Resultats de la cerca

Les tropes espanyoles, que, comandades per Benito San Juan, havien pres posicions al coll de Somosierra per barrar la marxa de Napoleó cap a Madrid, foren batudes per les tropes franceses del general Senarmont La victòria dels francesos els deixà el pas franc a Madrid, on entraren el 2 de desembre

Seguí la fortuna de la seva muller com a príncep consort de Lucca i Piombino 1805 i, més tard, gran duc consort de Toscana, bé que sempre a segon terme, sense intervenir en el govern A la caiguda de Napoleó acompanyà Elisa a Bohèmia i a Trieste morta ella 1820, tornà a Itàlia

Envaït el territori pels francesos 1796, restà establerta la monarquia 1801 amb Lluís I de Borbó, duc de Parma, nebot de la reina d’Espanya, Maria Lluïsa A més, fou atorgada a França la part de l’illa d’Elba que pertanyia a l’antic ducat i fou annexat al nou regne el principat de Piombino, que poc després fou canviat pels Presidis de Toscana Lluís I, en morir 1803, fou succeït per la seva muller, Maria Lluïsa, regent de l’hereu Lluís II, i el seu govern permeté l’asil als enemics de França, la qual cosa irrità Napoleó, que abolí la monarquia tractat de Fontainebleau, octubre del…

Originàriament destinat a l’advocacia, passà a ésser oficial, i durant la república fou diputat de Còrsega al consell dels Cinc-cents i ambaixador a Roma 1797 Contribuí a preparar el cop d’estat del 18 de brumari Nomenat príncep imperial en constituir-se l’imperi napoleònic, Napoleó li oferí la corona de Nàpols, on combaté el feudalisme encara imperant Més tard, li oferí la d’Espanya tot seguit, però, n'hagué de fugir, l’endemà mateix de la batalla de Bailèn Napoleó l’hi tornà a posar, bé que sota les seves ordres Mancat d’acceptació popular i incapaç de fer cara a la difícil situació de…

Aquest la casà 1802 amb el seu germà Lluís per adoptar llur successió, i el 1806 els nomenà reis d’Holanda Llur tercer fill esdevingué l’emperador Napoleó III de França

Als Països Catalans, la trajectòria de la guerra fou marginal al Principat i al País Valencià, i encara més a les Balears, on, gràcies a l’ajut de la flota anglesa, no es produí la invasió napoleònica Menorca i, sobretot, Mallorca foren refugi dels resistents catalans i valencians i alhora una bona font de recursos frumentaris i militars, especialment al principi de la guerra La penetració francesa als Països Catalans es produí com a conseqüència del tractat de Fontainebleau 1807, que establia l’entrada de cossos d’exèrcit francesos per tal d’atacar Portugal Un d’aquests cossos, el del…

Només eren d’origen westfalià, però, Paderborn, Corvey, Ravensberg i Minden La capital fou Kassel El germà petit de Napoleó, Jeroni Bonaparte, en fou designat rei Jeroni I de Westfàlia Fou dividit en vuit departaments, segons el model francès, i hi fou promulgada una constitució, similar també a la francesa Formà part de la Confederació del Rin, i el 1809 s’hi produí un alçament antifrancès Desaparegué el 1813, després de les derrotes de Napoleó

Napoleó, que havia derrotat el mariscal prussià Blücher a Ligny, intentà de forçar les línies britàniques abans que aquestes rebessin els socors prussians i saxons Malgrat els esforços del militar francès Michel Ney, els britànics aconseguiren de resistir els atacs francesos fins a l’arribada de les tropes prussianes i saxones de Gebhard Leberecht Blücher, que provocaren la retirada de l’exèrcit francès La derrota de Waterloo significà la destrucció del poder militar francès, la fi de l’imperi dels Cent Dies i la caiguda definitiva de Napoleó Moviments estratègics…

Aquestes juntes provincials començaren a actuar espontàniament a causa del desprestigi de la Junta Suprema Central, constituïda a Madrid per l’abril del mateix any per Ferran VII La Junta de València proposà un pacte federatiu entre totes elles, i pel setembre del 1808 es reuniren a Aranjuez i formaren la nova entitat Pel desembre s’installà a Sevilla, on acordà la convocatòria de les antigues corts del regne, i pel gener del 1810 passà a Isla de León Cadis, on fou elegit un consell de Regència Subsistí fins a l’acabament de la guerra contra Napoleó

Els aliats s’agruparen en dues posicions Olmütz i Marburg entre les quals es trobava l’exèrcit francès Les condicions climatològiques i la intuïció del pla dels aliats permeteren la victòria de Napoleó Les baixes aliades foren molt superiors a les franceses Amb aquesta derrota finalitzà la Tercera Coalició, i Àustria signà l’humiliant tractat de Pressburg