Resultats de la cerca
Es mostren 10695 resultats
Paris Bordone
Pintura
Pintor italià.
Treballà, segons sembla, per als Fugger, a Augsburg, vers 1540-48 Bon colorista, és autor de Pescador tornant l’anell al dux 1525, Dafnis i Cloe , etc
Pierre Paris
Arqueologia
Arqueòleg, instal·lat a Madrid des del 1897, fou el primer director de la ‘‘Casa de Velázquez’’ (1928).
Féu diverses excavacions a la Península Belo, etc i tingué un paper molt destacat durant les primeres etapes de la descoberta arqueològica dels ibers Essai sur l’art et l’industrie de l’Espagne primitive 1903-04 Adquirí 1897 la Dama d'Elx per al Musée du Louvre
Joan París
Música
Cristianisme
Músic i eclesiàstic.
En acabar els estudis de música, es dedicà a la composició Marxà a Cuba i s’establí a Santiago Fou, durant 40 anys, mestre de capella de la catedral d’aquesta ciutat Fou el promotor i introductor, de la música de Beethoven al país i considerat un gran coneixedor, i difusor de les obres de Pergolesi, Porpora, Cimarosa, Haydn i Cherubini Exercí també com a professor de piano i es destacà com a organitzador de concerts Dins de la seva obra cal destacar composicions com Tres misas , Introito , Salmo , Lección primera de difuntos , Oficio de difuntos , alguns motets i nadales
música de París
Música
Música desenvolupada a París.
L’any 52 aC els romans ocuparen l’illa Lutècia del Sena, habitada per la tribu dels parisii Aquesta illa, al final del segle III rebé les primeres onades d’invasors bàrbars i fou fortificada Capital del regne franc de Clodoveu i centre religiós important, París fou abandonada per la dinastia carolíngia, però recuperà la capitalitat amb els Capet Les primeres notícies musicals són del segle XI i es refereixen a la presència d’escoles de música a Notre-Dame, Saint-Victor i Sainte-Geneviève, i també a les representacions de misteris a la Confrérie de la Passion Cap al final del segle XII es…
Dionís de París
Cristianisme
Primer bisbe de París.
Predicà el cristianisme per la Gàllia i fou martiritzat amb Rústic i Eleuteri foren tots enterrats al lloc on després fou bastida l’abadia de Saint-Denis, a París La seva festa se celebra el 9 d’octubre
Carles Gasset París

Carles Gasset París
Federació Espanyola de Patinatge
Patinatge
Patinador artístic.
Format al Club Hoquei Cerdanyola, destacà en categories inferiors guanyant el Campionat d’Espanya júnior i aconseguint la tercera plaça tant en el Campionat d’Europa com en el Campionat del món júnior L’any 2005 debutà en categoria sènior Guanyà el Campionat d’Espanya 2005, 2008, 2009, 2011 i fou subcampió 2006, 2007 Guanyà la medalla d’or en els Jocs Mundials 2009, la medalla de plata 2008, 2009 i la de bronze 2007 al Campionat del Món i es proclamà campió d’Europa 2007, 2009 i subcampió en tres ocasions 2005, 2006, 2011 El 2007 fitxà pel Club Patinatge Artístic Ripollet i el 2010, després d…
Comuna de París
Història
Insurrecció revolucionària haguda a París del 18 de març al 28 de maig de 1871.
S'inicià quan Thiers, nomenat cap del poder executiu per l’assemblea nacional de Bordeus, intentà de desarmar la guàrdia nacional de París assetjada per l’exèrcit prussià de Bismarck, intent en què no reeixí, i hagué de fugir a Versalles deixant la ciutat a les mans d’aquella milícia popular Ultra el comitè central de la guàrdia nacional, els grups revolucionaris de París eren fonamentalment els jacobins, els blanquistes i els obrers internacionalistes aquests, amb proudhonians, partidaris de Varlin i una minoria marxista l’efervescència de la capital després del 4 de setembre de 1870, en…
Àngel París Raduà

Àngel París Raduà (a l’esquerra, amb el seu germà Joan)
MUNDO DEPORTIVO / BIARNES
Ciclisme
Ciclista de carretera i mecànic.
El 1948 guanyà la cursa de Pneumàtics Galindo i el 1949 el Trofeu Martín amb la Unió Ciclista Terrassa El 1955 fou tercer al Gran Premi de Catalunya Posteriorment exercí de mecànic en diferents equips professionals
Comuna de París
Història
Administració revolucionària de París (1789-95).
A partir del 14 de juliol de 1789 substituí el cos municipal i fou presidida per Bailly fou constituïda legalment el 21 de maig de 1790 a base de membres elegits per les 48 seccions de la capital La Comuna insurreccional 9 d’agost de 1792, no sotmesa a cap llei i dominada successivament per jacobins i hebertistes, esdevingué el veritable motor de la revolució i imposà la voluntat del poble treballador parisenc tant a l’assemblea nacional com, mitjançant comissaris delegats, als departaments insurrecció del 10 d’agost, proscripció dels girondins, primeres mesures terroristes, matances de…