Resultats de la cerca

Amic de joventut i collaborador d’Antoni Gaudí, esdevingué l’ajudant essencial en l’obra de la Sagrada Família, on era cap de l’equip d’escultors, i feu, dins l’extremat realisme exigit per l’arquitecte, diverses obres, moltes de les quals emmotllades de models naturals El seu fill Joan Matamala i Flotats Gràcia 1893 ― Barcelona 1977, net i deixeble de l’escultor Joan Flotats, es formà també a Llotja 1910 Treballà d’aprenent a l’obrador del temple de la Sagrada Família, i en morir el seu pare acabà la part escultòrica de la façana del Naixement Sobresortí com a retratista, i feu exposicions…

Membre de la Real Academia de la Historia 1955, de la de Bellas Artes de San Fernando 1959 i de la de Bones Lletres de Barcelona 1946, fou impulsor de la cultura tortosina durant la postguerra El 1948 veié impreses dues obres seves El Real Monasterio de Santa María de la Rápita, de la sagrada y soberana milicia hospitalaria de San Juan de Jerusalén orden de Malta Monografía histórica i El Valle de Cardó Monografía histórica reeditada en facsímil l’any 2000 Collaborà amb la premsa local, i els seus articles apareguts en La Zuda 1926-33 foren compilats en el llibre Llinatges tortosins 1980 El…

Donzell i després cavaller, era fill del ciutadà de Tortosa Pere Joan Despuig i besnebot del cardenal Ausiàs Despuig i del mestre de Montesa Bernat Despuig Procurador de Tortosa el 1548, l’any següent fou procurador general de la baronia de Carles i Alfara, per la ciutat de Tortosa, per a judicar les causes de la baronia dins la ciutat Casat el 1530 amb Marianna Curto, tingué tres filles, una de les quals es casà amb Anníbal Aldana, fill de l’heroi de Pavia Joan Aldana És autor de L os colloquis de la insigne ciutat de Tortosa , que el 1557 dedicà al comte d’Aitona Francesc de Montcada, l’…

En el camp docent, que exercí en l’ensenyament secundari i a la Universitat de Vic, publicà als anys vuitanta amb G Casals, N Cot, M Llanas i L Soldevila manuals de llengua Nexe i literatura Solc , a més d’una antologia literària Garba i d’edicions de textos amb finalitat didàctica, que tingueren una àmplia difusió Codirector de diferents colleccions editorials, “El Garbelli, “Textuale, com a investigador s’ha centrat en la literatura dels segles XIX i XX Es doctorà amb una edició crítica del volum Pàtria , de Verdaguer publicada el 2002, autor a qui ha dedicat nombrosos estudis,…

De professió pèrit mercantil, fou docent a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona i a l’Escola de Periodisme de l’Església El 1958 impulsà el centre de producció de Televisión Española  a Miramar Barcelona, on fou successivament cap de realització, cap de programes i director de la primera i la segona cadenes, i hi dirigí també alguns programes Al final de la dècada de 1960 abandonà RTVE i passà a la premsa escrita, primer com a director de Diario Femenino 1968, que el 1974 convertí en Mundo Diario , el qual dirigí fins el tancament 1981 Assessor de premsa de diverses entitats i empreses…