Resultats de la cerca

Fill d’una família humil de llauradors, ingressà a la Companyia de Jesús i s’embarcà per primera vegada cap a Amèrica a divuit anys com a missioner Durant trenta-vuit anys, i exceptuant un curt viatge a València, Madrid i Roma, romangué a les missions del riu Orinoco, de les quals fou nomenat superior Fou qualificador i consultor del Tribunal de la Inquisició de Cartagena d’Índies, examinador sinodal d’aquell bisbat, viceprovincial i, per acabar, procurador de la vastíssima província que comprenia les conques dels rius Orinoco, Meta i Casanare Exercint aquests càrrecs, fou un dels firmants,…

Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere i es diplomà, el 1929, a l’Escola Normal de Mestres Se centrà en Fra Juníper Serra Collaborà en les publicacions Apostol y Civilizador , Franciscan Annals i El Heraldo de Cristo Fou membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià, de Palma membre fundador de l’Associació d’Amics de Juníper Serra, i promotor i director, des del 1959, del Museu i Centre d’Estudis Juníper Serra El 1973 li fou concedida la creu d’Alfons X el Savi Té un carrer dedicat, a Petra De la seva bibliografia destaquen Petra Junípero Serra 1931 Fray Junípero Serra, el…

Fou catedràtic de retòrica del Seminari Conciliar de Sant Pere 1835, professor d’humanitats de l’Institut Balear 1836-40 i 1842-52 i professor de teologia i retòrica a la Universitat Literària Balear 1840-42 El 1852 aconseguí plaça com a canonge a Sogorb, on romangué fins a la seva mort Pel que fa a la seva tasca com a investigador, collaborà amb Joaquim Maria Bover en l’edició de la Historia general del Reino de Mallorca 1840-41 El 1844 fou vocal de la Diputació Arqueològica de les Illes Balears Elaborà diferents opuscles manuscrits i sermons Publicà, entre d’altres, Compendio del arte de…

Llicenciat en belles arts 1971 Fou coeditor de Neon de Suro  1975-82, publicació transgressora que renovà el panorama artístic i cultural de la dècada dels setanta a Mallorca A més de pintor, destaca com a poeta visual, amb una obra iconogràfica amb elements del món del còmic i també el collage Des del 1976 ha exposat la seva obra pictoricoliterària amb mostres com Neon de suro Palma 1976 Lund —Suècia— 1978 París 1979 Milà 1981, Malgrat Palma 1979, Tramesa postal Barcelona 1980 Bilbao 1981, Libros de artistas Madrid 1982, Poesia experimental catalana Barcelona 1993, entre moltes altres En…

Fou doctor en teologia i estudiós de la geografia i l’astronomia Beneficiat de la seu de Mallorca, fou catedràtic del seminari de Palma 1835, de l’Institut Balear 1836-40, de la restaurada Universitat Literària 1840-42 i de nou de l’Institut El 1852 aconseguí una canongia a Sogorb Publicà diversos discursos acadèmics, un interessant Compendio del arte de hablar y componer en prosa y verso y tratado del romanticismo 1837, que inclou un resum de literatura catalana, i Noticias del país relativas a la nueva Universidad Literaria Balear 1841 Publicà la peça escolar de teatre musical Melodrama…

D’estament noble, es doctorà en dret Durant la guerra de Successió, en la qual fou filipista, ocupà el càrrec d’auditor i de jutge de béns confiscats per la Inquisició També fou advocat major de l’Ajuntament de Ciutat, jurat 1715, jutge de pariatge 1725 i d’apellació 1740 Pel que fa a la seva tasca com a historiador, el 1717 fou nomenat cronista general del Regne de Mallorca i, poc després, membre honorari de la Real Academia de la Historia de Madrid És autor d’una Historia general del reino de Mallorca 1723, que aporta diverses notícies sobre el regnat de Felip V, i que no s’…

Cançó nova , 1705 BC Josep Moragues i Mas era fill d’una família pagesa benestant, propietària del mas Moragues del municipi i antiga parròquia de Sant Hilari Sacalm Nascut el 1669, es casà amb Cecília de Regàs el 1693 i en segones núpcies amb Magdalena de Giralt el 1710 Des de jove es dedicà plenament a l’explotació de les seves terres La guerra amb França l’apartà dels afers econòmics i domèstics propis de la seva condició de pagès Les repetides invasions i el pillatge de les tropes de Lluís XIV el portaren a prendre la decisió d’enquadrar-se en les lleves promogudes pel veguer de Vic,…

El general Josep Moragues és executat sense honors militars, aplicant-se-li el càstig reservat als traïdors arrossegat viu pels carrers, decapitat i esquarterat La seva calavera fou penjada en una gàbia de ferro al portal de Mar de Barcelona, com a escarn públic de l'alta oficialitat austriacista El cap de Moragues no en fou retirat fins al cap de dotze anys, arran de la pau definitiva entre Felip V i Carles III a Viena el 1725

Sepulcre de l’arquebisbe Lope Fernández de Luna, de l’escultor barceloní Pere Moragues, a la seu de Saragossa