Resultats de la cerca

Al llarg dels segles XI i XII, i fins a temps força recents segle XIX, la forja del ferro a casa nostra assolí nivells de qualitat considerable Les comarques del Vallespir i del Conflent i, en general, les conques dels rius Tet i Tec eren riques en meners, d’on s’extreia el mineral de ferro Foren importants les mines de Reiners, la Bastida, Riuferrer, Cortsaví, Espirà, Vernet, Fillols, Saorra i Taurinyà, entre d’altres Actualment són exhaurides Només resten en explotació les no gaire conegudes mines de Vetera al Canigó D’altra banda, per elaborar aquest mineral de ferro sorgiren…

Alta Cerdanya Bolquera Castell de Bolquera Èguet Castell d’Èguet Eina Castell d’Eina Enveig Castell d’Enveig Font-romeu Castell de Vià La Guingueta d’Ix Casal o palau comtal d’Ix Llo Castell de Llo Torre de Vaquero Castell vell de Llo Montlluís Castell d’Ovança Naüja Força de Naüja Porta Castell de Querol Portè Castell de la Torre Cerdana Sallagosa Força de Ro Sant Pere dels Forcats Castell de Riufred La Tor de Querol Torre de Querol Baixa Cerdanya Alp La Torrassa Bellver de Cerdanya Castell i vila de Bellver de Cerdanya Castell de Talló Castell de Pi Torre o casa forta de Cadell…

Fins el 1344 depenia de la parròquia del Quer Foradat, i després, de la d’Estana

Situat al vessant nord de la serra del Cadí, sota el pas dels Gosolans, al Parc Natural del Cadí-Moixeró, a 2020 m d’altitud Es tracta d’un edifici construït per ICONA propietat del municipi de MontellàiMartinet que fou cedit a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC el 1976 amb motiu del centenari de l’excursionisme català i s’inaugurà el 24 d’octubre d’aquell mateix any El seu emplaçament és proper a les restes del refugi Cèsar August Torras que fou propietat del Centre Excursionista de Catalunya CEC Té una capacitat de…

Té la capçalera entre el pic d’Engaït Encamp, Andorra, la portella Blanca d’Andorra i la serra de l’Esquella Lles, Baixa Cerdanya D’orientació general N-S, forma la vall de la Llosa , de fons planer, pel seu origen glacial, que davalla fins a uns 1 600-1 500 m alt molí de Viliella, on la vall esdevé purament fluvial amb el tàlveg angulós, bé que emplenat pels alluvions Després de passar entre Viliella i Coborriu de la Llosa, alimenta una canalització que rega prats de Prullans, i entre aquest municipi i el de Lles serveix de límit fins a l’…