Resultats de la cerca
Es mostren 5868 resultats
illa Plana
Illa
Antiga illa d’Eivissa d’uns 550 m de llargària, que fa alguns segles fou unida naturalment a la principal.
Abriga per llevant, amb les illes Grossa i del Botafoc, el port d’Eivissa Des del s XIX, un dic l’uneix amb l’illa Grossa aquesta també s’uneix al Botafoc per un altre dic A l’illa Plana, on avui hi ha una urbanització i alguns hotels, hi havia un santuari cartaginès i hi han estat trobades interessants figures púniques de terrissa
illa Plana
Illa
La més extensa i poblada de les illes valencianes, situada 4,3 km al SE del cap de Santa Pola, a l’Alacantí.
És una massa allargassada 1 750 m per 300 d’amplada màxima, de direcció WNW-ESE, de gresos i conglomerats, amb una alçària mitjana de 4 a 8 m, amb un màxim de 16 a la Torre, prop d’on hom establí un far que ja no funciona, puix que el del cap de Santa Pola és prou potent per a illuminar l’arxipèlag format per l’illa Plana, els illots de la Nau E, la Galera S i la Cantera W i alguns afloraments d’esculls El sector del far, a l’E, és més alt per la presència de bretxes i roques basàltiques El sector W, immediat a l’illot de la Cantera, forma una península ocupada pel poble de la Nova Tabarca…
plana Pannònica
Gran plana de l’Europa central, que no supera enlloc la cota dels 200 m, situada entre els Alps orientals i els Alps Dinàrics a l’W i al S, i els Carpats al N i a l’E.
Comporta dues unitats morfològiques fonamentals la conca de Transsilvània, a Romania, formada per extensions planes o suaument ondulades constituïdes per capes de loess , còdols i materials sorrencs, que una alineació de turons separa del segon gran element, situat més a l’W, el gran Alföld hongarès, prolongat al sud per les regions del Banat Iugoslàvia i Romania i la Vojvodina Iugoslàvia En estat natural hi predominaven els paisatges de silvoestepa, actualment ja molt degradats L’agricultura cereals i la ramaderia constitueixen l’activitat econòmica principal
la Plana
Barri
Barri d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), de caràcter mixt d’habitatge i industrial, situat al SW del centre urbà, al lloc conegut abans per la plana de can Valls, a la vora i a sota de la carretera de Cornellà de Llobregat a Fogars.
Sorgí durant el primer terç del s XX en forma d’urbanització i com a centre residencial i d’estiueig burgès i menestral Hi ha localitzat el mercat municipal del mateix nom
la Plana
Territori de la Costera, a l’W de la Foia de Cerdà, on hi ha els enclavaments de Fontanar i la Font (del municipi de Cerdà), del Borrego i de la Cresta del Gallec (del de Torrella de la Costera), de Barrana (del de Llanera de Ranes) i del Realenc de la Plana (del de Xàtiva).
punta Plana
Cap
Cap de la costa meridional de Mallorca, dins el municipi de Llucmajor, que tanca per l’W la cala de s’Estanyol.
la Plana
Despoblat
Despoblat del municipi d’Areny de Noguera (Alta Ribagorça), a la vall de la Valira.
Formà part de l’antic terme de Cornudella de Valira
plana Pedrosa
Barri
Barri conurbat de tipus ciutat jardí de Sant Just Desvern (Baix Llobregat), situat al NW del nucli antic, que sorgí prop del camí de Vallvidrera.
La parcellació i urbanització del mas Pedrosa fou iniciada els anys vint i continuada vers el 1950