Resultats de la cerca

Fill i deixeble de Nicola Pisano, treballà com a collaborador seu en la trona de la catedral de Siena 1265-69 i en la Fontana Maggiore de Perusa 1278 Entre el 1284 i el 1296 dirigí les obres de la catedral de Siena i, a partir del 1299, començà les del baptisteri de Pisa, on realitzà també les escultures a l’exterior del segon pis, conservades fragmentàriament al Museo dell’Opera del Duomo El 1301 acabà el púlpit de Sant’ Andrea, a Pistoia, i entre el 1302 i el 1310 féu el de la catedral de Pisa, les escultures dels quals assenyalen el punt més alt del misticisme i l…

És autor de les portes de bronze de la catedral de Monreale, a Sicília 1186, i dels batents de bronze de la porta de la capella de San Ranieri 1180, a la catedral de Pisa

Estudià a Florència i fou professor a les universitats de Bolonya 1864, Càller 1873 i Pisa 1882 Estudià la producció de corrents elèctrics i el 1859 ideà una màquina de corrent continu proveïda d’un induït anular ideat independentment també per ZTGramme, el qual és conegut com a anell de Pacinotti o anell de Gramme

Es formà amb el seu pare, Andrea Pisano, el qual succeí en la fàbrica de la catedral d’Orvieto 1348-53 és autor, entre altres nombroses obres que li són atribuïdes Mare de Déu de la Llet , al Museo Nazionale di San Mateo, de Pisa, de la Mare de Déu amb l’Infant de l’església de Santa Maria Novella, de Florència, i de la Mare de Déu del sepulcre de Marco Cornaro ~1635 a l’església de San Zanipolo, de Venècia, obres on introduí l’elegant sinuositat de les marededeus gòtiques franceses

Posseïa una cultura clàssica poc comuna i tenia un coneixement aprofundit de Virgili i també, en certa mesura, d’Ovidi, Estaci i Lucà

Aprengué la tècnica al taller de Stefano a Verona i rebé la influència de Gentile da Fabriano, l’estètica refinada del qual continuà en els frescs avui perduts de la Sala del Maggior Consiglio al Palazzo Ducale de Venècia 1422 i de Sant Joan del Laterà a Roma 1431-32 Conreà un humanisme a mig camí entre l’ús cortesà del gòtic internacional i l’estudi de la natura i de l’antiguitat clàssica En són exemples l' Anunciació 1424-26, església de San Fermo Maggiore, Verona i la Mare de Déu i l’Infant Museo di Castelvecchio, Verona, el fresc de Sant Jordi i la Princesa 1433-38, església de Santa…

Defensà la tesi de la finalitat preventiva de la pena enfront de la seva funció retributiva Escriví Iuris criminalis elementa 1808 i Teoria delle leggi della sicurezza sociale 1831

S'establí a Sevilla ~1498, i allí incorporà una nova fórmula a la tècnica tradicional de la rajoleria, en utilitzar la decoració pintada segons el procediment i el model toscans, la qual cosa significà el triomf del Renaixement en la producció ceràmica andalusa Féu, entre altres obres, el frontal d’altar i el Retaule de la Visitació a la capella de l’Alcázar i la portalada de l’església de Santa Paula

Féu nombrosos viatges per tota l’àrea de la Mediterrània Síria, Egipte, Grècia, França, Sicília i el nord d’Àfrica És conegut per la seva obra Liber Abbaci 1202, en la qual posà fi a la numeració romana i donà un ple desenvolupament a la utilització dels nombres àrabs i hindús Estudià la successió anomenada avui de Fibonacci , i aplicà l’àlgebra als problemes geomètrics Desenvolupà la trigonometria i féu treballs interessants sobre les equacions quadràtiques

Dirigí el diari florentí “La Nazione” Nomenat professor de literatura a la Universitat de Pisa 1860, en poc temps esdevingué un dels mestres més importants del mètode històric i crític Entre les seves obres cal destacar el recull de les Sacre rappresentazioni dei secoli XIV-XVI 1873, Le origini del teatro in Italia 1877, La poesia popolare italiana 1878 i Scritti danteschi 1913