Resultats de la cerca
Es mostren 172 resultats
Josep Ascènsio
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Gravador i pintor.
Professor d’arquitectura i gravat a l’Academia de las Nobles Artes de San Fernando, de Madrid Autor, entre altres obres, de nombroses làmines religioses i de 140 gravats en coure per a les Metamorfosis d’Ovidi
Guillem Nicolau
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Traductor, al servei de Pere III.
Era rector de Maella És el probable autor de la versió llatina conservada de les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona , acabada vers el 1372 Cap al 1390 feu també una interessant traducció al català de les Heroides d’Ovidi una part de la qual fou publicada el 1875 a La Renaixença , obra que suscità un gran interès entre el públic cortesà, entre els quals el rei Joan i la reina Violant, i que gaudí d’una enorme difusió al s XV Bibliografia Badia, L 1993 Tradició i modernitat als segles XIV i XV Estudis de cultura literària i lectures d’Ausiàs March València /…
,
Francesc Pi de la Serra i Valero
Música
Cantant català.
Vida Entrà als Setze Jutges el 1962, amb cançons iròniques Les corbates , influïdes per G Brassens i escrites inconfessadament per la seva tia Paulina Aviat incorporà elements jazzístics a la seva música, i el seu humor derivà cap a la sàtira i la denúncia L’home del carrer , Fariseus , fins a arribar a la brutalitat Spot , Fills de Buda Publicà alguns àlbums Triat i garbellat , 1971 No és possible el que visc , 1974, etc, on jugava hàbilment amb el llenguatge La cultura , Un dia gris a Madrís , fregant sovint el surrealisme Ulls tancats , La meva estrella Bon guitarrista i artista…
Isaac de Benserade
Literatura francesa
Poeta francès.
Superficial i refinat, aconseguí un gran èxit a les corts de Lluís XIII i Lluís XIV com a autor de poemes, tragèdies i lletres dels ballets per al rei Foren famosos el Sonnet d’Uranie 1650 i la traducció en vers de Les Metamorfosis d’Ovidi
Adela Maria Trepat i Massó
Lingüística i sociolingüística
Llatinista.
Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà amb un estudi sobre Lucreci Seguí estudis de filologia clàssica a Alemanya Treballà per a la Fundació Bernat Metge i, juntament amb Anna Maria de Saavedra i Macià , hi traduí les Heroides 1927 i les Metamorfosis 1930-32 d’Ovidi
Nicandre
Literatura
Poeta grec.
Ha estat confós amb un personatge homònim, fill d’Anaxàgores Se n'han conservat dos poemes didascàlics un sobre animals verinosos i un altre sobre els contraverins També li foren atribuïdes altres composicions diverses Geòrgiques, Prognòstics, Metamorfosis Potser alguns dels seus escrits foren la font de les Geòrgiques virgilianes i d’Ovidi
lar
Religions de Grècia i Roma
A la Roma antiga, cadascun dels déus protectors de la casa o de la llar, com a representació de les ànimes dels avantpassats.
Probablement d’origen etrusc, i nascuts, segons Ovidi, de la nimfa Lara i de Mercuri, tenien gairebé les mateixes atribucions d’aquest déu tutela de la llar i de la família, protecció a les cruïlles de camins Genis benignes, rebien culte domèstic, i un d’ells, el Lar familiaris , era considerat com una força generadora
Juan Cruz Varela
Literatura
Teatre
Poeta i dramaturg argentí.
S'inscriu de ple dins el corrent neoclàssic Coneixedor i admirador de l’antiguitat grecollatina, féu encertades traduccions d’Ovidi, Horaci i Virgili De les seves obres destaquen les tragèdies Dido —adaptació del llibre quart de l' Eneida — i Argia —imitació de VAlfieri— Com a poeta, cal recordar la seva composició Triunfo de Ituzaingó
priapeu
Literatura
Composició poètica grecollatina en honor del déu Príap.
D’origen religiós, perdé aviat aquest significat i adquirí un contingut artificiós i obscè Els carmina priapea foren introduïts en la literatura llatina pels noui poetae i hom en conserva alguns fragments de Catul, de Tibul, i una collecció de vuitanta poemes anònims, de l’època d’August algun dels quals ha estat atribuït a Ovidi
Sèmele
Mitologia
Divinitat grega, de natura terràqüia.
De possible origen traci, fou relacionada amb el culte de Dionís Segons el cicle tebà, era filla de Cadmos, fundador de Tebes, i d’Harmonia estimada per Zeus, esdevingué mare de Dionís Segons Eurípides, morí carbonitzada per Zeus Dionís la feu ressuscitar, i aleshores prengué el nom de Tiona El mite fou tractat per Ovidi i per Nonnos