Resultats de la cerca
Es mostren 169 resultats
Adalard
Història
Cristianisme
Abat de Corbie, conseller de Carlemany i de Lluís el Piadós; aquest el bandejà perquè el cregué implicat en la rebel·lió (817) de Bernat, rei d’Itàlia, però fou admès novament al consell de Lluís (822).
La seva festa se celebra el 2 de gener
Jacques Boucher de Crèvecoeur de Pertes
Paleontologia
Arqueologia
Prehistòria
Prehistoriador, arqueòleg i paleontòleg francès, conegut generalment per Boucher de Pertes, considerat un dels fundadors de la prehistòria.
Autodidacte, amb coneixements sòlids de geologia, s’interessà per l’arqueologia i defensà l’existència de l’home quaternari, contra l’opinió de tots els savis contemporanis Aconseguí de descobrir, prop d’Abbeville, una mandíbula humana de tipus molt primitiu i diversos instruments de sílex 1844 més endavant descobrí altres materials lítics dins nivells geològics indiscutiblement quaternaris Publicà diverses obres, entre les quals destaquen De la création essai sur l’origine et la progression des êtres 1838-41 i Antiquités celtiques et antédiluviennes 1857
Jean-Jacques Rousseau
Filosofia
Literatura francesa
Escriptor i filòsof suís en llengua francesa.
Del 1728 al 1740 visqué a Chambéry sota la protecció de la baronessa de Warens, la qual influí en la seva conversió al catolicisme, bé que el 1754 tornà amb els calvinistes Preceptor a Lió, el 1742 arribà a París, on es relacionà amb els enciclopedistes i tingué cinc fills de Thérèse Lavasseur Es donà a conèixer amb l’obtenció del premi que l’Acadèmia de Dijon atorgà, el 1750, al seu Discours sur les sciences et les arts , en què refusava l’optimisme dels enciclopedistes, confiats en la força de progrés de la cultura, i afirmava que les arts i les ciències no sols no han contribuït a la…
Émile Desplanque
Historiografia catalana
Historiador i arxiver.
Vida i obra Successor de JA Brutails, fou l’arxiver departamental a Perpinyà del 1889 al 1897 Participà activament en l’organització dels fons arxivístics nord-catalans, en collaboració amb JA Brutails i B Palustre, cosa que li permeté publicar inventaris detallats i de qualitat arxius municipals de Tuïr, 1896, i arxius departamentals de l’Antic Règim, 1904 Com a bon coneixedor de fons inèdits, escriví diversos estudis extensos sobre la ciutat de Perpinyà en època medieval “Recherche sur la dette et les emprunts de la ville de Perpignan”, SASL 1891 “Pour la topographie ancienne de Perpignan,…
Francis Pierre
Música
Arpista francès.
Fou alumne de Lily Laskine al Conservatori de París Es diplomà el 1950 amb un primer premi en arpa i es perfeccionà amb Pierre Jamet Membre fundador de l’Orquestra de París 1967, destacà fonamentalment per les interpretacions de música contemporània, sovint com a membre de formacions com le Domaine Musical, Ars Nova i Musique Vivante També actuà com a solista en festivals de música contemporània -entre d’altres, els de Darmstadt i Donaueschingen- i en altres festivals, com el Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença o el Festival de Varsòvia El 1972 fundà el Trio Debussy Estrenà…
Catherine Michel
Música
Arpista francesa.
Estudià al Conservatori de París, on fou alumna de Pierre Jamet Es diplomà quan només tenia quinze anys amb un primer premi en arpa El 1970 obtingué el segon premi del Concurs d’Israel i la medalla d’or del Concurs Marcel Tournier Durant set anys fou membre de l’Orquestra Nacional de França El 1977 s’establí a Hamburg com a professora del conservatori fins el 1980 i solista de la Norddeutscherundfunk Orchestra Novament a París, on des del 1981 és professora a l’École Normale de Musique, el 1982 ingressà com a solista a l’orquestra de l’Òpera Alhora ha ensenyat també a Detmold 1996-2000 i…
Maurice Hasson
Música
Violinista francès.
Estudià al Conservatori de París, on fou alumne de L Talluel, J Benvenuti i J Calvet Es perfeccionà amb Henryk Szeryng Del 1960 al 1967 fou professor a l’Escola de Música de la Universitat de Los Andes Mérida, Veneçuela i posteriorment a l’Escola de Música de Caracas Des del 1973 resideix a Londres L’any 1978 debutà als EUA amb un concert amb l’Orquestra de Cleveland Des del 1986 és professor de la Royal Academy of Music de Londres La seva carrera de concertista internacional l’ha portat a Israel, Europa, l’Amèrica del Sud, els Estats Units, Austràlia, Nova Zelanda i Hong Kong La seva…
Nicolas-Antoine Lebègue
Música
Compositor, organista i clavicembalista francès.
D’origen humil, rebé la primera educació musical a Laon, probablement a càrrec del seu oncle, un músic local Fou organista a Saint-Merry París des del 1664 i organista del rei des del 1678 En la seva època assolí un èxit considerable com a compositor, com ho palesen les nombroses reimpressions de les seves obres per a clavicèmbal També fou molt conegut pel seu coneixement i pràctica de l’art de l’orgueneria Fou així mateix un prestigiós i influent professor d’orgue, que tingué com a deixebles N de Grigny, F Dagincour i JN Geoffroy De la seva producció musical es conserven un volum de motets i…
Jean-Joseph Vadé
Música
Dramaturg i compositor francès.
Funcionari de la hisenda pública, el 1745 es traslladà a París per exigències del càrrec, la qual cosa li permeté donar a conèixer les seves obres literàries, que escrivia per afició Malgrat un debut fallit a la Comédie Française 1749, el 1752 obtingué un gran èxit amb l' opéra-comique La Fileuse , gènere en què obtingué una gran popularitat, en part perquè conreava l’anomenat genre poissard 'gènere peixeter', faceciós i que recollia el llenguatge popular Sovint compongué la música de les seves obres, que normalment eren variacions sobre melodies populars Escriví, també, el llibret de l’òpera…
Joan Calví
Música
Teòleg i reformador protestant francès.
El seu nom original era Jean Cauvin, que ell llatinitzà en Calvinus Estudià filosofia a la Universitat de París, es llicencià en dret a la de Bourges i es doctorà a Orleans Durant els seus anys de formació entrà en contacte amb diversos teòlegs reformadors Les seves conviccions reformistes el forçaren a buscar refugi a Basilea el 1535 En aquesta ciutat suïssa ultimà i publicà la primera edició del seu influent tractat Christianæ religionis institutio 1536 Un cop establert a Ginebra, el 1537 començà a collaborar amb el reformador Guillaume Farel en l’organització d’una nova església…