Resultats de la cerca

La seva església Sant Pau depenia de la parròquia de Montlleó Era de la senyoria del comte d’Erill

El poble de Briançó es troba dalt d’un petit turó situat a la banda dreta del torrent del Prat, que 1 km després va a parar al riu d’Ondara El castell del lloc té una història molt unida als castells de Montlleó i Pomar Aquesta fortalesa és documentada per primera vegada l’any 1101, en què Geribert Hug i la seva muller cediren els castells de Montlleó, Briançó i Pomar al bisbe de Vic Guillem Berenguer El 1113 féu testament el que devia ésser el castlà del castell, Ramon Tedbal, que deixà a la seva filla Adalenda el castell de Briançó amb el puig on s’assentava així…

És situat a l’esquerra del riu de Montlleó, límit entre Aragó i el País Valencià, vora l’antic castell del Boi Alt Maestrat

És drenada pel barranc del Forcall, que davalla del cim de la Nevera 1195 m alt i s’uneix al riu de Montlleó, per la dreta És, en part, coberta per l’important bosc d’Usera

És situat entre els rius de Vilamalefa i de Montlleó, al límit amb l’Alt Millars i l’Alcalatén Havia estat comprès al s XIII dins els primers límits del Regne de València fixats per Jaume I

Els Timor havien estat castlans del castell de Queralt i, en obtenir-ne el domini ple passaren a cognomenar-se de Queralt El primer personatge conegut és Alarig , el qual cedí al seu fill Ramon I, en alou, els llocs de Figuerola i Guialmons i, en feu, els de Timor, les Coromines, Rubinat, Ondara, Pontils i Aguiló Un altre fill fou Pere I de Queralt , possiblement castlà de Queralt i després monjo de Poblet Ramon I de Timor mort el 1147 dividí les possessions entre els fills Figuerola i Timor a Guillem I de Timor , Pontils i Guialmons a Ramon de Timor Guillem II de Timor mort el 1204 obtingué…

De la seva església parroquial Santa Maria depèn la de les Ventoses L’antic castell de Pradell és anterior al s XV, molt reformat el 1738, que fou convertit en lloc de residència La jurisdicció pertanyia, en 1365-70, a Arnau de Riu-de-set el 1381 n'era senyor Simó de Torres i, més endavant, la jurisdicció pertanyia als Montlleó i, finalment, als Margalef

No es tenen referències documentals anteriors al 1300 sobre aquesta església, bé que el lloc i el castell de Pomar són coneguts des de l’any 1101 Era sufragània de Santa Maria de Montlleó i així ho recull la visita pastoral del bisbe Antoni Pasqual del 1685 Tot i la seva aparença, l’església actual, a mig vessant del turó on hi ha el poble de Pomar, no és un edifici romànic Va pertànyer al bisbat de Vic fins l’any 1957

Paborde de València i sagristà de Vic Amic de Joan Boscà , assistia vers el 1540 assíduament a les tertúlies literàries que aquest sostenia a Barcelona A causa d’un altercat a Alger amb mossèn Montlleó, foren portats a galeres i a Barcelona feren les paus per la intervenció del lloctinent Francesc de Borja 1542 El poeta Gutierre de Cetina li dirigí una epístola en vers sobre les seves activitats amoroses El 1544 intervingué en la reorganització de l’estudi general de Barcelona i en el nomenament de catedràtic

Senyor de Queralt Pere II de Queralt Fill d’Arnau de Timor i de Ramona Participà a la conquesta de València Es casà amb Berenguera de Cervelló i adquirí d’aquesta família el castell d’Aguiló 1240 Ja vidu, es féu templer 1257, havent dividit el patrimoni entre els fills a Pere III, Queralt, Santa Coloma, Figuerola, etc a Berenguer, Timor —recuperat del seu cosí Guillem—, Montlleó, Sant Antolí, etc Fou comanador de Montsó i lloctinent del mestre del Temple a Aragó i Catalunya Pel seu valor en les gestes bèlliques fou protagonista de la llegenda anomenada del Cor de Roure , segons…