Resultats de la cerca
Es mostren 266 resultats
Alberto Arbasino
Literatura italiana
Escriptor italià.
Estudià dret a Pavia i a Milà i, després, s’installà a Roma Publicà, entre d’altres, les següents novelles Le piccole vacanze 1957, L’Anonimo lombardo 1959, Fratelli d’Italia 1963, Super Eliogabalo 1969, Il principe costante 1972, La Belle di Lodi 1972, i els llibres d’assaig Parigi o cara 1961, La maleducazione teatrale 1966 i La Vita bassa 2008
Giovanni Antonio Amadeo
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor italià.
De molt jove intervingué ja al claustre petit de la cartoixa de Pavia 1466, on es definí el seu estil La seva obra més personal la féu a Bèrgam Cappella Colleone, 1472-76, alternant-la amb la decoració de la façana de l’església de la cartoixa de Pavia 1475 Cap al 1500 treballà en les obres de la catedral de Milà L’estil d’Amadeo és caracteritzat pel seu decorativisme, típic de l’escola llombarda els seus ornaments en baix relleu inscrits en superfícies geomètriques regulars són l’origen de l’estil que es conrearia a Castella al començament del segle XVI amb el nom…
Magnus Felix Ennodi
Literatura
Escriptor llatí.
Fou mestre de retòrica a Milà i bisbe de Pavia En ocasió del cisma acacià, anà a Constantinoble per tal d’establir un acord entre Roma i l’Església grega La seva obra comprèn 297 cartes i una sèrie de petits tractats la Vita d’Epifani, bisbe de Pavia, un Libellus adversus eos qui contra synodum scribere praesumpserunt , un panegíric de Teodoric, l' Eucharisticum de vita sua i les Dictiones, discursos d’argument divers Els seus poemes demostren habilitat poètica i retòrica i una combinació de cultura cristiana i pagana, característica de la seva obra
Lanfranc
Cristianisme
Abat benedictí i arquebisbe de Canterbury.
Advocat a Pavia, se n'anà a França 1035 i ingressà al monestir de Bec 1042, en fou abat i mestrescola i hi obrí una escola de teologia, que esdevingué famosa Polemitzà contra Berenguer de Tours sobre l’eucaristia El seu amic Guillem el Conqueridor el féu abat de Sant Esteve de Caen 1060 i arquebisbe de Canterbury, un cop conquerida Anglaterra Creat 1072 primat d’Anglaterra, amb l’oposició del bisbe de York, es convertí en virrei o governador del país en les absències de Guillem el Conqueridor, i restaurà la disciplina de l’església anglonormanda Fou més home d’acció que no pas…
Gerolamo Cardano
Esoterisme
Matemàtiques
Medicina
Metge, matemàtic i astròleg italià.
Es llicencià en medicina a Pàdua 1526 i residí des del 1532 a Milà, on fou professor de matemàtiques i exercí de metge, professió que li donà renom europeu El 1541 fou nomenat catedràtic de medicina a Pavia, i el 1562, a Bolonya El 1570 fou empresonat, acusat d’heretgia, i fou obligat a abjurar privadament Com a matemàtic, formà part del grup renaixentista que fonamentà l’àlgebra simbòlica en Ars magna 1545 donà la solució de l’equació de tercer grau a partir de la fórmula de Tartaglia, i la de la de quart grau a partir de la fórmula del seu deixeble Ferrari en Liber de ludo…
Lazzaro Spallanzani

Lazaro Spallanzani
© Fototeca.cat
Biologia
Naturalista italià.
Demostrà la impossibilitat de la generació espontània després de nombrosos experiments i fou el primer a aconseguir la fecundació artificial en batracis i mamífers Des de la seva càtedra de la Universitat de Pavia, donà a conèixer noves i encertades idees sobre el mecanisme de la digestió i la circulació El 1767 publicà Saggio di osservazioni microscopiche relative al sistema della generazione dei signore Needham e Buffon
Facino Cane
Història
Condottiere italià.
De família gibellina, fou soldat a sou dels Scaligeri, dels Carraresi i del duc de Milà, Gian Galeazzo Visconti, successivament Es distingí en la presa de Bolonya 1397, al servei de Visconti, que li atorgà les senyories de Castagnole, Monferrato i San Martino En morir el duc 1402, es rebellà contra els Visconti i els prengué Alessandria 1403, Piacenza 1406 i Pavia 1410, i obtingué el títol de comte
Baldo degli Ubaldi
Història del dret
Jurista italià, deixeble de Bartolo da Sassoferrato i de Federico Petrucci.
Membre destacat de l’escola dels glossadors, professà a Perusa, a Bolonya, a Pisa, a Pàdua i a Pavia Ocupà càrrecs públics importants i assessorà el papa en diverses ocasions Entre les seves obres, impreses al segle XV, destaquen els comentaris al Corpus iuris civilis , al Liber Feudorum i als primers llibres de les Decretals És un dels autors esmentats amb més freqüència pels expositors antics del dret català
Pietro Tamburini
Cristianisme
Jansenista italià.
Sacerdot 1760, prefecte d’estudis del collegi irlandès de Roma 1763 i de l’austrohongarès, es traslladà a Pavia 1781, on ensenyà ètica Vinculat a l’església jansenista d’Utrecht i representant principal del jansenisme a Itàlia, preparà, dirigí i divulgà el sínode de Pistoia 1786, on exposà també la seva disciplina jurisdiccionalista Políticament es troba a cavall entre l’absolutisme i el republicanisme Més que original, fou divulgador fecund, com ho mostren els 41 volums de les seves obres
Camillo Golgi

Camillo Golgi
Biologia
Històleg italià.
Fou professor d’anatomia a les facultats de medicina de Torí i Siena, i d’histologia i de patologia general a la de Pavia Féu estudis microscòpics del teixit nerviós impregnat per bicromat potàssic i nitrat d’argent, i aquest mètode li permeté de fer importants descobriments al protoplasma cellular El 1886 publicà a Milà la seva obra cabdal, Sulla fina anatomia degli organi centrali del sistema nervoso És autor també de monografies molt importants sobre la medulla espinal, el cerebel i els agents de la malària El 1906 fou distingit, conjuntament amb Ramón y Cajal, amb el premi Nobel de…