càpsula circular i plana completament tancada, on hom ha fet prèviament un cert buit.
Una cara de la càpsula és solidària del suport de l’aparell, mentre que l’altra cara resta sotmesa a la tensió mecànica d’una forta molla, que roman més o menys flexionada segons la força que la pressió atmosfèrica efectua sobre les cares de la càpsula La deformació de la molla és degudament transmesa per un joc de palanques a una agulla que dona indicació contínua de la pressió atmosfèrica En topografia, el baròmetre serveix per a treballs d’anivellació, car hom pot convertir les diferències de pressió en diferències d’altura
tancaporta
Construcció i obres públiques
Dispositiu que manté una porta tancada, sense necessitat de cap tanca, però que permet que pugui ésser oberta fàcilment en vèncer l’acció d’aquest dispositiu, el qual la torna a tancar en cessar la força que l’havia oberta o la mantenia oberta, sovint amortint el cop.
Els tancaportes poden ésser mecànics generalment de molla, hidràulics o pneumàtics
despertador
Tecnologia
Rellotge que a una hora predeterminada —fixable a voluntat— produeix un soroll penetrant amb la finalitat de despertar algú.
En el despertador de molla, el timbre és copejat per un martellet Els despertadors elèctrics van proveïts d’un timbre o un brunzidor que és connectat a l’hora que hom ha seleccionat
clavilla
Tecnologia
Peça cilíndrica o lleugerament cònica, d’acer aliat i de superfície rectificada i polida, que hom utilitza en molts dispositius o muntatges de mecànica fina per tal d’immobilitzar en sentit transversal dues o més peces superposades.
També hi ha clavilles amb el nucli buit i un tall de dalt a baix que fan molla quan hom les introdueix en llur allotjament Rep també el nom de claveta , passador o piu
reverberació artificial
Electroacústica
Efecte que hom introdueix en un senyal d’àudio, mitjançant dispositius i circuits especials, per tal d’imitar més o menys perfectament la reverberació natural.
N'hi ha diversos sistemes, com ara una cambra tancada amb un micròfon i un altaveu o una molla excitada per un extrem i una bobina receptora a l’altre el més perfecte consisteix en un magnetòfon amb diversos caps reproductors, convenientment desplaçats
bolígraf
bolígraf
(CC0)
Tecnologia
Estri manual emprat per a escriure, proveït d’un dipòsit de tinta viscosa tancat en un extrem per una bola d’acer i de menys d’un mil.límetre de diàmetre, la qual, en ésser premuda i rodar sobre la superfície on hom escriu, deixa passar la tinta, surt del dipòsit i mulla la part exterior de la bola.
Una gran part dels bolígrafs tenen un dispositiu que permet de treure a voluntat de la seva funda l’extrem que conté la bola, i que consta d’un pitjador que desplaça el dipòsit cap enfora i d’una molla que actua en un sentit contari
rellotge mecànic
Esquema d’un rellotge mecànic de pèndola: òrgan motriu (1, pes; 2, corda; 3, barrilet; 4, cadell; 5, roda de cadell): Òrgan de transmissió : (6, roda de barrilet; 7, roda de temps; 8, roda de centre; 9, roda de primera; 10, pinyó de minuts; 11, roda de minuteria; 12, roda d’hores); escapament (13, roda d’escapament; 14, àncora); òrgan regulador (pèndola); (15, llentia; 16, femella d’afinació; 17, tija; 18, suspensió de làmina flexible)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Rellotge proveït d’una base de temps integrada per un oscil·lador mecànic (foliot, pèndola, volant).
L’oscillador constitueix l’òrgan regulador que ha d’ésser complementat per un òrgan motor pes o molla que forneix la força necessària per al funcionament del rellotge, un òrgan de transmissió engranatges i un òrgan de compte i de manteniment de les oscillacions del regulador anomenat escapament
rellotge de pla inclinat
Tecnologia
Rellotge originari del segle XVII que consisteix en un mecanisme de rellotgeria tancat en una caixa cilíndrica situada damunt d’una petita rampa o pla inclinat.
No és fornit de molla motriu, sinó que el manté en moviment el seu propi pes, mentre es va desplaçant des del punt més alt de la rampa fins al més baix Quan arriba en aquest punt cal tornar-lo a situar en el punt més alt, la qual cosa equival a “donar-li corda”
antiretorn
Vàlvula antiretorn
© Fototeca.cat
Física
Vàlvula que, interposada a un conducte pel qual circula un fluid, permet el pas d’aquest en un sentit, però no en el contrari.
L’element que assegura aquesta funció és l’obturador, peça mòbil que el corrent del fluid fa separar del seu assentament quan hi incideix en el sentit de pas lliure, i l’hi fa aplicar quan hi incideix en el sentit contrari Sovint, una molla fa tancar la vàlvula quan no hi passa cap corrent
Carme Albaigés Sans
Esport general
Artista plàstica.
Participà en certàmens relacionats amb l’art i l’esport com les biennals del Futbol Club Barcelona 1985, 1987 Entre les seves obres més destacades cal esmentar L’Esforç , Lluita lliure , El salt , Dalt la molla , La contradicció , La via , Derrotat i El ciclista , que fou exposada a la seu del Comitè Olímpic Internacional a Lausana